Dilluns (22) és Santa Magdalena
Hi ha tres personatges bíblics que alguns identifiquen en una sola persona: Maria Magdalena, Maria la germana de Llàtzer i Marta, i la pecadora que unta els peus de Jesús amb un ungüent balsàmic i perfumat i els hi eixuga amb els seus cabells. A la litúrgia prèvia al Concili s'anomenava "Santa Maria Magdalena, penitent", i hi havia referències al seu pecat perdonat per Jesús i a la seva condició de germana de Llàtzer (Lc 7, 36-50). Fou triada com a patrona dels apotecaris -que feien ungüents-, els perfumistes, els herbolaris i els barbers i perruqueres. Els calbs la invocaven perquè els fes créixer el cabell o els conservàs el poc que els quedava. L'aspecte llicenciós de la seva vida també va donar lloc a una sèrie de creences, al voltant de la seducció; per això les professionals de l'amor solien posar-se sota la seva protecció, i també era invocada perquè regulàs la menstruació. La seva imatge es venera al puig d'Inca, i una vella llegenda explica que, en partir les monges del monestir del Puig cap al convent de la vila, la santa, que no podia suportar-ne la soledat, partí rere les monges a peu, perquè s'enyorava.
Creences al voltant de Santa Magdalena
Els Evangelis la presenten com una fidel servidora de Jesús, a qui unta els peus amb ungüent balsàmic i els hi eixuga amb els seus cabells llargs. Per això la van triar com a patrona els apotecaris, els perfumistes, els herbolaris, els barbers i les perruqueres. Els calbs la invocaven perquè els fes créixer el cabell o els conservàs el poc que els quedava. Es creia que el seu cos desprenia un perfum molt suau i subtil que encisava els homes. També era invocada perquè regulàs la menstruació.
Entre la plena i el minvant
Precisament per Sant Jaume es cullen les prunes de frare llarg i les pomes. Al llarg d'aquest mes s'acaba la sega i la batuda, i les festes es multipliquen arreu dels pobles. Amb la calor poca cosa es pot fer més en el camp; per això ara vendrà un més d'estar a l'ombra i descansar. Ara es pot trasplantar el planter de col-i-flor, i sembrar lletugues, endívies, cols i cebes. També és bon temps per femar la terra i convé regar-la de tant en tant. Ja es poden treure les patates sembrades a final de febrer i durant el març. Els porcells que neixen aquest mes solen ser xerecs i els diuen "porcells juliolers". Els polls van cop piu iala baixa, per això es diu que "Poll de juliol sempre du dol". És bon temps per caçar les perdius, encalçant-les quan el sol pica; només fan una volada i quan acaben l'alè s'assolen en terra. També és bon temps per collir palmes, assecar-les i ensofrar-les, serviran per fer senalletes i capells.
Santa Cristina (24)
El nom deriva de christianus, de Crist. També es pot interpretar com "la que té el pensament clar" o "la que segueix Déu". Aquest nom es popularitzà arran de les Croades. Santa Cristina va néixer a Itàlia; el llegendari la confon amb santa Cristina de Tir, l'existència de la qual no és segura. La iconografia la representa amb fletxes, aguantant una pedra de molí, amb serps. Es va fer cristiana en secret i, en ser descoberta pel seu pare, la va lliurar al jutge Julià, el qual va ordenar que li tallassin els pits, però, segons la llegenda, no va sortir-ne sang, sinó llet. Llavors va ordenar que li tallassin la llengua, però encara va seguir xerrant. Va morir assassinada amb tres fletxes al seu cos.
Dimecres (25) és Sant Jaume
Era cosí i deixeble de Jesús i fou bisbe de l'església de Jerusalem. Fou decapitat l'any 62. Se'l considera com a guiador i transportador de les ànimes al Paradís. El pelegrinatge al seu sepulcre a Galícia, és considerat com un trànsit purificador. Al llarg del "camí de Sant Jaume", el sant va obrar molts de miracles destinats a salvar els seus devots dels enganys del diable, que volia perdre les seves ànimes. Tot això ha donat lloc a un llegendari referit a la seva arribada a la península, a la seva predicació i al trasllat de les seves despulles a Galícia. Moltes d'aquestes llegendes han esdevingut romanços, cançons i balades molt populars.
Santa Anna (26)
Era la mare de Maria i, per tant, la padrina de Jesús. Segons la tradició, Santa Anna es va casar tres vegades i de cada matrimoni va tenir una filla. Per aquesta raó se l'havia considerat la protectora dels casats i el dia d'avui se celebraven molts casaments. La tenien per patrona les puntaires de la costa perquè, segons la tradició, va ser la primera que va fer puntes de coixí i la que en va ensenyar a fer a la seva filla, la Mare de Déu. Santa Anna és la figura cristiana de la padrina, de l'àvia. La tradició oral sol ser patrimoni de la dona, de la padrina -dona i vella-: rondalles, cançons, refranys, moixaines, el culte familiar entorn de la llar... Recorda antigues situacions matriarcals.
Recomanacions
El llibre de Pere Galiana, "Malnoms del Coll d'en Rabassa. Recull i anecdotari", amb pròleg del professor Joan Miralles; un patrimoni oral recuperat i que roman en vies d'extinció; excel·lent! Enhorabona, Pere!
