Avui és el IV Diumenge de Quaresma
Aquest diumenge assenyala la meitat del període de Quaresma. L´Església i el poble el solien rebre amb alegria per haver assolit la meitat del temps d´austeritat i de dejuni. L´Església celebrava el triomf de l´abstinència cap a la purificació; el poble, que ja havien passat vint dies dels quaranta que s´havien d´estar de tot. Aquest diumenge, també, s´havia anomenat popularment "del pa" en record del segon miracle de multiplicació de pans i peixos que va fer Jesús. Era costum beneir panets després de l´ofici, que es repartien entre els pobres. Els pescadors creien que avui la pesquera, per raó del miracle, augmentava extraordinàriament. Avui, a Sant Joan, celebren la Romeria al Santuari de Consolació i la festa del Pa i el Peix; la Verge de Consolació -pertany a les "marededéus trobades"-, enguany compleix 446 anys des que és venerada..
El nombre 7 (III)
Ja vàrem comentar la importància del número 7 que ens va fer avinent el savi Pep Lluís Munar, i continuam. Apreníem que havíem de perdonar 70 vegades 7, i també fèiem els 7 diumenges a sant Josep. Sabíem els 7 dons de l´Esperit Sant i el 7è és el do de Temor a Déu. Els Sagraments són 7, i el 7è és l´Extremunció. Els Arcàngels també són 7. Apreníem els 7 pecats capitals, el 7è és la supèrbia. Cada pecat té la seva virtut i la 7a és la humilitat. Els pecats mortals també són, o eren, 7, i el 7è és la vessa. 7 són les Obres de Misericòrdia corporals, la 7a és enterrar els morts, i 7 les Espirituals, la 7a és pregar a Déu pels vius i morts. Les virtuts són 7, tres de teologals i quatre cardinals, la 7a és la temprança. La primera comunió se solia fer als 7 anys. A la Bíblia, el número 7, hi surt 737 vegades. Déu va descansar al 7è dia després de la Creació. Salomó va estar 7 anys per construir el Temple. Els musulmans bategen els al·lots al 7è dia del naixement; el casament musulmà dura 7 dies; per ells, 7 són els cels i 7 són les passes per entrar-hi.
Ha entrat la lluna vella
El març sol ser un mes ventós, ben variable, de tres cares: dies crus de final d´hivern, altres d´afables, i ventosos la majoria. A la muntanya era temps d´anar tallar càrritx per fer vencisos. Podeu continuar esporgant garrovers i oliveres, com també tots els cítrics: llevar-los els tanys de les soques i aquells ulls que rompen l´aire que volem donar a l´arbre.
També es poden arreglar els arbres d´origen subtropical -que n´hi ha a moltes cases-: alvocaters, xirimoiers, etc, arbres que començaran aviat a remoure la saba.
Hi ha alguns arbres que els agrada créixer tocant les rames per en terra, com l´alvocater o el taronger, que formen autèntiques pilotes de fulles; és necessari conèixer l´hàbit de creixement, la grandària i la forma dels arbres que cultivam i així evitarem cometre errors o continuar amb segons quins desbarats ancestrals; normalment, escapçades de l´ull principal, estidorades de rames provocant tortures innecessàries a l´arbre.
Aquesta lluna és bona per trasbalsar el vi de l´any passat, per evitar que torni agre.
Masclisme i discriminació de la dona
El nostre amic manacorí, Rafel Perelló, ens conta fets i esdeveniments del nostre poble, pellucats amb paciència franciscana. El masclisme i la discriminació de la dona eren i són formes de violència que cal asclar per sempre.
Un sorprenent exemple el trobam en el dietari en forma de llibre "Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845", on l'autor, el principatí Joan Cortada i Sala, ens conta que en acudir a missa comprova com a les esglésies dels pobles mallorquins les dones s'asseuen en terra mentre els homes s'asseuen als bancs. Més endavant es va generalitzar el costum de portar cadira plegadissa a l'església, cosa que per cert, només feien les dones. Però no cal recular tant per citar altres exemples que avui en dia ens deixen perplexos.
Fins ben avançat el segle XX, per norma general les dones no fumaven -era molt mal vist-; no "colcaven" en bicicleta -era lleig i provocador-, no entraven soles a un bar -li haurien posat la llengua damunt-, i fins i tot, encara a la dècada dels anys seixanta del segle passat, quan una dona casada tenia la intenció de vendre una finca de la seva exclusiva propietat -recordem que aquí hi ha separació de béns-, estava obligada a obtenir el consentiment de l'espòs, consentiment o permís marital que també era indispensable en cas de voler obrir un compte bancari. És a dir, tenien una dependència total, en tots els sentits, de l´home per tal que no decidís res pel seu compte.
