Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Per l´octubre cauen cabells i castanyes i creixen les banyes

Per l´octubre cauen cabells i castanyes i creixen les banyes

Avui és santa Úrsula

I les Onze mil Verges. Era princesa de Bretanya i les onze mil verges que l´acompanyaven varen morir degollades a mans dels huns quan anaven a reunir-se amb les tropes del noble Conan per casar-s´hi. Les fadrines velles la invocaven perquè els guardàs la puresa i les mantengués allunyades de seductors i saltamarges. L´any 1106 en varen trobar les relíquies quan, segons una altra llegenda, tornaven d´un pelegrinatge a Roma; encara que segurament només eren onze. A la vetlla, els joves solien sortir a cantar, menjar bunyols i beure vi dolç; solien deixar un brot de murtra penjat a la baula de la porta de l´estimada (la murtra, en les cultures tradicionals, era símbol d´amor encès). A Búger i Pina hi havia la tradició d´anar a cercar cossiols de les cases i dur-los enmig de la plaça; també a segons quins pobles es posaven canyes verdes i flors als portals de les cases on hi havia jovençanes. A Son Servera i Artà les fadrines anaven a captar el "penjoi", un manat de fruits secs: "Tots són persones externes/ de Son Servera i d´Artà/ es penjoi mos heu de dar,/ anit, perquè són les Verges".

Per què ha arribat fins avui?

La "Verge Maria" és símbol de puresa, castedat, obediència i submissió. I la virginitat, fins fa ben poc, en la nostra cultura era un valor ("Arribar verge al matrimoni!"); i en l´ètnia gitana encara es fa la prova del "mocador" per assegurar-se que les dones arriben donzelles la nit del matrimoni -tots recordam la "deshonra" que suposava "fer Pasqua abans del Ram"-. També el component lúdic, festiu i gastronòmic ha ajudat (bunyols i vi novell), a fer perdurar la tradició. Això dels "Clavelitos" és una incorporació molt tardana -dècada dels setanta del s. XX- en el procés de castellanització de la Dictadura.

Entra la lluna plena

Ja vàrem dir que la lluna d´octubre és la més brillant de l´any, per l´estil de la de gener, i que té un domini damunt les set llunes següents. Fins i tot es feien pronòstics segons com sortia la lluna: si sortia envoltada de niguls blanquinosos i prims, la sembra seria profitosa i les collites bones; si estava entelada, era senyal de raons i bregues entre els homes; si sortia lleganyosa i embullada, ho interpretaven com que les collites serien xereques, es moriria el bestiar i seria un any de fam i pesta. La creença que la pluja en un dia determinat implica quaranta dies més d´aiguats sembla que és un record del diluvi Universal. La gent solia jurar per la lluna d´octubre -i la de gener-. Aquest mes és el millor per tallar fusta per tal que no es corqui; hi ha la creença que la llenya tallada en lluna nova crema molt aviat i fa poca escalfor, mentre que la tallada en lluna vella, crema a poc a poc i escalfa més. Es poden plantar carxoferes, cols d´acop, lletugues, ravenets, espinats, i altres hortalisses d´hivern. Aprofitant la saó es poden sembrar xítxeros i faves primerenques. Els gínjols, caquis, codonys i nesples maduren a les totes, i les magranes, un fruit màgic que dóna bona sort, es podran tenir a punt per Tots Sants. "Quan l´octubre és arribat, sembra l´ordi i el blat"; "De l´aigua d´octubre i del sol de maig en neix el blat"; "Si vols tenir un bon favar, sembra´l per la Mare de Déu del Pilar".

Les vaques (i II)

Pere de Son Pons (Pere Torrens), ens segueix contant sobre les vaques. Actualment només queden una desena de vaqueries, però del 1950 al 70 n´hi havia més d´un centenar a Mallorca. L´activitat principal era produir llet. La feina del vaquer era diària, tant feiners com festius, i durava molt de temps; les vaques es munyien manualment dues vegades al dia, al matí i al vespre, per això hi havia altres persones que ajudaven el vaquer. Depenent de la raça de la vaca es podien treure entre 10 i 12 litres de llet cada vegada que es munyia. Les vaques solien menjar de la menjadora perquè si es trobaven a lloure pel camp podien arribar a produir fins a 2 litres manco de llet per munyida. També es tenia cura del tipus d´aliment, i es mesclava menjar verd i tendre amb altre sec; així amb l´alfals, la civada, la farratge o ensegonada de farina s´asseguraven que la producció de llet fos òptima.

Compartir el artículo

stats