Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari Popular

Qui no bat pel juliol, no bat quan vol

Qui no bat pel juliol, no bat quan vol

Dimarts (3) és sant Tomàs, apòstol

Segons el Nou Testament fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Sembla que el seu nom era Judes i tenia un germà bessó, per això l'anomenaven Judes el Bessó (Te'oma, en arameu); d'aquí el nom Te'oma, traduït com a Tomàs, que significa bessó. En l'evangeli apòcrif dels Actes de Tomàs (escrit a Síria en el s. III), se'l considera un dels quatre germans de Jesús que s'esmenta en l'Evangeli segons sant Marc (6, 3); segons l'Església Catòlica serien cosins de segon grau. El fet més conegut de Tomàs es troba en l'Evangeli segons sant Joan (20, 24-29), on es nega a admetre la resurrecció de Jesús fins que no li passi els dits a les nafres produïdes per la crucifixió; d'aquí l'expressió: "Venturosos aquells que creuran sense haver vist!", i per això, quan una persona exclama: "No ho creuré fins que no ho hagi vist amb sos meus ulls!", se li sol recordar: "No siguis com sant Tomàs!" És el patró dels jutges, arquitectes, picapedrers i fusters.

El mes de juliol

El Sol regna: per això fou dedicat a Juli Cèsar -Julius-, ja que el Sol és símbol imperial. És un mes considerat benigne però també malèvol, sobretot el pleniluni -el "flament de juliol"-, que duu malaventura: porcells i llocades que hi neixen, es moren; la bugada, en aquest dia, es crema. Se sol seguir amb les tasques de les messes: batre a l'era i omplir de gra les sitges i els urons i de palla els pallers i els sostres. La palla era molt important ja que era el sustent del bestiar per tot l'any: "Muletes correu, correu/ fareu la palla menuda/ que si la feis tronxuda/ en s'hivern la hi trobareu!·" Temps de caçar la perdiu, quan el sol és fort. Comencen les festes patronals de molts de pobles, derivades de les celebracions de les collites, de vells cerimonials agraris. I les festes marineres, derivades de les Neptunalia: ja per san Pere (29 de juny), i la Mare de Déu del Carme (16 de juliol), amb les processons de barques per mar. Una altra festa gran d'aquest més és sant Jaume (25).

Santa Isabel de Portugal (4)

Princesa d'Aragó i reina consort de Portugal. Molt pietosa, i religiosa al final de la seva vida, és venerada com a santa per l'Església Catòlica. Era filla del comte-rei Pere II el Gran de la Corona d'Aragó i la seva esposa, Constança de Sicília. Per línia paterna era néta de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Li posaren el nom d'Elisabet en honor a la seva tresàvia Santa Elisabet d'Hongria. Era germana dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó Alfons el Franc i Jaume II el Just, així com de Frederic II de Sicília. Dona molt caritativa -tot i que el seu marit era violent i l'enganyava-, en diverses ocasions va partir fins al camp de batalla per aturar les disputes entre el seu marit Dionís I i el seu fill Alfons: se situava enmig dels dos i resava perquè aturassin les seves disputes. L'any 1325 va enviudar i va renunciar a les seves riqueses i va entrar en el convent de l'Ordre de les Clarisses. Fou beatificada en 1516 i canonitzada el 1525 pel Papa Urbà VIII.

Llevar l'atac

Rafel Perelló, l'home que s'ha abeurat de la saviesa popular, ens conta aquesta feta. Parlàrem amb vells ferrers, qui ens contaren que abans feien algunes feines de franc pels seus clients habituals, com per exemple llevar l'atac a les bísties. L'atac era una mena de tendrum que apareixia al paladar de les bísties, sembla que degut a la mala alimentació. Aleshores es portava la bístia al ferrer, qui amb uns ferrets calents erradicava aquell tendrum. Quan hom perdia les claus de ca seva també acudia al ferrer, el qual obria la casa amb unes claus on incorporaven un ganxet, claus que eren denominades popularment "ses claus falses". També deixaven els cercapous, també dit popularment "llevets" (lleves) o crancs de ferrer, que és o era un utensili que servia per treure el poal quan queia dins la cisterna. També deixaven unes estisores de gran tamany per tallar la cabellera de les bísties. Per cert, a la pagesia únicament tallaven la cabellera de les bísties en dilluns. També esmolaven els ganivets a la seva parròquia habitual el dia de les matances i quan havien de posar una ferradura a una bístia empraven l'eina denominada "torcedor de morro".

Recomanacions

Avui és el Dia internacional de les cooperatives. Avui Alcúdia celebra les festes de la Mare de Déu de la Victòria; tots els actes es fan al santuari; els obrers de la Victòria tiren avellanes.

Pina i s'Horta de Sóller també celebren les festes d'estiu. A s'Alqueria Blanca es fa la Fira de la Pagesia, i a Portocristo la Fira nocturna.

Al llarg d'aquests mes de juliol se celebraran els carnavals d'estiu a Campanet (dissabte abans de les festes de Sant Victorià); Esporles (primer dissabte de juliol); Lloseta; Llubí celebra Sant Fermí i el Jaleo del Mobylette; Petra, ses Clovelles (dissabte abans de Santa Pràxedis); Vilafranca, la Festa de sa Revolta, la Beata.

Compartir el artículo

stats