Entra el minvant (26)
Miquel Estelrich, en el Pronòstic Santjoaner ens aconsella tractar les larves del barrinador de la carxofera, abans que es fiquin dins les tiges, i recomana emprar una piretrina, com és ara el cipermetrin, detalmetrin, etc., així com anar en compte amb el planter de cebet, molt sensible a l'atac de fongs, principalment botritis; per això s'hi han d'aplicar productes antibotritis com iprodiona o també tebuconazol. Es poden sembrar gladiols i tota classe de lliris de botiga, dàlies, etc. Carabasses i carabassons -plantes que volen bon temps i calor- es poden sembrar en cossiets i guardar-los en un lloc arrecerat per trasplantar-los més endavant. En aquesta lluna se sembra la patata primerenca i anglesa.
Som a temps de carnaval
Aquesta setmana és el dijous Llarder (28) i comencen els darrers dies. Enguany Pasqua cau molt tard: el primer diumenge de lluna plena després de primavera, i és 21 d'abril. A partir d'aquesta data es va col·locant la Setmana Santa, la Quaresma, el dimecres de Cendra... Aquesta norma fou aprovada en el Concili de Nicea (325) i per això la data de Pasqua oscil·la entre el 22 de març i el 25 d'abril. Així, per exemple, ja podem calcular en quin dia caurà, per exemple, l'any 2023, que serà el 9 d'abril. Com a curiositat: al llarg d'aquest període (2009-2023) Pasqua no cau mai tan envant com enguany, i només els anys 2013 i 2016 ha estat en març, la resta en abril.
Darrers Dies
Com aquell que no ho vol, però, tanmateix el temps passa d'una manera irremeiable, ràpida. Dijous (28) és el Dijous Llarder, el començament del Darrers Dies. Les tres grans fases culturals de la nostra civilització -la caça, els ramats i el conreu- hi conflueixen com una pervivència de cerimònies i ritus de les religions primitives i paganes. Comença un temps de disbauxa, de canvi de papers, d'inversió, de menjars carregats, per tal de poder fer front a una dura i llarguíssima Quaresma (?). Tots els pobles vivien aquestes llicències de manera especial, ja que els esperaven quaranta dies de privacions, de vida social austera, de menjar magre... Tot gira al voltant de la celebració de la fi d'un cicle vegetal i la substitució del rei, vell i caduc, per un de més jove i vigorós, que comunicarà la seva vitalitat al poble; es tractava d'expulsar la mort a través de l'eliminació del que ja està esgotat. És veritat, però, que avui ningú se'n recorda d'aquest costumari i, moltes vegades, un no sap destriar els Darrers dies de la Quaresma, com si el sistema de relacions socials hagués fet un tomb de massa graus.
El seu origen
Hi ha diferents teories sobre l'origen dels mots que denominen aquest període. Es creu que carnaval deriva dels termes llatins carnis avalis, carns separades, i fa referència a la privació de consumir carn per a prevenir el cos de la plètora vital que comporta la primavera. Altres creuen que fa referència als termes carrus navalis, que fan referència al caràcter agrícola de passejar un carro en forma de nau. El mot carnestoltes es fa derivar dels termes carnes toltas -carns tretes-, amb les quals el papa Gregori el Gran va designar inicialment la Quaresma. Però el terme que més ha quallat a Mallorca és el dels Darrers dies, perquè esdevenen el resum de tota l'essència, de tot allò que convé tenir present, encara que -i quina sort!- sabem que "no hi ha temps que no torn", com la roda de l'etern retorn. Vos recoman els llibres que ha escrit Caterina Valriu per exemple, i entre molts altres estudis, El carnaval a Mallorca.
La cabra (i III)
Pere de Son Pons és un pou de saviesa, com els bons pagesos que han trepitjat la terra. El bestiar cabrum és temut perquè pastura arranant tota l'herba que troba, i fa malbé les vinyes. L'esperit cereal pren sovint figura de cabra, té virtut fertilitzadora; antigament, al final de la sega, deixaven anar una cabra pel rostoll, llavors la degollaven i escampaven la sang per terra. Dionisos, el Déu del vi, ja era representat en figura de cabró. Però, també, la cabra era un animal sagrat i, així i tot, són tengudes com a diabòliques, pecadores i portadores del mal. En la paràbola evangèlica del Judici Final, els cabrits són figura dels condemnats a l'Infern (Mt. 25, 32-33). La figuera borda s'anomena també cabrafiguera. Tots entenem bé l'expressió "No és més que una cabra boja", i també: "Estar cabrejat", o ""Les cabres, pels seus pecats, tenen els genolls pelats".
Recomanacions
Dimecres (27) és la festa de la beata Francinaina Cirer; a Sencelles. Dijous (28) és el Dia de les malalties rares. Divendres (1) el de les Illes Balears. Les glosades: dijous (28) a Santa Maria (menorquins i Xurí, Maribel i Pau). Dia 1 a Alcúdia ( i a Palma : Maribel, Pagès, Fus, Toledo, Alícia, Mosset, Barrotes, Campaner, Cati Eva, Xavi, Pau, Ramon, Adrover, Foraster... Un esclat de poesia oral improvisada!
