Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Si per Sant Jaume plou, abans de 8 dies pedregada

Sant Jaume se celebra a molts pobles.

Avui és santa Magdalena (22)

Conta una llegenda molt estesa a l'Edat Mitjana que Maria Magdalena, juntament amb els seus germans Llàtzer i Marta i altres cristians, varen arribar a les costes de Marsella, després que els expulsassin de Palestina, en un vaixell sense rems ni veles. Allà es va dedicar a predicar la fe en Crist i va fer nombrosos miracles. Més tard es va retirar a una cova solitària i va viure nua, amb els seus llargs cabells com a únic abrigall, fins a la mort. La seva devoció es va estendre des de Provença a tot Occident. Les dones la invocaven perquè els donàs una aroma delicada i seductora, per això és la patrona de la perfumeria; les professionals de l'amor se solien posar sota la seva protecció; també era invocada perquè regulàs la menstruació.

Dimarts (24) és santa Cristina

El nom deriva de christianus, de Crist. També es pot interpretar com "la que té el pensament clar" o "la que segueix Déu". Aquest nom es popularitzà arran de les Croades. Santa Cristina va néixer a Itàlia; el llegendari la confon amb santa Cristina de Tir, l'existència de la qual no és segura. La iconografia la representa amb fletxes, aguantant una pedra de molí, amb serps. Es va fer cristiana en secret i, en ser descoberta pel seu pare, la va lliurar al jutge Julià, el qual va ordenar que li tallassin els pits, però, segons la llegenda, no va sortir-ne sang, sinó llet. Llavors va ordenar que li tallassin la llengua, però encara va seguir xerrant. Va morir assassinada amb tres fletxes al seu cos.

Sant Jaume (25)

Fan festa a Alcúdia, Algaida -surten els Cossiers-, Randa, Banyalbufar, Binissalem, Calvià, es Capdellà, Santanyí, es Castell; és la Diada de Formentera. Sant Jaume és un dels dotze Apòstols de Jesús; fill del Zebedeu. Ell i el seu germà Joan van ser cridats per Jesús mentre estaven arreglant les xarxes. En els evangelis es relata que sant Jaume té a veure amb el miracle de la filla de Jairo. Va ser un dels tres apòstols testimonis de la Transfiguració i més endavant, Jesús el va convidar, també amb Pere i Jaume el Menor, a compartir més de prop la seva oració a la Muntanya de les Oliveres. Jaume el Major va venir a la Península, primer a Galícia, on va establir una comunitat cristiana, i després a la ciutat romana de Cèsar Augusta, l'actual Saragossa. La Llegenda Àuria de Jacobus de Voragine ens explica que els ensenyaments de l'Apòstol no van ser acceptats i només set persones es van convertir al Cristianisme. Aquests foren coneguts com els 'set convertits de Saragossa'. Les coses van canviar quan la Mare de Déu es va aparèixer a l'Apòstol en aquesta ciutat, aparició coneguda com la Verge del Pilar. Des de llavors la intercessió de Maria va fer que els cors s'obrissin extraordinàriament a l'evangelització. Les seves restes mortals estan a la basílica edificada en el seu honor a Santiago de Compostel·la. A Espanya, sant Jaume és el mes conegut i estimat de tots els sants i n'és considerat el patró. A Amèrica hi ha nombroses ciutats dedicades a l'apòstol a Xile, la República Dominicana, Cuba i altres països.

Santa Anna (26)

Era la mare de Maria i, per tant, la padrina de Jesús. Segons la tradició, santa Anna es va casar tres vegades i de cada matrimoni va tenir una filla. Per aquesta raó se l'havia considerat la protectora dels casats i el dia d'avui se celebraven molts casaments; també és patrona de les dones embarassades. Era advocada de les puntaires de la costa perquè, segons la tradició, va ser la primera que va fer puntes de coixí i la que en va ensenyar a fer a la seva filla, la Mare de Déu. Santa Anna és la figura cristiana de la padrina, de l'àvia. La tradició oral sol ser patrimoni de la dona, de la padrina -dona i vella-: rondalles, cançons, refranys, moixaines, el culte familiar entorn de la llar... Recorda antigues situacions matriarcals.

Senyar el pa

Rafel Perelló ens conta aquesta tradició. Abans, la religió impregnava molts aspectes de la vida quotidiana. A la pagesia, quan es feia la pasterada setmanal, es començava amb el res d'una "Parenostre" i, una volta el pa fet, abans de tapar aquest amb el cobribancs, s'hi feia una creu a damunt amb la punta de la ganiveta o caire de la paleta. Més encara, abans d'enfornar, altre "Parenostre" perquè sortís ben cuit. Si el pa queia en terra, l'aixecaven amb frissor i el besaven com a cosa sagrada, ja que significava o era la representació de la figura de Crist. I si el pa estava girat damunt-davall, deu onzes del mateix. Dins la pastera es posava una estampa de sant Antoni com a guardià del llevat que hi havia dins un platet envernissat i tapat amb una fulla de col. Aquesta estampa de sant Antoni, o de l'Arcàngel, també es posava dins el rebost, tot adoptant aquests sants la missió de guardar la perxa mesella de porquim obrat i altra menjua. No cal dir que tot aquest escabotellet de costums ja és fum de formatjada.

Compartir el artículo

stats