Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

La calor més greu, de Mare de Déu a Mare de Déu

La calor més greu, de Mare de Déu a Mare de Déu

Sant Bonaventura (15)

Va viure a Itàlia i França (1218-1274). Fou frare franciscà elegit ministre general de l'orde i en fou nomenat "segon fundador"; si li donà el sobrenom de "doctor seràfic". Era el protector dels teòlegs, dependents, peons, teixidors.

Segons la tradició va morir de tifus i per això se li demanava que protegís d'aquest mal. També se l'invocava en favor dels infants, perquè els deslliuràs de malalties i els allunyàs de males companyies.

Els parents de la gent de mar, sobretot les dones, li resaven perquè donàs una tornada feliç i ràpida als navegants.

Cançons de batre

La feina de batre es feia al llarg del matí, quan el sol encara no picava gaire. Mentre el bestiar voltava damunt l'era, amb les cucales posades, els batedors tenien per costum cantar, i si s'aturaven de fer-ho també ho feia el bestiar.

En aquestes cançons, com en les d'altres feines, el més important és el ritme, el qual marca la cadència de la feina. Sovint s'hi afegia qualque exclamació per engrescar els animals: "Aire! Aire!", "Au, menuda, au!". "Muletes correu, correu/ fareu sa paia menuda;/ si la feis llarga i troncuda/ en s'hivern la hi trobareu".

Dimarts (16) és la Mare de Déu del Carme

Patrona de la gent de mar, que ha anat substituint el patronatge de Sant Elm. Es creu que guarda de les tempestes a la mar i dels perills derivats de la navegació o del combat naval.

Segons la llegenda, tal dia com avui de l'any 1251, la Mare de Déu es va aparèixer al general dels carmelitans i li donà l'escapulari de color marró, que és el signe distintiu de l'orde, que té la virtut d'alliberar ràpidament de les penes del purgatori aquells que l'han duit amb puresa i devoció.

A Cala bona, Cala Figuera, Cala Rajada, Port d'Andratx, Port de Pollença, Portocolom, Port de Sóller, Porto Cristo... surt la Mare de déu de l'església i els mariners la duen a la barca més gran i més engalanada.

Rogatives

Tot i la manca de fe hi ha creença en la força de les rogatives per atreure el favor diví. Es varen introduir a la litúrgia romana entre els segles V i VI, com a resposta als mals i calamitats que assolaven els pobles (pestes, epidèmies, fam, guerres, plagues, sequeres, gelades, etc.); es feia penitència i es demanava perdó a Déu pels pecats i se li demanava auxili.

Déu no causa el Mal, però a vegades el permet, per a un major bé; respondre-li amb blasfèmies, el provoca més; amb rogatives, se'l pot aplacar. La Salve de l'Aigua (versió popular de les rogatives ad petendam pluviam) es resava en temps de sequera; i es feien romeries penitencials resant les lletanies dels sants.

Moltes pràctiques d'aquestes són formes cristianitzades de fetilleries i rituals màgics ancestrals, comuns arreu del món.

Dissabte (20) és santa Margalida

Ja sabeu que avui la santa l'encén. Es tracta de santa Margalida d'Antioquia, que visqué al s. IV. Fou verge i màrtir i era protectora dels pagesos, de les dones embarassades, dels educadors i dels soldats; però també era invocada pels moribunds i contra les tormentes.

Se la representa com una al·lota pastora; els seus atributs personals són: el dragó que li va aparèixer després de la tortura, quan van demanar a Déu que li deixàs veure el seu enemic, i la creu amb què el va fer fugir.

Les notícies que en tenim procedeixen de llegendes de l'Edat Mitjana. El papa Gelasi (s. V) considerà apòcrifa la seva llegenda, però va reaparèixer en el s. IX en el Martirologi de Rabano Mauro i en la Llegenda Daurada.

La canícula

És el període de quatre a sis setmanes que va des de finals de juliol fins a finals d'agost, durant el qual sol fer molta calor. "La canícula, la monja la du i el frare se l'endu".

Els pastors deien que era el millor temps per tallar les canyes destinades a fer flabiols, perquè sonaven més dolçament i feien més bona música. És un temps de tenir les cases obertes per mor de la calor, i per tal d'evitar la visita dels lladres i malfactors, s'untava el llindar de la porta amb un ungüent fet amb fel de moix negre, greix de pollastre blanc i sang de mussol.

També era un bon moment per descobrir tresors amagats i mines d'or i de plata a partir d'una sèrie de pràctiques rituals. De tot això en sap molt el nostre amic Rafel Perelló de Manacor!

Recomanacions

Dilluns (15) és el Dia Mundial de les habilitats dels joves.

Dimecres (17) Word Emoji Day.

Dijous (18) és sant Frederic, patró dels ferreters; també és el Dia Internacional de Nelson Mandela.

Dissabte (20), també és santa Lliberata, patrona de les dones lletges.

Compartir el artículo

stats