Avui és Sant Pancraç
Sant invocat per qui necessita doblers, treball o un canvi de fortuna. Molts de comerços i botigues -i particulars- n'exhibeixen una imatge, devora la qual col·loquen un ram de julivert, veles o estampetes, perquè proporcioni sort. Durant les persecucions de Dioclecià (s. IV), Pancraç, fill d'una família molt rica, fou cridat a oferir sacrificis als déus romans, i en negar-s'hi, el condemnaren a ser decapitat. Executat vora el temple de Janus, a la Via Aurèlia, el seu cos fou recollit i enterrat a les catacumbes. Al lloc del martiri hi ha una inscripció antiga que diu: "Aquí fou degollat sant Pancraç". Tenia catorze anys. 'Sant Pancraç ve amb un pa davall el braç'; 'Sant Pancraç, donau-nos feina pel nostre braç'.
Les plantes medicinals
En tota l'àrea Mediterrània tenen una gran importància, sobretot a les nostres illes, i encara més al llarg de tot aquest mes de maig. S'han utilitzat per a combatre malalties des que l'home té consciència. Tal vegada el seu ús va néixer amb una finalitat màgica, conservat fins avui mateix, encara, reforçat per oracions i encanteris. Els testimonis més antics es remunten a 3.000 anys aC. Els egipcis feien ús de més d'un centenar de plantes medicinals, algunes de les quals eren ja conreades: tenim constància de més de 300 remeis vegetals diferents. Els arbres i les plantes han estat objecte de veneració i respecte des de l'antiguitat. De fet, totes les cultures tenen algun arbre sagrat, o bé se li té una consideració especial: el ficus pels hindús, l'avet pels egipcis, el llorer, el roure, l'alzina.
Alguns remeis
Per les arenes a l'orina, n'afavoreix l'expulsió el decuit d'ortigues; per fer recobrar la gana, infusions d'hisop o d'orenga, o bé es prenen olives amargues; pel mal de ventre són recomanables les tisanes de camamilla, malva o hisop; per l'insomni, motivat pel treball excessiu, l'excés de preocupacions, o també, les indigestions, van bé els antispasmòdics en infusió, especialment de fulles de taronger, menta o til·la; per augmentar la llet de les dones parteres, a més d'una bona alimentació i tranquil·litat, s'ha de prendre infusió de llavors de fonoll o de pastanaga i orxata d'ametles; per la rampa, s'aplica un cos fred o fent-hi un massatge fort: les persones predisposades a tenir rampa han de prendre valeriana en infusió; pels ronyons i la sang, les camesroges. I si voleu que vos fugin tots els grans de la cara rentau-vos-la amb la rosada de maig.
Entra el creixent
El mes de maig els pastors tallaven la fusta per fer els flabiols. Bon temps per empeltar garrovers, albercoquers i figueres. La vinya demana ser esporgada o que se li llevi el pàmpol. Un temps ja es preparaven les eres per batre-hi: feien la pols de les eres, que consistia a llaurar-les amb l'arada de llaurar faves, seguidament batien la terra amb un carretó amb una post a darrera i feien la pols. Tot això per tenir l'era enllestida per batre les faves a principis de juny. Al jardí es poden trasplantar roses místiques, petúnies, sols coronats, clavellers de moro i alfabegueres. Ja podeu començar a preparar l'hort: un parell de relles per llevar tot l'herbei, i posau perols d'aigua pertot, perquè "la tuta" no se n'ha anat: si veis que n'hi ha dins l'aigua, convé esquitar. Hi ha una dita que diu "té més frescada sa punta de s'aixada que una regada" perquè la terra vol ser remoguda perquè s'oxigeni, i no només tallar l'herba amb la desbrossadora.
Sant Isidre (15)
La llegenda diu que el patró volia amonestar Isidre perquè cada matí anava a missa i no feia la feina del camp. El va vigilar i descobrí que quan els altres jornalers se n'anaven ell quedava a llaurar i uns personatges blancs menaven els bous mentre ell no hi era, i com que l'amo no havia de pagar més sou, va deixar que Isidre seguís anant a missa. És el patró de Madrid. Va viure al s. XI i fou canonitzat el s. XVI i la seva devoció es va estendre arreu de la Península. Els pagesos l'invoquen perquè els guardi dels talps, rates, musaranyes i altres animals que malmenen les plantes. Al voltant de sant Isidre se celebren les fires de primavera a tots els pobles.
Recomanacions
Avui és la Fira de maig a Lloret de Vistalegre, Campanet, Campos, Felanitx, Sóller i Son Carrió. Dissabte (18) presentarem a Sóller el llibre de Plàcid Pérez "Llibre de memòries", a les 19,30 a la Capella de les Escolàpies; "un trosset d'història de la Guerra Civil, contada per un adolescent solleric de 17 anys". El llibre "Cabòries d'un ciutadà estupefacte", de Carmel Bonnín; un recull de relats històrics, costumistes, vivencials, que paga la pena llegir. Enhorabona!
