Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Per sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu

Per sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu

Avui entra la lluna nova

Tot i que la vinya i el raïm se´n duen la doma, encara es poden collir figues tardanes, figues de moro, prunes, peres, pomes, i els codonys (es poden aprofitar per fer un codonyat casolà, natural i energètic), i les magranes i els caquis comencen a mudar de color, ens apropam a l´equinocci de tardor; s´acaben de collir les ametlles i les garrofes, exsecallar els ametllers, empeltar garrofers i eixermar per deixar ben netes les voreres. A les terres de secà convé llaurar i preparar el guaret. Fa uns anys s´aprofitaven aquests dies per "treure els fems" i els deixaven a caramulls pel sementer per llavors escampar-los i femar la terra amb adob natural, tot s´aprofitava! Quant a les parres, sabeu que no importa esquitar-les ni posar-hi reixats o paper: si no voleu que hi vagin les abelles penjau-hi cebes.

Sant Mateu (21)

Nom hebreu que significa "do de Déu ". Fou un dels dotze Apòstols i és l´autor d´un Evangeli ("L´Evangeli segons sant Mateu", de 28 capítols i 50 p.), escrit en arameu, la llengua de Jesús, però només en tenim la traducció grega, escrit uns quinze anys després de la mort del Mestre. És el patró dels banquers, comptables i de les forces de seguretat, duaners i recaptadors d´hisenda (també és el patró de La Rioja, perquè s´hi solia començar la verema). Es dedicava a la menyspreable tasca de recaptar impostos pels romans, però bastà una paraula de Jesús ("Segueix-me") perquè ho deixàs tot i el seguís; es va convertir en el cronista de la seva vida. El seu evangeli encapçala el conjunt de textos del Nou Testament. Sant Mateu és representat al costat d´un àngel en forma d´home, perquè el seu Evangeli comença fent un llistat dels avantpassats de Jesús i narrant l´aparició d´un àngel a sant Josep, un llibre i la ploma; l´alabarda fou l´instrument del seu martiri. No hi ha dades sobre les circumstàncies del seu martiri que, segons fonts apòcrifes, fou a Etiòpia: l´haurien executat devora un altar per oposar-se al matrimoni de la filla del rei d´Egipte que, convertida al cristianisme, era abadessa. És el patró de Bunyola.

Equinocci de tardor (22)

És un dels dos moments de l´any en què el sol creua l´equador celeste passant de l´hemisferi nord al sud, i la nit i el dia tenen la mateixa durada en tot el món, excepte en els pols. És un temps que convida al recolliment, ja que el dia s´escurça i la nit s´allarga, un ritme més asserenat, lluny dels enrenous estiuencs. Comença l´estació de les fulles seques i els tons marrons, que acabarà a mitjans desembre amb el solstici d´hivern. Antigament, la gent del camp tendia a organitzar la seva activitat i cicles productius en funció del temps que feia a la zona on vivien. Per això, durant la tardor recol·lectaven el màxim d´aliments possible (temps de caça i de la matança del porc, i es recullen les fruites per fer compotes), per preparar-se per l´hivern. Aquesta és una estació propensa per als follets, fades, encanteris, que culminarà el 31 d´octubre, quan té lloc la celebració de l´inici de l´any Wiccà, anomenat Samhain -i nosaltres celebram el Dia dels Morts-.

Esbucar balls

El rastrejador i amic Rafel Perelló ens conta aquesta tradició. En haver acabat un sopar de matances era costum armar ball de bot. Transcorria el ball plàcidament quan de sobte compareixia un estol de jovenots malambrosos que tirava ous als balladors o bé es plantaven al bell mig de la ballada per tal que se n´anàs en orri, si bé aviat eren arruixats pels homes de la casa. Aleshores l´escamot li acollava no sense rebre en ocasions un reguitzell de puntades de peu, bescollades o nesples. Aquesta acció, dita "esbucar balls", formava part del repertori de l´avalot de bergantells mig orats que en feien per salar. Adesiara pegaven bordada a casull, llocarró o possessió, amb la intenció de penjar una arada a un arbre o bé tirar mosques d´ase dins una casa, entre altres delicioses endemeses conegudes popularment com a "donar broma". Quan s´integrava un jove treballador a una possessió, l´amo l´enviava a cercar el "motlle de fer bunyols" a certa casa, on l´esperava algú prèviament avisat i que li donava una pedra foradada. Quan aquell arribava tot mès a la possessió amb l´inservible motlle, tothom esclafia a riure i era objecte de befa.

Recomanacions

El llibre Pep Xico Bet (1876-1937). Vida i cançons, d´Isidor Marí i Pep Ribas; es tracta d´un estudi d´aquest cantador eivissenc, autor i intèrpret, que rebé la visita dels investigadors de l´Obra del Cançoner Popular de Catalunya l´any 1922, i que, actualment, forma part de la memòria col·lectiva del poble. Enhorabona!

El llibre L´hort de les Rondalles Mallorquines, de Carles Amengual, i dibuixos d´Andrew Pinder; es tracta d´una extraordinària recerca de les plantes que surten a les Rondalles Mallorquines -més de 140-, les citacions textual, les especificacions populars i científiques i els dibuixos fets expressament; es tracta d´una petita secció de la seva tesi doctoral, aprovada amb cum laude per la UIB. Enhorabona!

Les glosades a Binissalem (dilluns 18) i Bunyola (dimarts 19), la primera amb motiu de la Festa del Vermar i la segona amb motiu de les festes de sant Mateu, al teatre Municipal entre Xurí, Campaner, Servereta i Sollerica.

Compartir el artículo

stats