Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura

"Pel novembre es cullen pinyons i es mengen botifarrons", es fan les primeres matances.

Ha entrat el novembre

Aquest mes marca un període de trànsit entre la tardor i l´hivern: "Novembre acabat, hivern començat". És un mes de grans boirades -obra dels dimoniots-. Era el novè mes del calendari romà, el qual començava a comptar a partir de març. Els anglosaxons l´anomenaven "mes de la sang" per al·lusió al costum de matar els porcs en aquest mes -per sant Martí- la carn dels quals, salada i adobada o embotida, es consumiria durant l´hivern. Al camp continua la sembra.

Entre el minvant i la nova

"Pel novembre es cullen pinyons i es mengen botifarrons", es fan les primeres matances. Ja s´han aixecat les vedes del conill, la perdiu i la guàtlera, i ara la dels tords i les cegues, que just acaben d´arribar. De cada vegada més, el dia és més curt i la nit més llarga, i cada dia que passa, minut a minut, surt més tard i es pon més aviat; i no canviarà cap al signe contrari -sortir el sol més aviat i pondre´s més tard- fins que sigui ben entrat el mes de gener, passat el solstici d´hivern, que és quan el sol arriba al seu punt més baix a l´horitzó. Aquesta setmana se solien sembrar alls: "Per Tots Sants, els alls nats o sembrats".

La sembra

Era considerada una de les tasques més importants del cicle agrícola, per això ha donat origen a molts de ritus i creences: abans de sembrar es descobrien, resaven i feien el senyal de la creu al terra, tot cercant el favor diví; a altres llocs escampaven cendra del foc de Sant Joan, amb la creença que s´afavoria la germinació; també es tenia en compte la lluna a l´hora de sembrar; molt enrere, els fadrins o els matrimonis festejaven pel camp, ja que es creia que la relació carnal augmentava la fecunditat de la terra. Aquesta idea va relacionada amb la dita "Ensenyar les vergonyes": Plutarc aconsellava sembrar i segar despullat; la dona, antigament, era la que s´encarregava de les tasques agrícoles i, per això mateix, d´estimular la fecunditat de la terra, motiu pel qual anaven sense roba interior; en canvi, l´aristocràcia no tenia necessitat "d´ensenyar les vergonyes" ja que no es dedicava a aquestes tasques.

Les bèsties (I)

El bon pagès Pere de Son Pons (Pere Torrens), que viu el cicle natural del nostre terrer, ens diu que les bèsties eren els equins que s´utilitzaven per fer les feines del camp i com a mitjà de transport de les possessions, quan encara no s´havien introduït les màquines. Eren les màquines del nostre camp i adesiara se sentien els crits dels pagesos: "Passa aquí! "Arramba´t!" "Volta cap aquí!". Quan l´animal tenia entre dos anys i mig i tres s´havia d´aregar, acció que consistia a avesar la bèstia a dur el carro o l´arada per fer les feines, i no alçàs el cul o tiràs coces. L´havien d´ensenyar a creure les ordres del pagès: ou!, arri! Una vegada aregada ja es passava a les feines globals del camp. Recordem que aquestes bísties tenien la pallissa al fons de la casa, i hi entraven pel mateix portal -per això el trespol de la casa era pedregós- de la resta de persones; si es perdia l´animal, o es posava malalt, el pagès no podia fer cap feina. Amb l´arribada dels tractors, batedores i cotxes varen anar desapareixent del nostre camp. Les bèsties poden ser: ase, somera, mul, mula, cavall i egua; i entre aquestes bèsties es poden fer encreuaments.

Tomàs Bosch, Sacos

Aquest pagès de més de vuitanta anys, ens ha fet arribar aquesta glosa dedicada a les persones que han patit pèrdues personals i materials del Llevant mallorquí. Una glosa ben sentida, d´angoixa continguda, i ràbia davant la impotència, i nosaltres, des d´aquesta secció del DIARIO de MALLORCA, ens afegim a aquest homenatge. "Jo vaig néixer a Son Cabrer/ de Sant Llorenç enfonsat/ en dies va ser inundat/ a ses cases i es carrer;/ sa virtut que es poble té/ que tot el món l´ha emparat,/ i a Déu he recomanat/ que les guardi es cor molt bé./ Som en Tomàs Bosch Blanquer,/ per Sacos estic fitxat,/ i vos tendré en es costat/ tot es temps que jo viuré."

Recomanacions

Avui és la Tercera Fira d´Inca; a Marratxí se celebra la Fira de Tardor.

Dimarts és el Dia Mundial de la Prevenció de l´Explotació del Medi Ambient en la Guerra. Dijous (8) és el Dia Mundial de l´urbanisme. Dissabte (10) és el dia Mundial de la Ciència.

Compartir el artículo

stats