Avui és Pasqua
Una de les grans festes del calendari cristià: la mort i resurrecció de Jesús per redimir el pecat. Però aquesta festa és antiquíssima i la celebren molts pobles arreu del món. Es pot dir que l’any litúrgic es divideix en dos grans cicles: el de Pasqua i el de Nadal. L’estreta connexió entre les Pasqües jueva i cristiana ve confirmada pel fet que per establir la cristiana es tenguin en compte els mesos lunars, tal com feien els jueus. Avui és el primer diumenge de lluna plena -va entrar ahir- després de Primavera.
Per Pasqua s’alliberaven esclaus -encara actualment s’allibera un pres en algunes contrades-, en recordança del lladre alliberat en lloc de Jesús. Avui el dinar de frit i les panades esdevé la millor excusa per compartir l’alegria de la Resurrecció en família.
També, avui, al convent de Sant Bonaventura, a Llucmajor, s’ha fet el “sermó de s’Enganaia”, una reminiscència del “risus paschalis” medieval, amb un component psicològic i de catarsi extraordinari. “Fer cara de Pasco!” o “Estar més content que un Pasco!” o “Avui és Pasco!”, són expressions que identifiquen l’alegria d’aquesta diada. La processó de l’Encontrada i el repic joiós de les campanes -al llarg de la Setmana Santa només s’ha sentit el so opac de les maçoles-, ajuden a crear un ambient propici a la festa.
Remeis per als cabells
Ous: les seves proteïnes reforcen ungles i cabells. Cervesa: estimula el creixement pel silici que conté. Ortigues: reforcen el cabell per les vitamines i minerals que tenen -loció capil·lar mesclant les ortigues amb quatre cullerades de vinagre i sidra, filtrar la mescla i afegir un poc d’oli essencial de lavanda-. Oli de coco aplicat directament reforça i suavitza. Contra el cabell sec i apagat menjau moniatos en la vostra dieta, tornarà suau i brillant. Les nous i ametlles aporten magnesi i ferro; les estries verticals a les ungles són un senyal de la carència de magnesi; el magnesi és bo contra l’estrès cel·lular, causa oculta de la caiguda del cabell. Contra la caspa: suc de llimona.
Comença l’abril
L’abril és el mes en què s’obren les flors, una manifestació joiosa de la naturalesa; de fet, “tenir quinze abrils” és sinònim de joventut. Però té fama de ser un mes tan dolent i traïdor com el març. “D’abrils i de senyors, pocs que no siguin traïdors”. Els ocells -rossinyols, cucuts, pututs, tórtores, orenetes, falciots- alegren boscos i camps, fan nius i aviat ponen i coven -“A l’abril tot aucell fa el seu niu”-. Al llarg del mes, el blat començarà a espigar: “No hi ha abril sense espigues”. Les ovelles, les cabres, les eugues i les someres crien. Els dies són llargs i lluminosos, encara que els primers són “manllevats” del març i solen ser ventosos i freds. És un temps on l’amor és excitat: la “pujada dels humors”. Tota la natura és freturosa: les mosques ponen -“Matant una mosca a l‘abril se’n maten deu mil”-, les rates crien, les aranyes fan teranyina, els ocells muden la ploma, i el bestiar, el pelatge. Tot i que el camp està sadoll d’aigua, el refranyer ens fa saber la importància de la pluja: “A l’abril, cada gota en val mil”; “Tronades d’abril, fruites mil”.
Indefinició "a la mallorquina"
El mestre pouador de costums nostrats, Rafel Perelló, ens conta aquesta història. Un dels caires més divertits de la nostra llengua és el referit a les frases fetes que empram a la parla quotidiana per respondre de forma inconcreta qualsevol qüestió que hom ens pugui plantejar. En direm un parell d’exemples. En ocasions hem encetat una conversa amb la senzilla pregunta: "Com anam?". Ens han respost: 1. D'aquella manera. 2. Ho feim anar. 3. Anam tirant. 4. Mos conforman. 5. Podria anar millor. 6. Tot és vell i mal de coure. 7. Mitjo-mitjo. 8. No fa llarg. 9. No fa colló. 10. Bé, com un puput dins un claper. 11. Com un peix dins sa pols, etc. Adesiara, una persona que ha patit una malaltia ens donarà tota casta d'explicacions excepte el nom concret de la malaltia patida. Així, a la pregunta: "M'han dit que heu estat malalt, quina malaltia heu tengut?", ens podrà respondre: 1. He estat fotut. 2. No he estat gaire fi/catòlic. 3. Fa una temporada que no pit. 4. He tengut un poc de papusia. 5. He estat xerec. 6. He estat molt barrinat. 7. Ho he passat de metro. 8. No estic gaire canari. 9. No he estat gaire llatí, etc.
Recomanacions
Avui és el Dia Mundial de la diversió a la feina. Dilluns (2) és el Dia Mundial sobre l’Autisme; també és el Dia del Llibre Infantil. Dimecres (3) és el Dia Mundial de la Lluita Antimines. Divendres (6) el de l’Esport pel Desenvolupament i la Pau. Dissabte (7) el de la Salut (OMS). Dissabte (7) se celebra la Fira d’Oportunitats a sa Pobla. Al llarg d’aquesta setmana se celebraran els pancaritats, com una “tercera festa” de Pasqua. Procedeixen de la medieval “diada de la caritat” en què els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca duien a terme a l’església del Temple un repartiment de pa als pobres -d’on prové el nom de ‘pa amb caritat’-. Aquest pa se solia menjar col·lectivament a la vorera de la Riera i després a la Font Santa de la Teulera.
