Sant Sebastià
Va néixer a Narbona i va viure entre els s. III i IV a França i a Itàlia. Fou tribú de la guàrdia pretoriana; es convertí al cristianisme i va sofrir el martiri. L'emperador Dioclecià, primer el feu sagetar, fermat nu en una columna; el deixaren moribund i el va socórrer la vídua Irene, que el curà. Ell es presentà de nou davant Dioclecià i llavors fou apallissat fins a la mort i el seu cos fou llançat a la claveguera Màxima. Fou recuperat per un cristià, avisat en somnis pel sant, que el va enterrar en les catacumbes.'
Invocat contra la pesta
Com sant Roc i sant Cristòbal. Però també era el protector dels atletes, arquers tapissers i policies urbans. A Mallorca, la devoció al sant es troba documentada des de 1440 i va lligada a les diverses epidèmies de pesta que sacsejaren l'illa al llarg d'aquells segles. El veneren a Alaró, Búger, es Capdellà, Costitx, Deià, Inca, Pollença i Palma; fou confirmat com a patró d'aquesta ciutat pel papa Pius IX l'any 1868; però ja a l'any 1634 s'havia declarat oficialment sant Sebastià com a patró de Palma -en el s. XVI ja tenia sis altars a la Catedral- i se li atribueix la intercessió en l'acabament de la pesta de l'any 1523. Com en tots els sants populars, la tradició ha vestit el record amb un extens llegendari al seu voltant. Un d'elles diu que sant Sebastià era pescador de canya, i com que era sant, pescava abundosament i els millors peixos. Envejat pels altres pescadors, un dia, mentre es banyava, li varen amagar la roba; en sortir, el varen lligar en un arbre i amb unes sagetes fetes amb estelles de la seva canya, el varen matar. Des de llavors, els pescadors de canya el varen tenir per patró i protector de les pesqueres i de les canyes; la nit de lluna nova més propera al dia del sant anaven a collir canyes per pescar, i també preparaven cucs per a l'esquer.
Sant Vicenç (22)
Era fill d'Osca. Va patir un cruel martiri, tant que ha passat al martirologi com a model de refinament per part dels torturadors i de fermesa per part del sant. Diu la llegenda que era vinater i que amb una mica de vi de la pitjor qualitat era capaç de fer tantes bótes de vi com volia, i de les més variades classes. Quan anava a predicar, per tal de convertir els pagans, els agafava la carabasseta de vi que duien i l'abocava a una portador, que s'omplia fins a vessar. Davant un miracle tan extraordinari, els incrèduls no dubtaven a abraçar la fe que predicava. Per mor d'aquesta particular manera de convertir la gent, el varen adoptar com a patró tots aquells que treballen el vi.
La Conversió de sant Pau (25)
El soldat Saule, tenaç enemic del cristianisme, mitjançant una revelació divina, es va convertir al cristianisme amb el nom de Pau, i es va posar a predicar la nova fe. Per la seva condició de soldat, els espasers, daguers i llancers el tenien per patró; el qui duia l'espasa en les processons havia de ser un home fort i alt; d'aquí la dita -tot i que el sant era petit i no gaire fort-, "Alt com un sant Pau". Segons sembla, en una persecució, va caure del cavall i li provocà l'epilèpsia; per això aquesta malaltia és coneguda amb el nom de "mal de sant Pau"; fer passar una creu al front amb les claus d'una capella dedicada a sant Pau fa passar l'atac. També cura de mals de nervis i de ràbia. Sant Pau va morir decapitat a espasa pel fet de ser ciutadà romà, i no crucificat. Diuen que les persones nascudes avui tenen la saliva beneïda. Avui s'han de sembrar els alls perquè tenguin totes les propietats curatives.
Santa Paula (26)
Era filla d'una noble família emparentada amb la dels Escipió. Dona de gran devoció, quan va quedar-se vídua va emprendre un llarg pelegrinatge a terra santa, on s'hi va quedar a viure i va predicar el cristianisme. La tenien per patrona les vídues, i, també les mocaderes, verdulaires i hortolanes, entre les quals abundava molt el nom de Paula, i que la gent va arribar a prendre com a sinònim de pagesa.
Recomanacions
El llibre "Tot és bo. Convidats a matances", de Jordi Cloquell, amb fotografies -extraordinàries- de Francesc Aguiló, es tracta d'un complet estudi sobre aquesta festa col·lectiva celebrada en tots els pobles de Mallorca: cançons i expressions, jocs, descripció de les feines i dels ormetjos, receptari... Enhorabona!
El llibre "No passa res", recull de les gloses premiades en el concurs santantonier del Bar Mallorquí de Manacor, amb il·lustracions de Toni Galmés i pròleg de Mateu Xurí; "Sant Antoni sense foc/ és un cos sense fragància,/ és un nin sense aquell joc/ que li completa sa infància" (Pau Riera).
