Avui, primer diumenge de Quaresma
Tal dia com avui començaven les representacions del drama sagrat de la Passió que tenien lloc cada diumenge de Quaresma. Hi havia qui considerava aquest diumenge com una extensió del de Carnestoltes i es lliurava a una expansió alegre i divertida, encara que amb mesura. Ja el primer dijous i divendres de Quaresma començava l'ensenyament de la doctrina a les esglésies; com que cantar durant la Quaresma era pecat, quan els nins jugaven al carrer ho feien amb jocs silenciosos: la baldufa, el cèrcol, les bolles, les pedretes. El primer divendres de Quaresma es feia el Via Crucis, dividit en catorze estacions. La Quaresma i l'Evangeli d'avui ens ensenyen que la vida és un camí que ens ha d'aconduir al cel. Però, per tal de ser-ne mereixedors, hem de ser provats per les temptacions. "L'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptàs" (Mt 4,1). Jesús volgué ensenyar-nos, en permetre ser temptat, com hem de lluitar i vèncer en les nostres temptacions: amb la confiança en Déu i en l'oració, amb la gràcia divina i amb la fortalesa. Les temptacions poden ser descrites com els "enemics de l'ànima". En concret, es resumeixen i concreten en tres aspectes. En primer lloc, "el món": "Digues que aquestes pedres es tornin pans" (Mt 4,3). Suposa viure solament per a tenir coses. En segon lloc "el dimoni"; i finalment "la carn". Tot això és explicat per sant Tomàs d'Aquino dient que "la causa de les temptacions són les causes del desig desenfrenat: el goig de la carn, l'afany de glòria i l'ambició de poder".
Entre la nova i el creixent
L'aigua de març, és bona per ordis i civades; les saons fan créixer l'herba i afavoreix l'alimentació del bestiar. Convé preparar els horts, femar la terra i fer-hi unes quantes llaurades. Al llarg d'aquest mes els hortolans sembren els porros, o la llavor, per mudar-los en esser mudadors; donau-los aigua i fems. El març és un mes ventós, molt variable: el sol és malsà i poc de fiar. És la lluna per enterrar les mudes per empeltar els magraners, que s'empeltaran quan el bord faci ombra. També és l'hora de fer els empelts de garrover. A les terres de secà se sembren patates (el primer divendres de març) i remolatxa. Si s'havia de sembrar cànem de secà convenia que fos primerenc dins el març; si era de reguiu es podia sembrar fins al juny.
Santa Madrona (15)
La llegenda diu que era barcelonina, i que quan el seu padrastre va quedar vidu, va establir-se a la ciutat de Salònica, a Grècia, on es va tornar a casar. La madrastra de la santa no l'estimava i la fermava a un banc perquè no pogués anar a missa, i l'apallissava; un àngel va baixar a deslligar-la i la dugué fins a l'església. La madrastra se'n va témer i la tornà a lligar al banc altra vegada, i la va bastonejar fins a matar-la.
Creences al voltant de santa Madrona
Havia estat invocada perquè plogués. Quan feia temps que no plovia, s'organitzava una processó al seu honor. Conten que era tan gran el poder de la santa sobre la pluja que moltes vegades a la meitat de la processó ja queia un bon ruixat. També havia tengut molta devoció entre les dones, les quals li demanaven ajut en totes les situacions difícils, fins i tot es feia un pelegrinatge fins a l'ermita de Sant Fruitós, on, segons la llegenda fou enterrada després que la nau que la transportava no podia sortir del port per mor de les tempestes que s'alçaven quan volien salpar. Segons la tradició, les orenetes varen acompanyar el cos de la santa des que va embarcar a Salònica fins arribar a Barcelona. És per això que es creu que avui arriben les primeres orenetes, i es deia que era impossible veure'n cap abans d'aquest dia. Es creu que les orenetes són missatgeres de l'amor; per això les fadrines casadores creien que el seu futur espòs tendria les característiques del primer home amb què es trobaven després de veure la primera oreneta.
La sitja
Pere de Son Pons ens conta que el procés de producció de carbó s'iniciava una vegada que s'havia arribat a un acord amb els amos de la possessió sobre la compensació a rebre i les condicions del tracte. En primer lloc, s'havia de netejar el bosc, i per aquí començava el carboner: tallar l'alzina sencera per la part inferior de la soca amb la destral; després se li llevava l'escorça o coberta exterior, la qual es venia o donava als pescadors. Una vegada que les soques estaven netes, els carboners les trossejaven amb el verduc; si la soca era més gruixada s'utilitzava el picassó per fer-li un tall vertical i així facilitar la tasca. Finalment emprava el xorrac per les branques. La sitja té una forma cònica i la part inferior està formada per troncs sobreposats i coberta de càrritx.
