Avui és sant Marçal
'Puix vostre favor tant val/ davant de l'Omnipotent/ siau-nos sempre valent/ patró nostre sant Marçal'. Hi ha diverses llegendes al voltant del sant. Una diu que va deixar la família per seguir l'apòstol Pere, amb qui va assistir al miracle de la resurrecció de Llàtzer i, més endavant, amb el gaiato de Pere, va ressuscitar i exorcitzar diverses persones; per això era considerat un sant miracler. Una altra diu que fou bisbe de Llemotges i màrtir, al s. III, i que fou enviat per Roma per evangelitzar la regió del Llemosí. A Mallorca, un dels municipis de Marratxí du el seu nom, i avui s'hi celebren les festes patronals.
Comencen les festes d'estiu...
'Sant Pere és a vint-i-nou/ i sant Marçal és a trenta,/ i l'endemà ja mos entra/ es primer de juliol!' Fan festa a Alaró, Alcúdia, Andratx, Búger, Colònia de Sant Pere, Esporles, Port de Pollença, Port de Sóller, s'Estanyol de Mitjorn, Escorca. I la Mare de Déu del Carme (16), i sant Jaume (25). A Pollença, antigament ballaven els cossiers a l'ofici, llavors a la plaça Vella i davant les cases bones de la vila? Dijous (2) és la Mare de Déu de la Victòria, festa a Alcúdia, al santuari de la Victòria.
...i el mes més calorós de l'any
'El juliol és l'amo del sol!', i juntament amb l'agost també és el més sec. El Sol regna: per això fou dedicat a Juli Cèsar ja que el Sol és símbol imperial. Si plou acostuma a fer mal: "Trons pel juliol, treuen el dol". Amb la calor, els arbres del bosc aturen el seu creixement, tot al contrari dels arbres de jardí, i molt especialment els d'origen subtropical que creixen amb molta força. Al llarg d'aquest mes la monja l'encedrà (santa Margalida, 20) i el frare l'apagarà (sant Bernat, 20 d'agost). Som a la plena de les figues flors -enguany han vengut primerenques-, dels albercocs tardans i és el mes de tota casta de fruites. Seguia la tasca de la sega, llavors batre, i ja sabeu la dita: 'Qui no pot segar, espigola', tots ens hem de conformar. I els trempons d'estiu: no hi ha menja més bona ni més sana! Un mes considerat benigne, però també malèvol, sobretot el pleniluni -el 'flament de juliol'- que duu malaventura: porcells i llocades que hi neixen, es moren.
Santa Elionor i Santa Salvadora (1)
Santa Elionor era una al·lota molt guapa d'una família molt rica. Els seus pares volien que es casàs per tal d'assegurar la continuïtat del patrimoni, però ella sentia la vocació religiosa. Tant varen insistir que ella va dir que només es casaria amb un home que tengués la barba verda. El dimoni va prendre la figura d'un jove ben plantat amb la barba de color verd, i ella, amb gran desesperació, s'hi va haver de casar. Conta la llegenda que després de molts sofriments, santa Elionor va poder deslliurar-se del seu espòs amb l'ajut de la Mare de Déu i d'una monja cega, sorda, muda i paralítica, la qual, per raó d'haver salvat la santa va prendre el nom de Salvadora. Totes dues, però, en el trànsit de la salvació varen perdre la vida i varen pujar al cel santificades.
Sant Tomàs, apòstol (3)
Segons el Nou Testament fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Sembla que el seu nom era Judes i tenia un germà bessó, per això l'anomenaven Judes el Bessó (Te'oma, en arameu); d'aquí el nom Te'oma, traduït com a Tomàs, que significa bessó. En l'evangeli apòcrif dels Actes de Tomàs (escrit a Síria en el s. III), se'l considera un dels quatre germans de Jesús que s'esmenta en l'Evangeli segons sant Marc (6, 3); segons l'Església Catòlica serien cosins de segon grau. El fet més conegut de Tomàs es troba en l'Evangeli segons sant Joan (20, 24-29), on es nega a admetre la resurrecció de Jesús fins que no li passi els dits a les nafres produïdes per la crucifixió; d'aquí l'expressió: "Venturosos aquells que creuran sense haver vist!, i per això, quan una persona exclama: "No ho creuré fins que no ho hagi vist amb sos meus ulls!", se li sol recordar "no siguis com sant Tomàs!" És el patró dels jutges, arquitectes, picapedrers i fusters.
Santa Isabel de Portugal (4)
Princesa d'Aragó i reina consort de Portugal. Molt pietosa, i religiosa al final de la seva vida, és venerada com a santa per l'Església Catòlica. Era filla del comte-rei Pere II el Gran de la Corona d'Aragó i la seva esposa, Constança de Sicília. Per línia paterna era néta de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Li posaren el nom d'Elisabet en honor a la seva tresàvia santa Elisabet d'Hongria. Era germana dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó Alfons el Franc i Jaume II el Just, així com de Frederic II de Sicília. Dona molt caritativa -tot i que el seu marit era violent i l'enganyava-, en diverses ocasions va partir fins al camp de batalla per aturar les disputes entre el seu marit Dionís I i el seu fill Alfons: se situava enmig dels dos i resava perquè aturassin les seves disputes.
