Demà és la Mare de Déu de l’Esperança
Anomenada també la festivitat de l’Expectació del Part de la Santíssima Verge, advocació sota la qual s’anomena també a la Verge Mare de Déu de la O, per raó de les antífones que comencen totes per la lletra O. Les dones que havien de ser mares tenien per advocadessa aquesta Mare de Déu, a qui demanaven un part ràpid i poc dolorós. També la veneraven els corredors d’orella, precursors dels actuals agents de borsa, i els mestres daguers i ganiveters. Aquest és el dia fixat com a oficial per la litúrgia popular per a guarnir i enllestir els altars i tota l’església amb garlandes de mata, neules de paper, etc., que són els ornaments propis de les festes de Nadal. És la patrona d’Alaró i de Capdepera.
Solstici d’hivern (22)
Festejar el solstici d’hivern, dia en què es produeix la renovació del Sol, és un costum molt antic. L’astre rei era la primera divinitat i a mesura que es coneixien els seus poders, moles d’atributs del Sol es varen transferir als líders polítics i religiosos. La figura del Sol com a símbol de poder i d’immortalitat ornava la cuirassa d’Alexandre el Gran. I el “Rei Sol”, Lluís XIV. La prohibició de mirar el Sol s’estén a mirar el rei, sota pena de mort. És el dia més curt de l’any i la nit més llarga; comença l’hivern; el solstici d’estiu és el dia més llarg i la nit més curta; comença l’estiu. En el calendari popular, el solstici d’hivern -el Sol Nou- se celebra per Nadal, i començava l’any natural, i per això el foc del tió era el “foc nou”; i el d’estiu -el Sol Ple- per sant Joan (24 de juny). En el nostre calendari -eminentment solar- Nadal i sant Joan divideixen l’any en dos períodes: hivern i primavera, i estiu i tardor. El nom de Joan, relacionat amb Janus, divinitat solar dels romans, que obria la porta de l’hivern (ianuarius = gener) i també la de l’estiu; així el trobam a sant Joan Baptista (24 de juny) i san Joan Evangelista (27 de desembre). Antigament, la nit del solstici d’hivern -la darrera de l’any- era dedicada als difunts de la família i a la seva memòria; el foc de la llar era per a ells i el seu record esdevenia comunió en l’àpat sacrificial.
Les estrenes (‘aguinaldos’)
El costum de felicitar aquests dies als poderosos per obtenir-ne el favor és molt antic, ja es practicava profusament a l’Edat Mitjana. En el seu origen les ‘strenae’ eren els regals augurals que els romans es feien per les calendes de gener -el primer dia del mes i de l’any-. ‘Strenae’ significa ‘presagis’, i era una expressió amb què es desitjaven sort i bona ventura, i una oportunitat per refer amistats. Sembla que el costum provenia d’unes festes en honor a Strenia, antiga deessa sabina. Per això hi ha una sentència que diu: “Per Nadal, paga els deutes, ajuda el veïnat i torna-li les eines i els ormetjos de cuina manllevats”.
Les herbes de la bona sort
Per assegurar la bona sort, hi havia el costum de guarnir la casa amb vesc, boix, grèvol i galzeran. Potser el fet que aquests vegetals fruitin a l’hivern és el que fa creure’ls portadors de bona fortuna. També els arbres de fulla perenne eren considerats màgics, ja que mantenien el caliu de la vida -verdor- durant tot l’hivern. El costum de l’arbre de Nadal té aquesta reminiscència: un avet, com a símbol de vida, entrava dins la casa, propiciatori del bon temps, dotat de poder fecundar; i per això s’hi penjaven objectes i menjars. Tant l’arbre verd com la soca vella que esdevé fecunda expressen que la natura no mor, sinó que reviu.
Menstruació i tabú
El nostre savi amic Rafel Perelló ens conta aquest costumari. Els tabús de la menstruació eren qualificats de “màgia contaminant” pels antropòlegs. La dona menstruant no podia fer all i oli perquè es triava; ni salar olives, tornaven sabateres; ni tallar tanyades, la planta moria. No podia formatjar, la llet no prenia; ni guarir una ferida a una persona, ni una tocadura (ferida de bístia) perquè s'infectava. No podia posar llevat, ni escurar, ni una mènxera! Però, sobretot, no participava en les matances; el porquim tornaria estantís, tabú que formava part de l'entrellat de supersticions, pràctiques i divertiments entrebaulats al dia de les matances. Aquests divertiments, alguns, a més de ser una simple bauxa, tenien un significat profund: com botar el fogueró de matances -o binerbo-, ritual purificador i afavoridor de l’anyada en ser el foc símbol del sol, estel fecundant de la terra; o tirar tests en terra en haver fet l'arbrer al porc; en realitat l’allunyament de possibles mals esperits circumdants mitjançant el renou, si bé tot això ja són figues d’altre sostre.
Recomanacions
Dilluns (18) és el Dia del Migrant. Dimarts (19) és el dia de la Cooperació Nord-Sud. Dimecres (20) és el Dia Internacional de la Solidaritat Humana.
El gran combat de picat de dissabte (23), a les 18 h., al Teatre de s’Arracó, entre Xurí, Servereta i Rierol.
El “Pronòstic Santjoaner 2018” del Col·lectiu Teranyines de Sant Joan, una altra joia de la cultura popular.
