Avui és santa Caterina Tomàs
Caterina Tomàs i Gallard (Valldemossa 1531 - Convent de Santa Magdalena de Palma, 1574) fou una religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI.
És coneguda arreu de Mallorca pel nom de la beata o la beateta. Iconogràficament és representada vestida de pagesa mallorquina, amb un capell al cap damunt el rebosillo, o bé com a religiosa, amb el seu hàbit corresponent. Caterina Thomassa, amb el llinatge en femení, com era costum a l'època: així consta anomenada a la carta de professió, conservada fins a l'actualitat.
Aquest costum de feminitzar Tomàs, ja no se segueix perquè actualment empram els llinatges de manera única per als dos sexes. Sí que continua en l'àmbit popular la denominació de sor Tomassa o bé sor Tomasseta per a referir-se popularment a la Santa amb un to d'afecte familiar, com qui és de casa entre els mallorquins. El seu nom, Caterina, que en grec vol dir "la pura", es refereix a la cèlebre màrtir d'Alexandria, i és un nom molt popular a Mallorca fins a l'actualitat.
Santa Marta (29)
Era germana de Llàtzer i de Maria Magdalena. Va acollir a ca seva Jesús quan anava a Betània i va servir el leprós del sant sopar. Per aquesta raó, santa Marta era patrona dels hostalers i de les minyones. Els caminants, pelegrins i viatgers la invocaven perquè els fes trobar bona posada i els guardàs d'anar a parar a cap hostal que fos cau de lladres: "Santa Marta venerada / feis-me trobar posada honrada!".
Creences
El nom de Marta significa -en arameu- "senyora". En els Evangelis se cita Marta en tres passatges: en la resurrecció del seu germà Llàtzer; en l'episodi de la invitació a ca seva, quan la seva germana Maria es va quedar a escoltar la paraula de Jesús; i a Betània, quan a sis dies de la Passió, Jesús fou honrat a ca seva per la seva germana Maria, que li tirà el perfum als seus peus. Però hi ha altres escrits considerats apòcrifs i més tardans: segons la tradició medieval, Marta, amb Maria i Llàtzer, varen evangelitzar Provença. És curiós que per a l'elecció dels seus atributs l'art ha fet referència a les llegendes apòcrifes.
La darrera molta
Els darrers dies de batuda solien coincidir amb les primeres mòltes per a obtenir la primera farina de la collita. En temps antics, la celebració de la primera mòlta havia revestit certa solemnitat, potser com a manifestació residual de cerimònies conduents a assegurar la germinació de les llavors i l'èxit de les collites de l'any vinent. És possible que entre els actes rituals que es feien als molins hi havia el ball i l'aparellament carnal. I és per mor d'això que els molins tenien fama de lloc de ball i de llicència, fet que va inspirar el nom d'alguns locals nocturns d'espectacles frívols "Moulin Rouge", de París, i en el popular i remodelat "El Molino" barceloní. Dur el blat al molí havia estat més feina de dones que no d'homes, i normalment hi anaven les més velles i lletges, per raons òbvies.
Sant Ignasi de Loiola (31)
Era un militar basc que, a causa d'una ferida greu i una llarga convalescència va deixar la carrera de les armes per seguir una vida santa. Segons el llegendari popular, sant Ignasi va descobrir la virtut purgant i antitèrmica d'un fruit astringent, conegut, en honor seu, com a "fava de sant Ignasi". Aquesta llavor, semblant a una ametla grossa i granelluda, és emprada en farmàcia per obtenir l'estricnina, alcaloide molt tòxic, que pot produir la mort si te n'excedeixes en la dosificació. Els nostres padrins, quan es purgaven o patien febres, invocaven sant Ignasi perquè la medicina els fes bon efecte sense dolor ni altres complicacions.
Entra l'agost
Era conegut entre els romans com sixtilis, o sisè mes de l'any. Després es va canviar aquest nom pel d' Augustus, per honorar l'emperador August. Té trenta-un dies. Molt lentament, a l'agost el dia va minvant i la nit es fa cada vegada més llarga. Minut a minut el sol tarda cada dia un poquet més a sortir i també, minut a minut, cada dia avança la seua posta. Anam camí de l'equinocci de tardor, moment en què el dia i la nit tenen una idèntica durada de dotze hores; això és el que significa equinocci. Hi ha molta gent que té fe en ses Cabanelles, que és com anomenaven els dies primer, segon i tercer d'agost. Si en aquests tres dies el dematí hi ha rosada, no faltarà pluja durant tot l'any. Si el dia primer no n'hi ha, no plourà primerenc, i si no n'hi ha el darrer, no plourà tardà.
La canícula de l'agost
La xafogor és present, ja que l'estel Sírius -conegut com l'estel del Ca- en aquest temps neix i es pon amb el sol i li encomana la xafogor. Per sant Llorenç (10) és quan fa més calor. Un temps eixut, però també amb barrumbades estiuenques -"plou i fa sol"-. És el mes de les festes patronals o majors. Temps de passejos a la fresca, de tremponades, de fer la xerrada post el sol, de gaudir del temps estival.
