Ha entrat una lluna nova
Aquest és un mes de repòs de la terra, "dormidor". Abans la gent feia la xerrada al voltant del foc -dins la xemeneia que els embolcallava-, passaven el rosari i contaven rondalles, ja que la vetllada era llarga, i la claror del dia havia minvat. Temps de fer matances -"Ditxós el mes que entra amb llardons (matança del porc) i surt amb torrons"-, de tastar el porquim i beure un bon vi de la terra, i de tranquil·litat per al món pagès i per als pescadors -"El bon mariner navega amb calor, que amb fred, no"-. Periode per la retrospecció i la interiorització.
Santa Llúcia (13)
El seu nom significa "lluminós". Va viure al s. IV a Sicília i és la protectora dels electricistes i dels oculistes; és invocada contra les malalties de la vista. Després de confessar la seva fe, va donar tots els seus béns als pobres i va renunciar al matrimoni. El seu promès la denuncià i fou decapitada després que els intents de dur-la a un prostíbul, de violar-la o cremar-la a la foguera fossin inútils. La seva llegenda neix en el nom, vinculat a la llum; la fantasia popular s'ha inventat la tortura referida als ulls: els hi varen arrancar i llavors ella se'ls tornà a col·locar. Se la representa amb els ulls dins un plat, i de vegades amb uns bous, que fan referència a la llegenda que ni una parella de bous fou capaç de moure-la, de tan pesada que s'havia transformat mentre discutia amb el cònsol. Va morir l'any 304 a Siracusa, durant les persecucions de Dioclecià.
Més costums populars
També era invocada per tots aquells que requereixen una bona visió: modistes, cosidores, matalassers, espardenyers, rellotgers, gravadors, marbristes, barrianires, estudiants, etc.: "Santa Llucieta,/ guardau-mos ets uis/ que, si mos dau fosques,/ vos farem embuis". Avui feien festa les nines que anaven a costura; i també hi ha la creença que els dotze dies que transcorren entre santa Llúcia i Nadal representen els mesos de l'any: el temps atmosfèric de cada un d'aquests dies ens indica el que farà durant el mes corresponent de l'any que ha de començar; són els comptes de Salomó. Tant a l'església de la Mercè com a la de Santa Eulàlia hi ha capelles dedicades a la santa. Avui la gent del didal i l'agulla, se'n guardaven prou de treballar, ja que hi havia la creença que qui cosia avui se li escurçava set anys la vista i, a més, la roba es descosia tot d'una.
Els ametlers (i III)
Pere de Son Pons -Pere Torrens-, bon observador del nostre camp, ens descriu les diferents castes d'ametla: gomosa, verdereta, mollana, d'en Pons, marcona, de la vara... i això ha fet que hagi estat més complex fer-ne una comercialització a l'engròs; la californiana és tota igual, tant de forma com de gust. L'entrada dels tractors, que varen substituir les arades amb rodes, va aprofundir la rella i va danyar molts ametlers. Actualment els ametlers que se sembren són empeltats i a l'any de sembrar-los ja poden arribar a fer una bona producció. Ara els ametlers són regats amb un sistema de goteig, i les castes sembrades ja no són les mallorquines, sinó que són d'importació. L'ametler antic, pel contrari, no es regava, ja que un excés d'aigua provocava la mot de l'arbre. L'ametla conté minerals com el zinc, ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi.
Sabíeu que...
El gingebre és una arrel que té molts usos culinari i moltes aplicacions medicinals. És originari de l'Índia, però viu en tots els països càlids, des de Nigèria fins a Jamaica. Els principals productors són l'Índia i la Xina, però també Austràlia i Hawaii. Marco Polo el va dur dels seus viatges. Alleuja la inflamació, calma el sistema digestiu i millora la gana. Es pot fer servi per trencar aliments amb alt contingut de proteïnes, com la carn o els llegums, i reduir l'efecte de l'àcid úric. Estimula el pàncrees i augmenta la producció d'enzims que afavoreixen la digestió. El nom prové del sànscrit i vol dir "banya"; d'aquí va passar al persa, al grec i al llatí, que es converteix en 'zingiber'
Recomanacions
Avui és el Dia Mundial contra la Corrupció. Dilluns (10) és el Dia dels Drets dels animals. Dimarts (11) és el Dia Internacional de la Muntanya. Divendres (14) és Sant Joan de la Creu, patró dels poetes. El llibre "Anecdotari artanenc" de Rafel Ginard Bauçà, edició a cura del professor Jaume Guiscafrè; es tracta d'una continuació del "Croquis artanencs" (2016) i ens adonam de la riquesa dels escrits de Rafel Ginard, amb l'edició a cura del mateix Guiscafrè que esdevenen una primmirada i excel·lent proposta per endinsar-se dins l'univers artanenc del pare Ginard. Enhorabona!
