Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

De santa Caterina a Nadal, hi ha un mes cabal

Dimecres 22 és santa Cecília

Verge i màrtir romana. Fins al Renaixement el seu únic atribut era una corona de flors; a partir del segle XIV se la representa amb instruments musicals, sobretot l’orgue, fet aquest que, probablement, deriva d’una errada de transcripció. La jove cristiana Cecília havia fet vot de castedat, però fou promesa al pagà Valerià. La nit de noces li revelà que un àngel defensava el seu cos ja que l’havia consagrat a Déu. Valerià demanà explicacions després de les quals es va convertir a la nova religió: l’àngel del Senyor li posà al cap una corona de roses i a Cecília una d’assutzenes. Valerià fou martiritzat i Cecília fou decapitada. La iconografia de santa Cecília no té res a veure amb la seva vida, i a partir del segle XV està vinculada a la música. La causa és una arbitrària transcripció del text de la Passió amb la triple repetició de canticus organis, que es refereix a la música de la festa de les seves noces, que Cecília no escoltava, ja que estava disposada a oferir a Déu la seva virginitat. Santa Cecília era invocada contra els embruixaments i tota casta de malures donades pel diable i les bruixes. És la patrona dels músics, poetes i cantants.

El dissabte 25, santa Caterina

D’Alexandria. Al calendari també hi ha la nostra santa mallorquina, santa Catalina Tomàs (28 de juliol), i santa Catalina de Siena (29 d’abril). Fou una dona de gran bondat i saviesa i va defensar el cristianisme davant del cruel Maximià, amb tant d’encert que va convèncer tots els idòlatres que estaven amb ell. Maximià, furiós, els va fer matar a tots i a santa Caterina la va fer assotar amb garfis de ferro fins a morir. Els nascuts el dia d’avui (25) tenen el poder d’apagar els incendis amb una bufada i curar les cremades només tocant-les. La gent de mar creu que cada any, set dies abans o després del d’avui, apareix un nigul de forma circular anomenat “roda de santa Caterina”, que s’escampa pel cel i desencadena tempestes terribles. Era la protectora dels oradors, filòsofs, notaris, sastres i dides -o mares que alleten els infants- en referència a la llet que va sorgir quan fou decapitada. Avui es començava a viure l’esperit nadalenc a l’interior de la casa: es començaven a ver els torrons d’ametlles torrades i els betlems.

“Els corbs no saben contar”

El nostre col·laborador i amic Rafel Perelló ens conta aquesta feta. Quan el pagès afinava la milana que fitorava la vista sobre els pollets, etzibava alguna imprecació com per exemple: “Milà poller, balla bé, balla tort, dins el sementer cau mort”. Alguns, fins i tot acudien amb l’escopeta als ajocs o indrets on dormia la volatina (aus rapinyaires). Els infants que vetllaven el favar o el melonar, en reparar un esbart de corbs que s’apropava amb la intenció de fer tala, movien un talabastaix en fer sonar picarols i proferir bels als desanats visitants tot cridant: “Corb, corb, el dimoni te’n port”. Era costum inveterat penjar una llendereta pel coll d’un anyell acabat de néixer, cosa que espantava les negres aus i se n’evitava l’atac. Diuen que “els corbs no saben contar” tot referint-se a la pràctica consistent a entrar dos homes dins una barraqueta de brancum, propera al sementer. Els corbs, en veure’ls, s’allunyaven. A continuació sortia un dels homes. Quan aquest era prou enfora, els corbs tornaven al sementer tot oblidant el segon home, que des de la barraqueta disparava als còrvids.

Ha entrat la lluna nova

El dia ja s’ha escurçat molt -“no fa horabaixa!”-, i això feia que fessin llargues vetllades al voltant de la xemeneia, passaven el rosari i contaven rondalles; llavors torraven porquim -llonganissa, botifarró, xulla, panxeta, etc.- i un tassó de vi novell, i a jeure, que l’endemà s’havien d’aixecar de bon matí per aprofitar al màxim la claror. És temps d’eixermar i fer voreres netes; temps d’exsecallar els ametllers i els garrofers i collir les darreres figues per al porc matancer que ja està a punt. La tasca per excel·lència es feia a la muntanya: collir oliva. A la vinya és hora de sembrar ceps, i de trascolar el vi del cup a la bóta; s’havia de triar un dia clar, ja que si estava ennigulat el vi sortia embullat; la diada acabava amb una gran festa. A l’horta se sembren raves i pastanagó, espinacs i bledes; es cullen els llegums secs: mongetes, cigrons i llenties; i cols de Brussel·les, col-i-flors, moniatos, melons hivernencs i apis. És bo que plogui durant aquest mes, sense fer desastres, i faci sol, ja que comportarà que les llavors arrelin i brostin amb força.

Recomanacions

Avui és el Dia Mundial de les Víctimes d’Accidents. Dilluns (20) és el Dia Mundial de la Infància. Dimarts (21) és el Dia Mundial de la Televisió. Dijous (23) és el Dia europeu dels ‘sense sostre’. Dissabte (25) é el Dia per a l’eliminació de la Violència contra les Dones.

Avui és la Fira de l’Oliva a Caimari; i la Fira de la Mel a Llubí; a sa Pobla se celebra la Fira de Lutiers. Divendres (24) és la revetla de santa Catalina, i fan festa a Bunyola, Campos, sa Ràpita i ses Salines. Dissabte (25) és la Festa del Vi Novell de Santa Maria.

Compartir el artículo

stats