Ha entrat la lluna vella (6)
Aquesta lluna és apropiada per tallar pins i savines. També alguns arbres de jardí de clima tropical, com són tots els ficus, es retallen i es poden; la raó és senzilla; com que són originaris de climes molt càlids en aquest temps són molt actius, creixen amb força i les ferides no degoten tanta saba i s'assequen molt aviat, tot al contrari del que passaria si aquestes operacions es fessin amb el fred de l'hivern. Les palmeres també s'han de trasplantar amb la calor; durant l'estiu estan actives i en ple creixement, amb la qual cosa tenen més possibilitats de sobreviure a la sempre traumàtica operació de trasplantament. Els qui neixen aquest mes diuen que són llunàtics i ganduls; també es creu que és el mes de la fúria i de la bogeria; és el pitjor mes per als que pateixen de migranyes i mal de cap.
Dimarts (10) és sant Cristòfol
Fan festa a s'Arenal, Biniali, Pollença, Eivissa. La tradició catòlica, el descriu com un gegant cananeu, que abans de la seua conversió al cristianisme ajudava els viatgers a travessar un perillós gual portant-los sobre els seus muscles; vivia sol al bosc de la vora i es deia Reprobus. Altres tradicions situen el lloc a Lícia. La llegenda afirma que en una ocasió, va ajudar un nin a creuar el riu; sorprès pel pes de l'infant, major a cada pas que feia, el nin, que era Jesús, li va dir que era perquè portava sobre la seua esquena els pecats de tot el món, i després d'això va batejar el gegant i li va encomanar la prèdica. El nom de Cristòfol (del grec ???????????, Christóforos, "portador de Crist") li vendria d'aquest fet. La llegenda, considerada apòcrifa des d'antic, continua essent popular. És el protector dels viatgers, patró dels transportistes i advocat dels conductors d'automòbils.
Sant Benet (11)
Fou proclamat patró d'Europa l'any 1964. Conten que la dida de sant Benet estava molt amoïnada perquè se li havia romput un garbell de terrissa que li havien deixat; el sant va beneir els trossos, els quals es varen ajuntar de nou i el garbell va quedar sencer, com si mai no s'hagués trencat. Per aquest miracle va ser pres com a patró pels garbellaires i sedassaires; però també el veneraven els pagesos, arquitectes, químics, enginyers, etc. Va néixer a Núrsia (480-547, Itàlia), se'l representa amb l'hàbit negre benedictí, el llibre de la Regla, com a fundador d'una orde, el bàcul, un corb amb un pa en el bec, un calze i una serp alada. "Ora et labora" és el seu eslògan, i el monestir que va fundar era un recinte dedicat al treball i a l'oració, amb la més estricta disciplina. Aquesta va ser la primera d'una xarxa de comunitats benedictines que a l'Edat Mitjana, patrocinada pel papa Gregori, s'havia estès per Europa. Sant Benet, des del pontificat de Pius XII, ostenta el títol gairebé nobiliari de "Pare de l'Occident".
Sant Enric (13)
Era emperador de Bamberg, i va guardar perfecta castedat amb la seva dona Cunegunda i va induir sant Esteve, rei d'Hongria, a abraçar la religió catòlica. Sant Enric era advocat contra l'asma. Antigament els remeiers i curanders preparaven un paper d'estrassa que es deia el "paper de sant Enric" i que tenia la virtut de fer passar l'ofec. La preparació consistia a xopar el paper en l'aigua de set fonts diferents, en la qual prèviament s'havien fet bullir set herbes remeieres també diferents. El malalt, quan sentia venir l'atac d'asma, cargolava un paperet de sant Enric, l'encenia, se'l posava davant la boca per aspirar el fum i li passava l'ofec.
Xerra d'un dolent i el tendràs present
Rafel Perelló ens explica aquesta curiosa feta. La dita: "Xerra d'un dolent i el tendràs present" fa referència al fet o a la coincidència sorprenent, que a tots ens ha passat, de parlar d'una persona o pensar en una persona absent que en poc temps compareixerà davant nosaltres. Envers aquest fet i altres semblants, el psiquiatra suís Carl G. Jung va crear el terme "sincronicitat" per explicar que aquesta curiosa situació, lluny d'ésser una simple coincidència, podria estar causada per la relació profunda entre el poder inconscient de la psique de l'individu i la matèria. Sembla que, en canvi, alguns curanders mallorquins d'enorme prestigi com eren don Bernat, a Palma, o l'amo en Mateu "Moreió", a Manacor, tenien un domini ben conscient d'aquest poder insospitat de la psique que es manifestava, sobretot, en la capacitat de predicció del futur o de contar fil per randa fets molt concrets del passat de les persones que els visitaven per ésser curades. Tal era la capacitat de predicció d'alguns d'aquests curanders, que fins i tot alguns d'ells va predir amb total exactitud el dia de la seva mort, segons ens contaren els seus familiars.
Recomanacions
Dimecres (11), Dia Mundial de la Població. Divendres (13), Dia Mundial del Rock. Dissabte (14), sant Camil de Lelis, patró dels malalts i infermers.
Avui és sant Victorià, patró de Campanet.
