La fredorada de sant Narcís (29)
Es creu que els freds que solen venir aquests dies, anomenats “la fredorada de sant Narcís”, maten totes les mosques. Segons la veu popular, les mosques abans eren grosses com un cap de cavall i molt fortes i furioses. Bèstia o persona que picaven, morien a l’instant. Va ser sant Narcís qui les va conjurar i reduir a la grandària que tenen avui, alhora que els feia perdre virulència. Però aquest temps va desbaratat: no fa fred quan n’ha de fer, i tanca calor pot canviar-ho tot!
Sant Alonso Rodríguez (31)
Era l’únic sant declarat per l’Església a Mallorca -a més de la nostra santa Catalina Tomàs-; ara ja l’acompanya sant Juníper Serra, i esperem que ben aviat sant Ramon Llull. Va ser declarat venerable el 1626. El 1633, el Consell General de Mallorca el va triar com un dels patrons de la ciutat i l'illa. El 1760, Climent XIII va decretar que "les virtuts del venerable Alonso s'havien provat que eren d'un grau heroic", però la supressió de l’orde jesuïta a Espanya el 1773 va endarrerir la seva beatificació fins al 1825, el 15 de gener. Va ser canonitzat el 6 de setembre de 1887 per Pius IX. La seva vida va ser exemplar i va influir decisivament en la vida dels altres membres de la fundació i dels fidels de la ciutat que, sabedors de la seva santedat, hi anaven a demanar-li consell i orientació espiritual. Varen fer-se famosos l'austeritat i el rigor de la seva vida, el seu lliurament a la pregària, l'obediència absoluta i l'absorció pels assumptes espirituals. Va difondre i popularitzar l'Ofici Petit de la Immaculada Concepció. Va morir el 31 d'octubre de 1617 i està enterrat a l'església de Monti-sió de Palma. És copatró de Mallorca.
El mes de novembre
Marca un període de trànsit entre la tardor i l’hivern. “Novembre acabat, hivern començat”. El nom li ve del calendari romà, que començava a comptar a partir del març. Els anglosaxons l’anomenen “mes de la sang” per al·lusió al costum de matar -per sant Martí- els porcs, la carn dels quals, salada, adobada o embotida, es consumia durant l’hivern. El dia s’escurça, es fa fosc aviat; és la tardor freda i trista, dels arbres despullats; la natura té aspecte de mort aparent. A mitjan novembre, l’estiuet de sant Martí (11) el temps dona una treva perquè els sembrats puguin arrelar i es puguin fer matances -“Per sant Martí, mata el porc i enceta el vi”-. Sembrar és enterrar la llavor, que ha de morir per néixer en espiga, preciosa imatge de la vida de Crist.
Tots Sants (1) i els Difunts (2)
Tots Sants és una festa dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada el dia següent, la del Dia dels Morts, o Dia de Difunts. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. L'origen de la festa tradicional de Tots Sants prové d'un període de temps anterior al procés de cristianització; la versió cristiana de la festa, no fou instituïda fins al segle VII amb el papa Bonifaci IV. És creença molt general que aquest dia, al punt de migdia, els difunts que fa poc temps que ho són surten del Purgatori per anar a conviure unes hores en companyia dels seus familiars, i les seves ànimes invisibles es presenten a la casa on vivien, per fer vida amb els seus -els paraven taula i feien el llit-. Si veuen els familiars tristos i condolguts per la seva pèrdua, senten un gran bé i en tornar al Purgatori són rellevats de la pena i lliurats cap a la Glòria; però si, al contrari, no guarden d'ells un record compungit i es lliuren a l'alegria i els tenen en oblit, han de romandre altra vegada al Purgatori, en espera d'un altre any o una altra circumstància que els en tregui. Els padrins, avui, regalen el “rosari” als fillols o néts.
La pluja i els ocells
El nostre savi amic i col·laborador Rafel Perelló ens conta aquesta romanalla. Molts restaren ben astorats cert dia de febrer de 1956 en advertir que la guarda del bestiar de llana tornava voluntàriament als sestadors. Alguns es desteixinaren per entendre la causa d'aquella estranya conducta, si bé els més vells no dubtaren un pèl a sentenciar la raó del comportament dels animals: s'acostava una grandiosa tempesta. Ni més ni pus. Al cap d'unes hores les primeres pampalloles de la disforja nevada de "s'any de sa neu" emblanquinaven sementers i endomassaven arbres. Aquesta virtut premonitòria de neu o de pluja és especialment significativa en les aus. Podríem dir-ne un bon manat d'exemples que no caben dins aquest cairó. Si els ocells es "banyen" dins la pols, plourà. Ens han dit: Si es ferrerico llima, vent, i si pisca, aigua; si les gavines volen a baixa altura, la pluja és imminent; si el xoric caça, aviat plourà; si els corbs fan un cantet similar a "jo cob, jo cob", vius!, plourà a les totes; o si les gallines giren l'ull cap amunt, alerta mosques!, plourà a portadores.
Recomanacions
Avui és el Dia Mundial de l’Ictus. Dimarts (31) és el dia Mundial de les Ciutats. Dijous (2) és el Dia Mundial contra la impunitat dels crims contra periodistes. Divendres és sant Martí de Porres, patró de barbers i perruquers; és la Festa dels Caçadors. Dissabte (4) és la Festa dels empleats de banca. Avui és la Fira Agrícola de Porreres; i a Inca celebren la Segona Fira.
