Demà (3) és sant Tomàs, apòstol
Segons el Nou Testament fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Sembla que el seu nom era Judes i tenia un germà bessó, per això l´anomenaven Judes el Bessó (Te´oma, en arameu); d´aquí el nom Te´oma, traduït com a Tomàs, que significa bessó. En l´evangeli apòcrif dels Actes de Tomàs (escrit a Síria en el s. III), se´l considera un dels quatre germans de Jesús que s´esmenta en l´Evangeli segons sant Marc (6, 3); segons l´Església Catòlica serien cosins de segon grau. El fet més conegut de Tomàs es troba en l´Evangeli segons sant Joan (20, 24-29), on es nega a admetre la resurrecció de Jesús fins que no li passi els dits a les nafres produïdes per la crucifixió; d´aquí l´expressió: "Venturosos aquells que creuran sense haver vist!, i per això, quan una persona exclama: "No ho creuré fins que no ho hagi vist amb sos meus ulls!", se li sol recordar "no siguis com sant Tomàs!" És el patró dels jutges, arquitectes, picapedrers i fusters.
Santa Isabel de Portugal (4)
Princesa d´Aragó i reina consort de Portugal. Molt pietosa, i religiosa al final de la seva vida, és venerada com a santa per l´Església Catòlica. Era filla del comte-rei Pere II el Gran de la Corona d´Aragó i la seva esposa, Constança de Sicília. Per línia paterna era néta de Jaume I el Conqueridor i Violant d´Hongria. Li posaren el nom d´Elisabet en honor a la seva tresàvia santa Elisabet d´Hongria. Era germana dels comtes de Barcelona i reis d´Aragó Alfons el Franc i Jaume II el Just, així com de Frederic II de Sicília. Dona molt caritativa -tot i que el seu marit era violent i l´enganyava-, en diverses ocasions va partir fins al camp de batalla per aturar les disputes entre el seu marit Dionís I i el seu fill Alfons: se situava enmig dels dos i resava perquè aturassin les seves disputes. L´any 1325 va enviudar i va renunciar a les seves riqueses i va entrar en el convent de l´Ordre de les Clarisses. Fou beatificada en 1516 i canonitzada el 1525 pel Papa Urbà VIII.
Entre el creixent i la plena
Ja vàrem dir que aquest mes no és gaire plujós, fa molta calor i, ocasionalment poden sorgir niguls; si plou, llavors farà més calor. L´evaporació és màxima i la sequedat afecta els aubellons, pous, i els torrents de l´illa són secs. Convé intensificar el reg a l´hort; el goteig fa miracles quan l´horabaixa va tombant.
"En l´estiu, tothom fa el cap viu", tothom pot viure bé, ja que s´ha acabat una època de treball i ara es festeja la recollida, els graners plens, la seguretat per a tot l´any, i l´hort, que dóna verdura fresca i sana. Les temperatures altes actuen com un desencadenant del cant monòton de les cigales estiuenques durant el dia i del grill durant la nit. I les revetlles, balls a la plaça, sopars a la fresca, les festes, esdevenen el millor aparador per passar les millors vetlades. Paga la pena gaudir-les!
Penjolls protectors
Rafel Perelló ens conta aquesta història sobre els penjolls amb sentit màgic. L'ús de penjolls protectors a totes les cultures és cosa antiquíssima, com ha pogut corroborar l'arqueologia. Però nosaltres filarem més prim i parlarem del nostre redol. Ens han contat que abans, els infants que encara no tenien dents, portaven penjada del coll una bosseta de roba que contenia el barramet d'un 'eriçó de terra, barramet que tenia la virtut d'evitar el dolor en aquell nin o nina d'uè en treure les primeres dents. En el moment d'un part, la dona portava un cordó amb la imatge de sant Ramón Nonat, que intercedia per garantir el bon esdevenir del naixement. Si no volem patir de mal de cap hem de dur una ´pedra d'escorball´, dita científicament ´otòlit´, que és una concreció calcària que auto-generen les mòlleres i escorballs al seu cos. Si no volem tenir vertigen hem de dur mig tap de suro d'una ampolla qualsevol. Per evitar el mal de cap també resulta eficaç dur penjat cert osset del cap d'un porc. Antany, els mariners portaven bigots de vell marí (o foca mediterrània) per no morir anegats. I com es diria a les rondalles mallorquines, ´qui no ho creu, que ho vagi a cercar´.
Els carnavals d´estiu
Avui cada dia pot ser festa. Al llarg del mes de juliol se celebren aquestes festes tot imitant els Darrers Dies; a Campanet és on ha arrelat amb més força, fins i tot s´elegeix l´amo i la madona; se sol celebrar abans de les festes de Sant Victorià. A Esporles, Lloseta, Llubí, Petra o Vilafranca, també s´han posat de moda. Són aquestes ´neofestes´ que han volgut contrarestar les festes establertes, o bé fer-ne de noves o alternatives, i que un dia en parlarem més detingudament. La primera iniciativa d´aquesta ´altra´ manera de fer festa s´esdevingué a Vilafranca, per la Beata, amb el grup ´Revolta´; a partir d´aquí, ´l´Embalat´ de Sencelles; el Much de Sineu; la ´Raïmada´ de Binissalem; però també de recuperades, com les ´Clovelles´ de Petra, això sí, amb un altre sentit; i fins i tot les diverses Olimpíades populars que es fan a molts de pobles.
