Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Novembre humit te farà ric

Artà acollirà les ´12 hores de gloses´.

Sant Sever i altres màrtirs coronats (8)

Sant Sever era teixidor i vivia a Barcelona, al carrer que avui du el seu nom. Va succeir que el prelat de la ciutat va morir i, com era costum entre els primitius cristians, es varen reunir a les catacumbes per triar un nou pastor. Enmig d’una aferrissada discussió per veure qui tenia més mèrits, va entrar un colom i es va posar damunt el cap de sant Sever. Els cristians varen entendre allò com un signe de Déu i varen triar-lo com a bisbe de Barcelona. En record que el sant havia estat teixidor, el tenien per patró els paraires que obraven la llana i els que teixien. Per raó del seu martiri -li varen clavar un clau enorme al cervell-, sant Sever era invocat contra el mal de cap i les migranyes en general. Els sants coronats; molta gent els anomena però no en sap l’origen. Els noms dels membres són discutibles i han estat transmesos per la tradició, sense que pugui haver-hi la seguretat que fossin realment aquests. Eren anomenats "sants coronats" (Sancti Quatuor Coronati) perquè els seus noms no eren, en principi, coneguts i perquè havien rebut la corona del martiri. Els tenien per patrons els escultors i estucadors. Paradoxalment no se’n coneix cap imatge.

Sant Martí de Tours (11)

Cap a mitjan novembre els primers freds fan una treva i es produeix un interludi de bonança conegut com estiuet de sant Martí. Sant Martí va néixer a Hongria però de ben petit es va traslladar a Itàlia o el seu pare era tribú militar. La seva vida de soldat el va dur a la Gàl·lia, on per la seva bondat i pels miracles que feia va arribar a ser bisbe de Tours. La devoció a sant Martí va ser molt gran al sud de França i entre les tropes franques, les quals, per allà on passaven, fundaven ermites i monestirs enlairats, dedicats al sant, entre els quals Sant Martí del Canigó. De sant Martí és la frase: “Amb l'espasa puc vèncer els enemics materials; amb la creu estic derrotant els enemics espirituals”. És representat muntat a cavall i vestit de soldat: fou patró de la cavalleria abans que ho fos sant Jordi; també era patró del bestiar de ferradura i el de peu rodó. Els moliners l’havien tengut per patró, perquè, segons la tradició, aquest sant havia estat moliner, com el seu pare, abans de ser soldat.

Altres creences

Havia estat costum també demanar-li que guardàs de les males arts dels diable; de fet, les ferradures dels cavalls que es pengen darrera les portes, o la sort que comporta tirar una ferradura cap endarrere prové de la creença sobre la bona sort de les petjades del cavall del sant que es varen trobar en llocs determinats. La creença del poder màgic de les ferradures és d’origen antiquíssim i sembla que respon a un acte de selenolatria, en establir-se una relació de semblança entre la ferradura i la mitja lluna. Una vegada més el cristianisme va incorporar hàbilment aquesta arrelada creença a la seva tradició. Un dels senyals de la fi del món és que quaranta anys abans deixarà de lluir l’arc de Sant Martí, no vendrà l’estiuet, i hi haurà un eixut total. “L’estiuet de sant Martí, els ocells fa venir”; “Tronades de sant Martí, collites a desdir”; “Si vols l’all ben fi sembra’l per sant Martí” -ha entrat la lluna vella, bona per sembrar tot el que es fa davall la terra-.

“La Plena de’n Gelat”

El nostre savi col·laborador Rafel Perelló ens conta aquest succeït. El mes de novembre de l’any 1852 hi hagué una gran ploguda que va inundar l’Albufera, tant que l’argila que transportava l’aigua va arribar a la bocana de Ciutadella. Fa 165 anys d’aquell succeït, conegut popularment com “La Plena d’en Gelat”. En Gelat -Bartomeu Company Serra- era un pagès a qui va venir ben just salvar la pell ja que, juntament amb el seu cosí, Garrut -Pere Serra- varen anar a cercar el bestiar que pasturava devers l’Albufera: es varen haver d’enfilar en una garbera composta per 1200 feixos de canyet; hi passaren 30 hores, amb l’aigua fins al pit i fermats l’un a l’altre amb els cabestrells que duien pels animals. Segons les dades, s’acumularen 100 milions de m3 d’aigua a l’Albufera, i a la possessió de Son Amer la marca de l’aigua arribà als 20 pams (4 m) sobre la terra. La pluja va començar dia 30 de novembre, sant Andreu, i persistí durant dies: els torrents anaven plens, i el de Búger es va inundar i el carrer Major de sa Pobla semblava una torrentera; a l’entorn del poble, vora la carretera de Muro, s’hi arribà a posar 1 metre d’aigua (“Fins an es ventre des ses bistis”, en expressió dels testimonis). L’aigua dels torrents de Sant Miquel i de Muro no podia desembocar a l’Albufera perquè hi havia un fort temporal de llevant o de xaloc que ho impedia.

Recomanacions

Les “12 hores de Gloses” que se celebraran a Artà dia 11 de l’11, del mes 11: més d’un centenar de glosadors dels països de parla catalana recorreran Artà amb les paraules. Organitzat pels Glosadors de Mallorca i la col·laboració de l’Ajuntament d’Artà i el Govern de les Illes Balears.

Dilluns (6) és el Dia Internacional de la Prevenció de l’Explotació del Medi Ambient en la Guerra. Dimecres (8) és el Dia Mundial de l’Urbanisme. Divendres (10) és el Dia Mundial de la Ciència.

Avui és la Tercera Fira d’Inca; a Marratxí és la Fira de Tardor.

Compartir el artículo

stats