Demà dilluns és Sant Jordi (23)
Patró d’Anglaterra, de Grècia, de Portugal, de Lituània, de Rússia, de Sèrbia, de Bòsnia, de Suècia, de Catalunya-Aragó... i gairebé dels japonesos, els quals tenen el costum, molt seu, de regalar-se roses i llibres. També és advocat dels cavallers, soldats, arquers i armers. Curiosament, Jordi no va néixer a cap d’aquestes terres sinó a la Capadòcia al s. III, envoltat de llegendes fantàstiques. Tot és excessiu, en aquest Sant.
La llegenda de la princesa i el drac prové d’una imatge de l’emperador Constantí, que es va fer pintar amb un drac (enemic del gènere humà) als peus traspassat per sagetes; uns altres el relacionen amb un déu egipci, Horus, representat sovint en acte de traspassar un cocodril; uns altres, encara, creuen que l’explicació es troba a Hispània, on en temps de Dioclecià un governador, de nom Dacià, era tan cruel amb els cristians que es va guanyar el sobrenom de Drac dels Abismes.
Se li atribueix el miracle de la resurrecció de desset persones que havien mort... quatre cents seixanta anys abans. També són excessius els ordes sota la seva protecció: el de Calatrava, la Garrotera, el Teutònic... Paga la pena destacar el quadre de Pere Niçart (1470, Palma) amb Sant Jordi dalt de cavall matant el drac.
La rosa i el llibre
La tradició diu que avui es regala una rosa a la persona estimada. Aquest costum arranca al segle XVII, a partir d’una fira de roses, anomenada fira dels enamorats. El costum del llibre és més recent i es fa coincidir amb el dia de la mort de Cervantes.
Tanmateix, nosaltres, des d’aquestes línies sempre hem procurat que la festa del llibre -amb rosa o sense- no sigui “una flor d’estiu”, sinó que sembrem cada dia el nostre esperit de garbes de roses amb la lectura, amb l’exercici mental de descobrir, inventar, imaginar, gaudir, viatjar, experimentar... esdevenir una persona, senzillament, més feliç. Voldríem que totes les persones s’apassionassin amb els llibres, amb la lectura; segurament el món aniria molt millor...
Sant Marc Evangelista (25)
Segons la tradició fou el primer bisbe d’Alexandria, nomenat per Sant Pere. Durant la llarga caminada per arribar-hi, se li varen fer malbé les sandàlies, i el Sant va guarir un sabater la ferida que es va fer tot adobant-les-hi, amb saliva i una benedicció: d’aquí que els sabaters els tenguessin per patró. Al s. VI, amb motiu d’una plaga de llagostes que assolava els sembrats, el Papa Gregori el Gran va ordenar fer processons amb pregàries i cant de les lletanies dels sants, i la plaga va desaparèixer. Aquest ritu agrari de protecció, conjura o maledicció, va popularitzar-se: són les processons “de les lletanies” o de les “lledànies”, o també “de matar la cuca”. Sant Marc és invocat contra les tempestes.
És patró d’Egipte, Venècia, Mainar, Balsareny i Sineu, a més dels mestres sabaters i, en alguns llocs, dels notaris i secretaris. A Sineu, davant la rectoria, s’aixeca el monument del lleó de Sant Marc, inaugurat amb motiu del tercer centenari del patronatge de Sant Marc de la vila de Sineu; és una escultura feta amb planxa de coure, obra de l’escultor Joan Maimó Vadell, el 1945, on el lleó, símbol del sant, apareix alat i aguanta l’escut del poble. Sembla que la devoció al sant prové del rei Jaume II, el qual ja li havia dedicat la capella reial del castell de Bellver. La tradició del Pla diu que si no vols ser “tocat” avui has de menjar caragols.
Novia banyada, dins un any enterrada
Rafel Perelló ens conta aquesta feta. La pobresa que obligava a l'avès de filar prim en els doblers, també es reflectia en una gran austeritat a les importants celebracions, com per exemple el matrimoni. L'amabilíssima senyora Gerònia Bauçà, "de Son Barceló" (Vilafranca de Bonany, 1914.) ens digué: "Un temps se casaven devers les vuit des dematí per poder esser a sa feina a les nou. No feien refrescs ni festes ni viatges de noces. Llavors se casaven amb sa roba que tenien, això de casar-se de blanc no s'usava". En aquell entremig es deia que si plovia el dia de les noces, aquella jovençana moriria abans d'un any. D'aquí la dita: "Nuvia banyada, dins un any enterrada". Altres supersticions envers el matrimoni asseguraven que per evitar soscaires a la vida marital i que aquesta anàs com una seda, els bergantells casadissos que havien emparaulat matrimoni havien d’evitar de totes totes ésser padrins de fonts abans del casori; o que la novia devia guardar-se com de caure morta de confeccionar el seu propi vestit de noces.
Recomanacions
Avui és el Dia Internacional de la Terra. Dilluns (23) és el Dia Mundial del Llibre i de la llengua anglesa. Dimarts (24) és el Dia nacional de la fibrosi quísica. Dimecres (25) és el Dia Mundial contra el Paludisme. Dijous (26) és el Dia Mundial de la propietat intel·lectual. Divendres (27) és el Dia Internacional del disseny gràfic. Ahir i avui se celebra a Pollença la Fira del Vi.
