Avui és Pasqua!
Una de les festes més importants del món cristià, ja que celebra la resurrecció de Jesús, el pas de la mort a la vida. Però aquesta festa és antiquíssima i la celebren molts pobles arreu del món. Es pot dir que l'any litúrgic es divideix en dos grans cicles: el de Pasqua i el de Nadal. L'estreta connexió entre les Pasqües jueva i cristiana ve confirmada pel fet que per establir la cristiana es tenguin en compte els mesos lunars, tal com feien els jueus. Per Pasqua s'alliberaven esclaus -encara actualment s'allibera un pres-. I se celebra la processó de l'Encontre a tots els pobles de Mallorca, ja que la gent no podia comportar que Jesús ressuscitat veiés primer altra persona que no fos la seva Mare en aquests moments tan importants. I també es menja el frit, i les panades, i els crespells i els robiols, i les formatjades a Pollença i Menorca, i el flaó a Eivissa. Avui és un dels dies més alegres de tot el calendari, i això és nota en la manera de viure'l i de relacionar-se. L'alegre repic de les campanes ha substituït el so apagat de la fusta de les matraques (o maçoles). "Fer cara de Pasqua" és fer cara d'alegria, de satisfacció.
El sermó de "s'Enganaia"
Avui, a les 8, al Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor, s'ha fet el sermó de s'Enganaia, de l'engany. Es tracta d'una reminiscència del "risus paschalis", de la rialla pasqual que es feia des de finals de l'Edat Mitjana, quan la gent havia "aguantat" els quaranta dies de sermons i era necessari un esplai del cos i del cor, però dins l'església. El sermó de s'Enganaia consisteix a veure qui enganya qui, entre el quaresmer i l'organista. El darrer sermó que vàrem sentir fou: "Jesús ha ressuscitat/ i al món posà remei:/ tocau pare Caldentey/ que el sermó s'ha acabat!" I és clar, l'organista encara no havia arribat a lloc i es produïa una cursa contra temps, i la gent feia unes bones rialles.
Les caramelles
Ben vives a Eivissa i Formentera; a Mallorca han romàs amb "les sales" -sobretot a la zona del Llevant mallorquí-, o el cant de la Passió. Les caramelles són grups d'homes que surten a cantar per manifestar el retorn a l'alegria de viure després de l'austeritat i el dolor de la Quaresma i la Setmana Santa. Tradicionalment sortien a la matinada del dissabte al diumenge, després de la Missa de Glòria, i duraven fins al dilluns de Pasqua. L'origen de les caramelles es creu que és la resta d'una antiga celebració agrària destinada a commemorar l'arribada de la primavera i el reviscolament dels vegetals. La capta en colla per mitjà de la cançó amb la finalitat de recollir queviures per després menjar-los col·lectivament pot ser considerada com la fase preparatòria d'un àpat de comunió.
Pancaritats
Com una continuació d'aquesta festa comunitària, se celebraran els "pancaritats" en una contrada determinada de cada poble, des del dilluns de Pasqua fins al Diumenge de l'Àngel. Les sortides al camp per celebrar un àpat col·lectiu constaten la importància de la naturalesa, dels vegetals, en aquestes celebracions. Alcúdia (santuari de la Victòria), Ariany i Petra (puig de Bonany), sa Pobla (Crestatx), Campanet (oratori de Sant Miquel), Felanitx (puig de Sant Salvador), Llubí (ermita del Sant Crist), Manacor (santuari de Santa Llúcia), Montuïri (puig de Sant Miquel, amb la "batllessa del Puig", Francisca Maria Niell), Llucmajor (santuari de Gràcia), Campos (ermita de Sant Blai), Algaida (santuari de Castellitx, Santa Maria (Son Seguí), Lloret de Vistalegre (ermita de Sant Francesc d'Assís, a sa Comuna), etc.
Sant Jordi (23)
El seu nom, en grec, significa "agricultor"; va viure entre els segles III i IV a Líbia. És el protector dels arquers, cavallers, militars, mestres d'esgrima, scouts. És patró de molts països: Anglaterra, Grècia, Portugal, Lituània, Rússia, Sèrbia, Bòsnia, Suècia, Catalunya... i gairebé dels japonesos, els quals, també, tenen el costum de regalar-se roses i llibres el 23 d'abril. Curiosament no va néixer en cap d'aquestes terres, sinó a la Capadòcia, una regió de geologia capriciosa i relleus fàl·lics. Un bon dia, però, en va sortir un oficial igualment envoltat de llegendes fantàstiques. La llegenda de la princesa i el drac, segons una tradició, prové d'una imatge de l'emperador Constantí que es va fer pintar amb un drac (enemic del gènere humà) als peus traspassat per sagetes; una altra el relacionen amb un déu egipci -Horus- representat sovint en acte de traspassar un cocodril.
Recomanacions
Avui és sant Anselm de Canterbury, patró de les llebres. Dilluns (22) és el Dia Internacional de la Terra. Dimarts (23) és el Dia del llibre i de la llengua anglesa. Dimecres (24) de la fibrosi quística. Dijous (25) del Paludisme. Divendres (26) és el Dia Mundial de la propietat intel·lectual. Dissabte (27) és el Dia Internacional del disseny gràfic.
