Avui és Santa Marta
Era germana de Llàtzer i de Maria Magdalena. Va acollir a ca seva Jesús quan anava a Betània i va servir el leprós del Sant Sopar. Per aquesta raó, Santa Marta era patrona dels hostalers i de les minyones. Els caminants, pelegrins i viatgers la invocaven perquè els fes trobar bona posada i els guardàs d'anar a parar a cap hostal que fos un cau de lladres: "Santa Marta venerada/ feis-me trobar posada honrada!" El nom de Marta significa -en arameu- "senyora". En els Evangelis se cita Marta en tres passatges: en la resurrecció del seu germà Llàtzer; en l'episodi de la invitació a ca seva, quan la seva germana Maria es va quedar a escoltar la paraula de Jesús; i a Betània, quan a sis dies de la Passió, Jesús fou honrat a ca seva per la seva germana Maria, que li tirà el perfum als seus peus. Però hi ha altres escrits considerats apòcrifs i més tardans: segons la tradició medieval, Marta, amb Maria i Llàtzer, varen evangelitzar Provença. És curiós que per a l'elecció dels seus atributs l'art ha fet referència a les llegendes apòcrifes.
Sant Ignasi de Loiola (31)
Era un militar basc que, a causa d'una ferida greu i una llarga convalescència, va deixar la carrera de les armes per seguir una vida santa. Segons el llegendari popular, Sant Ignasi va descobrir la virtut purgant i antitèrmica d'un fruit astringent, conegut, en honor seu, com a "fava de Sant Ignasi". Aquesta llavor, semblant a una ametla grossa i granelluda, és emprada en farmàcia per obtenir l'estricnina, alcaloide molt tòxic, que pot produir la mort si te n'excedeixes en la dosificació. Els nostres padrins, quan es purgaven o patien febres, invocaven Sant Ignasi perquè la medicina els fes bon efecte sense dolor ni altres complicacions.
Comença l'agost
I el mes més calorós de l'any, més feixuc, per això la gent feia feina de bon dematí i devers les deu es retirava; l'horabaixa tornava a fer un poc més de feina. Estam en temps de la canícula, de calor humida que convida a estar en repòs. La dita que encapçala l'escrit ens recorda que no és bo que plogui ara, ho havia d'haver fet al maig. Les cigales no fan feina, només canten, perquè no poden -ni volen!- fer feina, fa massa calor; el seu cant monòton fa endormiscar. La gent del camp sap que sempre arriba el temps oportú, i no s'ha de frissar d'arribar-hi, ja vendrà per ell tot sol; i moltes dites i refranys en fan referència: "La figa, quan es madura cau"; "A tot porc li arriba el seu Sant Martí"; "No passis l'arada davant el bou"; "Fer Pasqua abans del Ram". Quanta saviesa hi ha dins el món de la pagesia!
Sant Feliu i la Mare de Déu dels Àngels
Per Sant Feliu (1) fan festa a Llubí. Feliu significa "aquell que és feliç i afortunat". La Mare de Déu dels Àngels (2) és la Patrona de Pollença, festa dels moros i cristians. El primer acte té lloc a les cinc de la matinada, on la banda de música interpreta l'Alborada. El moment més esperat és l'horabaixa, quan es rememora la batalla esdevinguda el 1550 en la qual els pollencins, liderats per Joan Mas -enguany Joan Vanrell-, varen vèncer els pirates de Dragut; tot comença amb el crit que arriba fins al fons del cor de tots els pollencins, fet per Joan Mas: "Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos!" També fan festa a Petra, Vilafranca, Santa Eugènia, Colònia de Sant Jordi... També avui se celebra la Festa de ses Madones d'Andratx.
La darrera mòlta
Els darrers dies de batuda solien coincidir amb les primeres mòltes per a obtenir la primera farina de la collita. En temps antics, la celebració de la primera mòlta havia revestit certa solemnitat, potser com a manifestació residual de cerimònies conduents a assegurar la germinació de les llavors i l'èxit de les collites de l'any vinent. És possible que entre els actes rituals que es feien als molins hi havia el ball i l'aparellament carnal. I és per mor d'això que els molins tenien fama de lloc de ball i de llicència, fet que va inspirar el nom d'alguns locals nocturns d'espectacles frívols "Moulin Rouge", de París, i en el popular i remodelat "El Molino" barceloní. Dur el blat al molí havia estat més feina de dones que no d'homes, i normalment hi anaven les més velles i lletges, per raons òbvies.
Recomanacions
Dilluns (30), Revetla Pollencina al Claustre, amb més de cinquanta artistes pollencins, organitzada per Antoni Bisanyes i Martí Sáez; hi presentarem el recull núm. 5 de Glosadors de Pollença: Antoni Ochogavia (1890-1971) i Joan Trias (1917-2002).
Dilluns (30) és Sant Abdon i Senén, invocats contra les pedregades. Dimecres (1) comença la setmana dedicada a l'Alletament Matern. Dissabte (4) és el Dia internacional de la cervesa.
