Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari Popular

Per Sant Antoni de juny, de camp d'ordi ni un

Per Sant Antoni de juny, de camp d'ordi ni un biel capó

Sant Bernabé, apòstol (11)

Tot i que no es troba entre els dotze apòstols triats per Jesús, fou un dels setanta deixebles esmentats a l'Evangeli segons sant Lluc i és considerat apòstol pels primers Pares de l'Església, i també per Lluc, per la gran difusió de la paraula de Crist que va realitzar. Tant l'església Catòlica, l'Ortodoxa com l'Anglicana celebren la seva festivitat tal dia com avui. Era hebreu, de la tribu de Leví, i va néixer a Xipre; el seu nom significa "fill de la consolació", pel seu caràcter dolç i amable. Era amic de Saule -sant Pau- a qui va intentar convertir a la fe de Crist, sense aconseguir-ho. Va morir lapidat als afores de Salònica l'any 70. El dia d'avui ha originat diversos refranys de caràcter meteorològic: "Per sant Bernabé quaranta dies plogué, o al davant o al darrer", "Dels vents de juny, els de sant Bernabé és l'únic que va bé".

Sant Onofre (13)

(Egipte, s. IV). Fou un anacoreta del desert egipci. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Visqué durant setanta anys al desert; volia imitar l'exemple de solitud i privacions que havia donat sant Joan Baptista. Vivia dels fruits d'una palmera que tenia prop de la cel·la. El monjo egipci Pafnuci, desitjós de conèixer la vida dels eremites del desert, va trobar-lo i l'acompanyà els seus últims dies de vida, donant-li després sepultura. Se'l representa vell, amb barba blanca, despullat i només cobert pels seus cabells i la barba, amb una creu, un àngel o un calze. L'invoquen els teixidors, llauradors, torners i hortolans. A Mallorca tenim el puig de Sant Nofre, entre Sant Joan i Sineu, en el cim del qual, a finals del s. XV, hi erigiren l'ermita dedicada al sant -avui ja només en queden ruïnes- A Palma hi hagué també una ermita i una possessió dites de Sant Nofre, just a la vora del Portitxol. Ho recordava el nom d'un carrer del barri de casetes baixes que fou arrasat durant la dècada de 1980 (vg. el Blog del professor Gabriel Bibiloni).

Sant Antoni de Pàdua (13)

Sant Antoni de Pàdua és un dels sants més venerats: no hi ha poble que no tengui un carrer, una plaça, o una capella, dedicada al sant. Se'l representa amb un nin Jesús al braç i un lliri blanc a la mà. Va néixer a Lisboa devers el 1195, es va fer franciscà i conegué sant Francesc d'Assís, fundador de l'orde. Va gaudir d'una gran popularitat encara en vida, i la gent li atribuïa molts de miracles. Va morir a Pàdua el 1231, un dimarts 13. Aquesta circumstància ha fet que se l'invoqui perquè deslliuri de la malastrugança dels dimarts 13.

Era el patró dels botiguers i, segons la llegenda, encisava els ocells amb les seves paraules, i els peixos; d'aquí que tant caçadors com pescadors l'invoquin perquè els afavoreixi en la caça o la pesca. A més a més, sant Antoni de Pàdua, és l'advocat dels enamorats: "Sant Antoni beneït, feis-me trobar un bon marit, que sigui bon home i ric i, si pot ser, de seguit".

Didalet de mon compare

Rafel Perelló ens conta aquesta anècdota ben curiosa. Ja s'han fet trit algunes pràctiques endevinatòries que anaven damunt fulla encara a mitjan segle XX. En direm dues. Per saber si una persona festejaria amb l'home o la dona objecte de desig, es fermava una vieta (cadena d'or prima que les dones duien pel coll) a un didal i es mantenia la vieta enlaire, sense moure un bri el braç ni la mà mentre es formulava amb veu ben entenent la següent pregunta inicial: "Didalet de mon compare, me diràs sa veritat del que et demanaré ara?". A continuació l'interessat o la interessada preguntava al didalet si certa persona, de la qual es pronunciava el nom i cognoms o malnom, seria el futur o futura enamorat o enamorada. En cas afirmatiu, vieta i didal descrivien cercles, i en cas negatiu, es movien de per llarg. Alguns mercaders que tenien la intenció d'adquirir una bístia, per esbrinar l'edat d'aquella bístia i evitar que el trapasser venedor donàs cresta per ballesta al comprador en mentir sobre l'edat de l'animal, agafaven un pèl de la bístia venal i el fermaven a una tumbaga que sostenien devora un tassó de vidre. Cada copet que pegava la tumbaga al tassó era equivalent a un any de vida de l'animal.

Recomanacions

Avui és la Fira de les Herbes, a Selva. Comença la Fira i Festes de Sant Joan a Son Servera. Avui és el Dia Mundial dels Alcohòlics Anònims. Dimarts (12) és el Dia Mundial contra el Treball infantil. Dijous (14) és el Dia Mundial dels Donants de Sang. Divendres (15) és el Dia contra l'abús dels vells. Dissabte (16) és el Dia Mundial de la Sordera. Dimecres (13), a la llibreria Embat, presentarem el llibre Qui hi té tranc ho endevina d'Antoni Llull; 2000 endevinalles en quartetes. Dijous (14), a Búger, al teatre, farem una xerrada sobre cançons i feines del camp. Divendres, a la Institució Pública mossèn Alcover, farem una xerrada sobre les festes d'estiu.

Compartir el artículo

stats