Demá dilluns (5) és santa Àgueda
Aquest nom en grec significa "bona", tal vegada per assimilació a la divinitat pagana Agathé Thea, la "Bona Deessa" llatina, venerada a Enna com a deessa de la fecunditat. La santa visqué al s. III, a Sicília. Havia estat patrona de les dones, fet aquest que recorda temps llunyans del matriarcat. Aquest dia eren les dones les que manaven i podien provocar qualsevol home, i eren elles les que duien la iniciativa en tot. Aquesta festivitat s´integra dins el cicle de Carnaval en el qual la inversió de poder és una de les seves principals característiques. A Sencelles, diumenge -avui- celebren la revetla amb foguerons, carrosses... Les dones són les protagonistes de les festes.
Entra la lluna vella (7)
Convé eliminar els ulls de les soques dels arbres fruiters, i es poden exsecallar els garrofers. És la lluna adequada per tallar les canyes que es vulguin guardar o per fer instruments de música, caseres, covos o paners, o també per emparrar les tomatigueres i altres hortalisses. Era el temps millor per tondre les bísties, i per sanar els porcs. Aquest mes augmenta la posta de l´aviram i coven les lloques; si feis comptes posar indiotes, pensau a mirar el signe: recordau que si quan les posen trona, els ous no neixen. En aquesta lluna es poden sembrar els alls i podar els ceps i parres; santa Àgueda n´era el signe. També es poden plantar tota casta d´arbres perquè la saba té poca circulació i els arbres estan un poc endormiscats. Es poden fer els planters de tomatiguera i alfabeguera.
Dijous Llarder (8)
O Gras o Jarder. Comencen els Darrers Dies, amb la inversió de papers, la sàtira i la crítica, la permissivitat i la llicència sexual, el menjar i beure en excés, en definitiva, el predomini de l´aspecte lúdic de la vida. Tanmateix aquesta festa no té ni el fons ni la forma dels Darrers Dies d´antany. Per a moltes persones, cada dia pot esdevenir una excusa per dur a terme allò que representaven aquestes diades festives, ja que aquestes característiques que hem esmentat poden dur-se a terme qualsevol dia. Tots els pobles vivien aquestes llicències de manera especial, ja que els esperaven quaranta dies de privacions, de vida social austera, de menjar magre... Tot gira al voltant de la celebració de la fi d´un cicle vegetal i la substitució del rei, vell i caduc, per un de més jove i vigorós, que comunicarà la seva vitalitat al poble; es tractava d´expulsar la mort a través de l´eliminació del que ja està esgotat i que, de continuar, només pot dur la decadència.
Santa Apol·lònia (9)
El nom d´Apol·lònia està vinculat al culte del déu Apol·lo. En una carta escrita pel bisbe Fabià d´Antioquia es descriuen les persecucions contra els cristians quan manava l´emperador Filippo l´Àrab: a Apol·lònia li arrabassaren les dents i li romperen la mandíbula; la tragueren de la ciutat i l´obligaren a pronunciar frases blasfemes, sota l´amenaça de cremar-la viva. Ella demanà un moment de reflexió, s´alliberà de les cordes i es tirà al foc. Una altra llegenda diu que va ser el seu marit que li va rompre totes les dents. Era invocada contra els mals de dents i queixals, per raons òbvies.
1938, la fi del món
Rafel Perelló, de Manacor, ens conta que enguany es compleixen vuitanta anys d´un extraordinari fenomen atmosfèric que va tenir lloc dia 25 de gener de 1938. Era dimarts, quan devers les set del capvespre, el cel nocturn de les nostres illes va quedar en part inundat per una grandiosa llum rogenca situada al nord i que tenia forma de ventall. Es tractava d´una aurora boreal de fabuloses dimensions. Demanàrem a alguns testimonis mallorquins quina fou la reacció de la població davant aquell estrany i desconegut fenomen. La senyora Maria Sureda Cama (Son Servera, 1917) ens digué: "Jo estava llogada a ca uns senyors, a Palma. El cel va començar a fer uns colors, tothom estava molt esverat, sa gent deia: ´Això és la fi del món!´. Tothom plorava". Aquell any, el senyor Joan Gomila, de Son Ramon (Manacor, 1915), al cel sia, va veure l´aurora boreal mentre participava com a soldat als combats de la Guerra civil a la Península. Ens contà: "Es temps des combats de Balaguer (Catalunya) vérem aquesta llum, ningú sabia que punyetes era, n´hi va haver que varen dir que eren es canons des tanques que donaven branca de valent".
Recomanacions
Dimarts (6) és santa Dorotea, patrona dels floristes; també és el dia contra la mutilació genital femenina.
Avui és la Fira Flor d´Ametler, a Son Servera; i la Fira de Sant Blai a Campos.
Dissabte (10) és santa Escolàstica, i a Santanyí celebren aquesta santa amb una missa a l´ermita de Consolació i la benedicció de les terres.
