Sant Andreu (30)
Estam a punt d´acabar el penúltim mes de l´any -"De sant Andreu a Nadal un mes no hi val"-. Avui és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 31dies per finalitzar l'any. Per això aquesta festa participava dels preparatius del temps d´Advent. Andreu va néixer a Galilea, fou un dels dotze apòstols triats per Jesús. El seu nom prové del grec "andros", que vol dir "home". Era deixeble de sant Joan Baptista, i fou un dels primers a seguir el Mestre. Amb el seu germà Simó, anomenat Pere, eren pescadors, però no era gaire destre en aquestes arts, d´aquí que sant Andreu sigui el patró dels pescadors petits, dels que pesquen amb canya i dels que no són professionals. Els dos germans, entusiasmats en sentir predicar Jesús, deixaren la feina i el seguiren: "Jo vos faré pescadors d´homes", els digué.
Segons el llegendari, el seu instrument de suplici era una creu en forma d´aspa; sant Andreu era invocat pels qui tenien algun os romput: el varen clavar a la creu i llavors li varen rompre els ossos. És el patró de Rússia, Romania, Grècia, Escòcia... i també de Santanyí on la parròquia du el seu nom i també fan festa grossa; a la carretera de Petra a Felanitx existeix una possessió anomenada Son Sant Andreu
Les primeres festes d´hivern
Sant Andreu s´escau sempre molt a prop del temps d´Advent -la Quaresma de Nadal-, que comença quatre diumenges abans de Nadal -l´entrada de l´hivern-, i això serà dia 3 de desembre, i les seves festes participen ja de l´ambient típicament hivernal d´aquest període litúrgic preparatori de Nadal ("Per l´Advent, posat´t al sol i guarda´t del vent"). Potser per això, tot i ser encara a la tardor, com que és el darrer dia de novembre -"Tots Sants l´entra i sant Andreu el treu"- i llavors ja entra el darrer mes de l´any, ja es viu un ambient de festa major d´hivern.
Comença l´Advent
És el primer període de l´any litúrgic cristià. Fou iniciat per Abraham. Advent vol dir "adveniment", període de quatre setmanes -abans cinc- de penitència, dejuni i pregària amb què la litúrgia cristiana prepara el Nadal, el naixement de Jesús en carn mortal, però també la segona venguda, a la fi del temps, "a judicar els vius i els morts". Abans es preparava una corona de flors, anomenada corona d´advent, amb 4 espelmes, una per a cada diumenge d´advent. S´havia tengut com la Quaresma de Nadal. Temps d´esperança del Nadal que ve i de la germinació de les llavors sembrades, a pesar de la nuesa i mort dels conreus i la natura. Temps ventós; es creia que el diable s´hi embolicava per evitar el naixement de Jesús: quan el vent empenyia la gent tenia por que el dimoni no se l´endugués a l´infern i se senyaven. Es començaven a preparar els betlems, però amb l´establia buida.
Entra el desembre
Com aquell que no vol, ja som al darrer mes de l´any. Quan l´any començava pel març, per la primavera, aquest era el desè mes: december. Fred, gelades i nevades, temps de vent. Comença l´hivern, amb el solstici, el temps més fosc de l´any, els dies més curts i les nits més llargues. És "dormidor": es creu que la terra s´adorm, reposa, és el dissabte de l´any -d´aquí el refrany del Costumari-. Vénen a hivernar ocells de països freds: estornell, pit-roig; les orenetes migren a llocs més temperats. Es caça la llebre, el tord i el tudó. La lluna de desembre és la millor per tallar fusta per a arades i mànecs d´aixades perquè la fusta tallada en Advent no es corca. Començarà el cicle nadalenc amb sant Nicolau (6), la Puríssima (8), santa Llúcia (13), sant Tomàs (21); després Nadal (25) i sant Esteve (26). Hi ha la creença que la fi del món serà un 31 de desembre. Temps de pronòstics, auguris i estrenes per a l´any nou.
"Cabellet, denteta"
El nostre savi col·laborador Rafel Perelló, ens conta aquesta feta. En sentir el darrer toc d'Avemaries, els infants que borinejaven pels carrers, exempts de cotxes, tornaven afuats a ca seva ja que arribar misses dites suposava rebre un eixabuc. Era un temps en què els jocs de la patuleia eren altres: fer oli, l'espardenyeta, bufar caliu, etc. Si en jugar queien de memòria o de folondres, bella basca!, ploraven una mica i tornaven envestir, més greu era fer-se un set (esqueix) als calçons. Adesiara l'al·lotea acudia a un corral pintat de blavet i s'arrotlava a la cisterna proveïda d'anguila netejadora, per beure un bon càbit d'aigua del poal, fora tassons ni un llamp! Tenien els seus propis codis. A Artà, si tramaven algun pacte o intercanvi de joguines, segellaven l'acord dient: "Cabellet, denteta". El vespre ja havien acabat els menuts i dormien ben arreu sota l'alt silenci de la nit només estroncat pel cantet del sereno. El sendemà, més fresquets que una cama-roja, tornaven a apoderar-se dels carrers.
Recomanacoins
Dilluns (27) és la festa del beat Ramon Llull. Dimarts (28) Divendres (1) és el Dia Mundial contra la SIDA. .
Avui és la Fira de sa Pobla; i la Fira de l´Esclata-sang i de la Muntanya, de Mancor; i la Fira de Santa Catalina de Bunyola. I la Festa del Vi Novell a Santa Maria.
