El mes de maig
La maragda és la pedra que simbolitza aquest mes, conegut també com el mes de les flors, i el “mes de Maria”; en la cultura nipona és el “mes malalt”, on s’acumulen les depressions, talment com el gener en la cultura occidental. Fou en l’Edat Mitjana quan es va consagrar a la Mare de Déu; abans la deessa pagana Maia -mare natura vinculada a la idea de vegetació i florida- rebia tots els honors i ofrenes del reviscolament. Alfons X “el Savi” dedicà unes “Càntigues de Santa Maria” tot vinculant-la amb aquest mes; després Sant Francesc -i el seu Orde- va magnificar el model de fe i l’estil de vida que convertien la imatge de la Mare de Déu en la imatge de tota la humanitat nova a la qual els homes havien de conformar-se per a realitzar la seva pròpia existència, segons el projecte de Déu, és a dir, la voluntat d’estendre el seu amor a totes les criatures.
Ha entrat la lluna vella
Antany començava la sega de les faves i l’ordi, i se sembraven els moniatos darrera el rostoll. A l’hort, pensau que una entrecavada és millor que una regada. L’aigua de pluja de maig és la millor per cuinar les faves. El camp té un color sa, perquè ha plogut quan tocava. Ja sabeu que pel maig les serps no tenen verí; diuen que el deixen damunt una pedra plana; per això les posaven vives dins una botella d’oli, la deixaven a la serena i l’oli servia per curar ferides. Totes les herbes tenen propietats curatives, per això també podeu collir camamil·la, trencapedra, herba cossiada, fonoll marí, etc., en els llocs permesos. Actualment hi ha molta gent que aprofita o utilitza les plantes tal com es cullen al camp; la seva aplicació per a curar o alleujar malalties requereix generalment certes preparacions prèvies: cataplasmes, decuits, elixirs, emulsions, foments, fumigacions, infusions, inhalacions, maceracions, solucions, tisanes, xarops.
Sant Pancraç (12)
Sant invocat per qui necessita doblers, treball o un canvi de fortuna. Molts de comerços i botigues -i particulars- n’exhibeixen una imatge, devora la qual col·loquen un ram de julivert, veles o estampetes, perquè proporcioni sort. Durant les persecucions de Dioclecià (s. IV), Pancraç, fill d’una família molt rica, fou cridat a oferir sacrificis als déus romans, i en negar-s’hi, el condemnaren a ser decapitat. Executat vora el temple de Janus, a la Via Aurèlia, el seu cos fou recollit i enterrat a les catacumbes. Al lloc del martiri hi ha una inscripció antiga que diu: “Aquí fou degollat sant Pancraç”. Tenia catorze anys.
El botet de les guàtleres
Rafel Perelló, savi escodrinyador de fets i paranys de les nostres contrades, ens conta aquesta feta. Un xinxer de modalitats de caça, avui en dia estan prohibides, en desús o són poc practicades, com per exemple la caça amb el botet de les guatlles o guàtleres, estri consistent en una manxeta de pell embotida a un canonet d'os que escarnia el cant d'una guàtlera mascle. En temps de guàtleres, el caçador acudia a un sembrat, preferentment d'alfals, on es posava a la gatzoneta i feia sonar el botet. Si una guàtlera femella contestava al reclam, aleshores el caçador estenia un filat damunt el sembrat, es tornava ajupir i continuava fent sonar el botet mentre la guàtlera s'arrambava cada cop més. En el moment oportú el caçador s'aixecava dret i arruixava l'animal, que prenia el vol i quedava embolicat al parany.
Aquesta tramoia comportava el risc de la sobtada compareixença de l'amo o propietari del sementer, que en veure algú que trepitjava el sembrat li sortia foc pels queixals, proferia flastomies molt lletges i li estrenyia a córrer per tal d'aglapir el caçador, que en veure aquell que s'acostava tot acanalat, també li donava a les cametes per no ésser-hi de més!
Recomanacions
-Avui és la Fira de Sineu.
-Avui és fa la Festa des tondre, a es Llombards.
-Dimecres (9) és la Mare de Déu dels Desemparats; també és el Dia d’Europa. Dijous (10) és el Dijous Gros d’Inca. -Divendres (11) és sant Anastasi, patró dels herboristes. Dissabte (12) és sant Domènech de la Calçada, patró dels enginyers de camins.
