Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

El Dijous Bo, la fira de Mallorca!

El Dijous Bo reuneix desenes de milers de mallorquins.

Sant Albert Magne i santa Gertrudis

Dominic i filòsof, va viure al segle XIII. Va conèixer sant Tomàs d’Aquino, del qual fou mestre i amic. És un dels més grans pensadors medievals. Intel·ligent i profund, va ensenyar a diferents universitats europees (fou nomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus). No se sap per quina raó, a partir del segle XV se’l comença a invocar contra els terratrèmols, juntament amb santa Àgata. És venerat com a sant per l’Església Catòlica, l’anglicana i la luterana i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics.

Santa Gertrudis (16) va morir rosegada per les rates després de vint anys de suportar-les pacientment. Per aquesta raó se la invocava contra aquests rosegadors i d’altres bestioles del bosc que destrueixen els conreus.

Dijous Bo (16)

Una de les Fires més grans, preparades i viscudes de Mallorca, juntament amb les de Sineu, Manacor i Llucmajor. El Dijous Bo esdevenia la fita per a tota la comarca: s’hi acabaven de comprar les eines necessàries per encaminar la tasca del camp, i els animals, i es feien les compra-ventes de tot tipus d’ormetjos. El Dijous Bo, avui, és una de les festes més sentides i multitudinàries de les Illes: gent de Menorca, Eivissa i Formentera venen a gaudir de l’espectacle únic d’una fira. Sant Mateu marca la data: els tres diumenges següents s’organitzen les fires temàtiques, un diumenge buit -és l’anomenat quart diumenge, se celebren les festes de Santa Maria la Major, amb foguerons i balls- i llavors el Dijous Bo. Una Fira que s’ha sabut adaptar al temps, les aficions, la festa i les necessitats de la gent en cada època que s’ha desenvolupat; un bon exemple és el dimecres Bo i totes les celebracions que al llarg del mes s’han organitzat per festejar la gran diada. Una Fira que esdevé l’orgull no només de tots els inquers i de l’Ajuntament, sinó també de tots els mallorquins, perquè un altre mèrit ha estat que tots ens la sentim com a nostra. Enhorabona!

Santa Isabel d’Hongria (17)

Era filla del rei d’Hongria. Tot i la seva educació aristocràtica i cortesana, era humil i bondadosa i va fer moltes obres de caritat. La seva commiseració esplèndida envers els necessitats va fer que, quan el ser espòs, el príncep de Turíngia va morir, fou acusada de malbaratar la fortuna de la corona i fou expulsada del palau. Abandonada per tothom, es va fer monja i va menar una vida exemplar fins a la seva mort. És venerada com a santa per l’Església Catòlica i l’anglicanisme. Se la representa amb corona -com a reina-, i du roses a la falda del vestit, o una cistella de pa; amb pobres al voltant, fent caritat. La tenen per patrona els infermers, les societats benèfiques, els forners; i l’orde franciscà secular -ella hi va entrar de monja-.

Crits de carrer

El nostre amic Rafel Perelló ens conta aquesta tradició. D'oficis ambulants n'hi havia a forfollons. El felanitxer Tofol "Mamella" menava una guarda de porcelles amollades pels carrers mentre pregonava: "Porcelletes jo vendria!". El cordador d'olles embarriolava i adobava recipients de test espenyats i també paraigües tot anunciant la seva arribada cridant: "Cossi o ribell !". Per cert, abans les barberies es publicitaven penjant un ribell esmorrellat a la façana. La venedora de peix, sempre acompanyada de moixos, talment llépols escolanets, tocava el corn marí per advertir la seva presència als veïnats, que acudien a examinar el barrisc de peix, pegellides, etc. Els venedors d'herbes remeieres o bones per necessari, cridaven: "Camamil.la de Maó, bona per llevar es dolor", en realitat recol·lectada al litoral mallorquí. Recordam els matalassers que estufaven la llana amb fuetades de vergueta; els llevadors de reuma; els arrabassadors de queixals; els pedacers, o l'antiquíssim ofici de "ploradora" o dona que cobrava per bramar postissament davant un difunt.

Recomanacions

Les jornades organitzades pel Grup d’Estudis Etnopoètics de la UIB que se celebraran divendres (17) i dissabte (18) a la Institució Pública Mossèn Antoni Ma. Alcover de Manacor, on la paraula esdevé el motiu d’estudi principal.

L’exposició al Centre Cultural de la Misericòrdia de l’exposició d’Andreu Maimó, “Quan l’art restaura la memòria”; dibuixos, escultures, ceràmica... amb ingredients del nostre paisatge (figues i figueres, magranes, pinyes, peres, llimones...); un goig per a tots els sentits. Enhorabona!

Avui és el Dia Mundial contra la Pneumònia. Dimarts (14) és el Dia Mundial de la Diabetis. Dimecres (15) és el Dia de la Filosofia. Dijous (16) és el Dia Mundial de la Tolerància. Divendres (17) és el Dia Mundial de la Malaltia Pulmonar.

Avui és la Fira Artesana a Pollença; també la Fira de la Carabassa a Muro.

Compartir el artículo

stats