Comença l'abril
El mes de les flors, de la manifestació joiosa de la naturalesa, tot i que, com el març, és considerat un mes traïdor. Els dies ja són llargs i lluminosos, encara que els primers són "manllevats" del març i solen ser ventosos i freds. Els animals senten despertar els seus instints reproductors i el camp esdevé una orquestra de sons i cants com un reclam amorós; i aquest temps on l'amor és excitat -la "pujada dels humors"-, tota la natura és freturosa: les mosques ponen -"Matant una mosca a l'abril se'n maten deu mil"-, les rates crien, les aranyes fan teranyina, els ocells muden la ploma, i el bestiar, el pelatge. Les saons d'aquest mes són les millors per als arbres i, segons com vagi la pluja hi haurà esplet de molts arbres fruiters. A la vinya, convé fer una llaurada, esporgar els sarments i llevar els ulls que sobren, així com esquitxar i ensofrar la vinya. "D'abril, un de bo entre mil"; "Quan l'abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller". El refranyer constata la malfiança cap a un mes que "abrileja", amb canvis bruscos i violents que fan malbé la salut, tant per als conreus com per a les persones. La naturalesa "entén" aquest temps: el caràcter de perennitat o caducitat del fullatge d'un arbre, ens pot indicar el seu origen geogràfic i els seus gustos en les condicions ambientals; els de fulla caduca són capaços de resistir més baixes temperatures que no els que duen fulla tot l'any: és un mecanisme de defensa i adaptació, fins i tot el fred els estimula en els posteriors processos de creixement, floració i fructificació.
L'Arbre de la vida
És l'arbre còsmic i s'identifica amb el bíblic Arbre de la vida, plantat al bell mig del Paradís, i amb l'arbre de la ciència del bé i del mal, de la immortalitat, de l'eterna joventut. "Fa fruits dotze vegades, és a dir, cada mes dóna el seu fruit, i les fulles de l'arbre són d'ús medicinal per a les nacions" (Ap. 22, 2). Les seves fulles, flors o els fruits meravellosos, daurats, donen la salut, retornen a la vida, deslliuren d'encanteris, atorguen poder, infonen la ciència del bé i del mal, fan entendre el parlar dels ocells, encomanen l'amor, divinitzen, donen la immortalitat... Per obtenir-ne els fruits cal combatre amb el monstre original. Els nostres primers pares varen voler tastar d'aquest arbre... i foren castigats, expulsats del Paradís.
Sant Francesc de Pàdua (2)
Va ser frare franciscà, d'origen italià, que fa fundar la Congregació dels Germans Mínims i alguns monestirs, a França. Com a patró de la pobresa, tots els captaires els veneraven, especialment els coixos i els cecs. Sant Francesc de Pàdua, juntament amb sant Gaietà, eren invocats quan no se sabia com sortir d'algun problema. Aquests dos sants obren camí i fan llum en les adversitats de la vida. Sant Francesc també és reclamat perquè afavoreixi la fecundació a les dones que els costa quedar embarassades.
Sant Vicenç Ferrer (5)
Valencià i dominic. Home de gran saber i do de paraula, va ser professor de la Universitat de Lleida i als convents que el seu orde tenia a Barcelona i va predicar per València, Castella, Catalunya, França, Itàlia... i Mallorca, estudiat per Caterina Valriu i Tomàs Vibot al llibre Sant Vicent Ferrer a Mallorca: història, llegenda i tradició. Predicador loquaç, personatge de rondalla i llegendari, amb multitud de capelles i capelletes per tot arreu; és un sant "miracler"; fou decisiu perquè en el Compromís de Casp (1412) sortís elegit Ferran I d'Aragó, de la dinastia dels Trastàmara, tot per aconseguir posar punt final al cisma d'Occident, entre el papa Benet XIII d'Avinyó i Gregori XII.
Els garrovers (II)
El nostre pagès de capçalera, Pere de Son Pons, ens diu que temps enrere ningú no coneixia les qualitats que actualment s'han atribuït a les garrovers -descrites en el Costumari anterior-; només s'empraven per alimentar les bèsties de les possessions ja que necessitaven recuperar energies i una senalla de garroves n'era el condiment bàsic. El fruit era abundós, en els garrovers grossos, i se'n podien collir fins a vint sacs de garroves de cada un. La garrova es podia vendre en el mateix lloc, acaba de collir, ja que no necessita cap tractament posterior; a més a més, si es deixa assecar perd pes. Abans no hi havia teles i es collia a mà: es tomaven amb un ganxo, que agafava millor la branca, i es podia sacsejar. El garrover és de creixement lent; una vegada empeltat pot començar la producció a partir del tercer any.
Recomanacions
Avui és el IV Diumenge de Quaresma -som a la meitat del període quaresma-; es fa la Romeria al Santuari de Consolació, a Sant Joan. Dilluns (1) és el Dia mundial de la diversió a la feina. Dimarts (2) és sobre l'Autisme. Avui és la Fira d'Oportunitats a sa Pobla; i la Fira Agrícola d'Andratx.
