La història d’un poble està lligada a la gent i aquesta, dia a dia, crea el seu entorn social en el qual els mercats i les fires tenen un paper central com a eix vertebrador de l’economia local.
El Dijous Bo és, sens dubte, un gran mercat carregat d’història i, també de sentiment. Un punt de trobada de veïns d’Inca i de residents d’altres nuclis de la contrada que també s’ha mostrat com una activitat oberta a la cultura i a l’oci.
Origens documentats
Miquel Pieras Villalonga, a les Jornades d’Estudis Local d’Inca de 2012, va explicar que se sap que la celebració del mercat setmanal del dijous i les fires dels mesos d’octubre i novembre tenen una antiguitat que es remunta al segle XIII. “En canvi, l’expressió Dijous Bo referida al mercat que se celebra després de les fires és molt més moderna”.
L’investigador apunta que la primera referència documental de la celebració del Dijous Bo està datada a l’any 1807, any en el qual es publica la biografia de sor Clara Andreu amb un apèndix històric a càrrec de l’historiador Josep Barberi. “En aquest text Barberi recorda que cada dijous a Inca se celebra un mercat molt concorregut”. Josep Barberi va escriure el text següent:“ferias el domingo immediato a la fiesta de San Lucas, y en los dos Domingos siguientes, inclusa la fiesta de todos Santos: median las ferias de la Villa de Pollensa, y el jueves siguiente es el que llaman bueno en el qual se terminan muchos contratos”. Barberi també hi comenta que el Dijous Bo és tan antic que no s’ha trobat cap document oficial en el qual les autoritats atorgassin el dret a la vila d’Inca de dur a terme aquestes fires.
Com bé explica Miquel Pieras, l’any 1807 Barberi afirma que se celebra el Dijous Bo el mes de novembre. “En aquest cas la paraula bo se suposa que no té el significat de ‘perfecció’ o de ser ‘convenient, apte o agradable’. Més aviat crec que se li ha de donar el significat que recull el Diccionari català-balear-valencià de ‘Molt; notable per la seva magnitud o intensitat’. És a dir, Dijous Bo, voldria dir mercat molt important, mercat en el qual es ven més i en el qual hi ha més gent d’allò que és habitual”.
