Cançons de Quaresma
El nostre cançoner és ric a l’hora de fer present esdeveniments col·lectius que han quallat en el quefer diari, i un d’ells és la Quaresma: “Coranta dies Senyor,/ sempre seguit dejunàreu,/ i d’agenoiat suàreu/ sang viva, per mon amor”. “Si cada dia fos festa/ i Nadal de mes en mes,/ i Pasco cada setmana,/ i sa corema mai vengués!”. “Sa corema ve, germans,/ i haurem de dejunar;/ i si és per falta de pa,/ ja dejunàvem abans”. “Sa corema ja se’n ve/ i es dejunar m’inquieta;/ una promesa tenc feta:/ de fer-la com dormiré”. Temps de “fer magre”: l’Església proscrivia la carn -fins i tot ous i llet, antigament- i qualsevol plaer o expressió festiva. També eren prohibits els jocs d’atzar, balls, cants profans, fins i tot riure; dur vestits de colors cridaners; assistir a espectacles públics; fins i tot celebrar bodes i naixements; era un temps gris, trist, de menjar verdures i bacallà, o arengades. Els quaresmers predicaven cada dia dalt la trona. En temps de quaresma, als monestirs, l’abat o el prior feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués -era la menjua més consistent!-. Per això, quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.
Ha entrat el creixent
I acaba el mes de febrer, enguany només té vint-i-vuit dies. Ha estat un mes molt variable: dies de molt de fred, altres de calor, però sobretot molta d’aigua, tal i com va pronosticar la Candelera. Les ovelles tenen moltes pastures, molt de menjar, ja que el camp és una catifa verda, i més ara en creixent: les plantes són més vigoroses i creixen més, ajudades per la claror de la lluna. Si no vàreu podar els rosers -i en general tots els arbusts de flor-, és preferible fer-ho en aquesta lluna. És bo enterrar les mudes per empeltar els magraners, que s’empeltaran quan el bord faci ombra. També es l’hora de fer els empelts de garrofer. El mes de febrer de l’any 1956 va tenir lloc la nevada més important del segle XX; la neu acumulada arribà a tenir un gruix de 60 cm. L’entrada siberiana havia començat el dia de la Candelera (2 de febrer) i amb diverses envestides va durar fins a la darrera setmana del mes. Es varen perdre tots els fruits; aquesta nevada es recorda com “s’any de sa neu”.
Les bruixes i el forat del pany
El nostre amic Rafel Perelló ens diu que encara hem estat a temps de sentir contar un raig de vegades a velles persones, que la creença més estesa envers la bruixeria era que “ses bruixes passaven pes forat des pany de sa porta”, creença que fa molts anys que és fum de formatjada però que abans es tenia per cosa certa. També ens han dit que la persona víctima d’embruixament tenia sempre cara d’ensafranat i caminava com a entabuixat, a més de dur les ombres mortes. Demanàrem quins eren els processos per encisar o embruixar, tot pensant que faríem els ous en terra. Anàvem ben errats. Ens digueren, entre altres, que un dels procediments màgics per fer patir una persona era aconseguir un cabell seu sense que se’n temés. El cabell s’embolicava a una serp o a un escorpí, i a continuació s’immobilitzava l’animal col·locant una pedra sobre el seu cos mentre es deia un conjur per tal de transferir el sofriment de l’animal a l’home o dona objecte d’encanteri. Ja en parlarem més, d'aquestes corprenidores activitats...
Comença el març
Es creu que dia 1 (dijous) qui compta tots els estels que hi ha al cel, sense deixar-se’n ni un, canvia de sexe -si qualcú ho ha provat i no li ha anat bé és perquè se n’ha deixat algun-. Això va en consonància amb la variabilitat del mes -“Març i abril, mudances mil”-, amb els canvis que es produeixen a causa de la participació de l’estació hivernenca i de la primavera: tempestes, fred, pluges i bonances. També hi ha dites que es fan ressò d’aquest fet; així, es diu d’algú que varia d’opinió o conveniència que “té set cares com el març”; o d’algú que té un caràcter molt variable que “és més variable que el març”, o “és boig com el març”. Fins i tot al nostre diccionari hi ha el verb ‘marcejar’ que significa variabilitat. Ara bé, si no passa això, resulta que el refranyer ens adverteix dels perills, ja que “si el març no marceja, ni l’abril abrileja, tot l’any bogeja”. De manera que “cada cosa a son temps, i en s’estiu, xigales!”
Recomanacions
Avui és el II Diumenge de Quaresma. ?Dimecres (28) és el Dia de les malalties rares.
Dijous (1) és el Dia de les Illes Balears. ?Dissabte (3) és el Dia Mundial de la Natura.
Divendres (4), gran nit de gloses a l’Auditori d’Alcúdia, amb glosadors de Mallorca i Menorca.
Aquest cap de setmana comença la Fira del Fang a Marratxí.
