Sant Pere i Sant Pau (29)
"Sant Pere és a vint-i-nou/ i sant Marçal és a trenta,/ i l´endemà ja mos entra/ el primer de juliol". Els prínceps dels apòstols des de molt antic han rebut junts una especial veneració en aquesta data. Segons una tradició ferma, Pere morí crucificat al circ del Vaticà i fou enterrat al cementiri que hi havia al costat, al lloc on, fins als nostres dies, és venerada la seva memòria. Pau, deixat lliure després d´una primera captivitat, fou detingut novament al costat de la Via d´Òstia, a cinc quilòmetres de Roma, on morí, probablement decapitat, no gaire més enllà de la gran basílica que fou bastida sobre el lloc del primer trasllat. És festa gran a Alaró, Alcúdia, Andratx, Búger, Colònia de Sant Pere, Esporles, Port de Pollença, Port de Sóller, s´Estanyol de Mitjorn, Escorca. A Pollença, antigament ballaven els cossiers a l´ofici, llavors a la plaça Vella i davant les cases bones de la vila€ Sant Pere és el patró dels pescadors i per això es fan processons marineres als nuclis costaners.
Pescador d´homes
Es deia Simó i Jesús el va fer "pescador d´homes" i li va posar de motiu Kefa (pedra, en arameu: d´aquí Pere); donar un nom nou té un sentit destinal, encomana una missió: la pedra o fonament de l´Església. Fou un dels deixebles predilectes i príncep dels apòstols, primer papa de Roma. Capaç de grans heroïcitats i grans covardies i mancaments; va negar tres vegades el Mestre i, com Jesús li havia predit, al punt va cantar el gall perquè se´n temés. Uns trets de la seva vida l´han fet popularment entranyable: el seu plor de penediment; la seva proverbial candidesa i espontaneïtat: llançar-se a caminar sobre les onades, com si fos Nostre Senyor; malgrat no haver pescat res, tornar a calar les xarxes fent cas al Mestre i treure-les plenes; no deixar-se rentar els peus per Jesús al Sant sopar; tallar l´orella de Malcus, soldat romà, quan va anar a prendre Jesús; i la humilitat de demanar ser clavat cap per avall a la creu a què fou condemnat, no sentint-se mereixedor de ser igual que el Mestre. És conegut per moltes rondalles, acudits i moralitats de "quan Nostre Senyor i sant Pere anaven pel món". Se celebra sant Pere i sant Pau, apòstols, perquè la tradició situa el seu martiri el mateix dia; o per raons de lideratge eclesial, compartit i sovint enfrontat.
Entra el juliol
L´amo del Sol, el mes de la calor. El Sol regna: per això fou dedicat a Juli Cèsar -julius- ja que el Sol és símbol imperial. Sabíeu que enguany el mes de juliol tendrà cinc dissabtes i cinc diumenges? Això passa molt poques vegades. El juny ha fet dies de molta calor, i el juliol és un dels mesos més calorosos: a mitjan mes la monja l´encén (santa Margalida, 20 de juliol) i llavors el frare l´apaga (sant Bernat, 20 d´agost). Les fruites d´estiu endolceixen i refresquen el paladar i el cos: figues, albercocs, prunes, peres, melons i síndries. A començaments de juliol es fan les acaballes de la sega; es feien les garbes i es traginaven damunt l´era -les garberes-, preparades i a punt per batre, abans, però havien de restrènyer les garbes, ja que amb la rosada s´afluixaven, es traginaven amb els carros garbejadors, amb bandes als costats; ara la maquinària ja ho fa tot al moment i s´estalvia tota aquesta feina tan feixuga. Un mes considerat benigne, però també malèvol, sobretot el pleniluni -el "flament de juliol"- que duu malaventura: porcells i llocades que hi neixen, es moren.
Codis pagesos
El nostre amic i savi Rafel Perelló ens parla de codis secrets. Un cercle blanc pintat als arbres propers a un sementer tenia un significat ben concret: indicava al pastor la prohibició de pasturar la guarda en aquell indret. També una creu posada en un sementer volia dir que allà no s´hi podia entrar amb el bestiar. Amb la mateixa intenció, altres senyes d'advertència als pastors eren fer un solc a una distància aproximada d'un metre de totes les andanes d'aquell camp, o bé fer caramullets de pedres, que per cert eren prou respectats perquè segons es deia, si una persona tomava aquell caramull, aviat li sotiria un uixol ferest. Senyar caera consistia a situar a prop d'un eixam d´abelles un mocador o pedaç o altra cosa ben visible. D´aquesta manera tothom sabia que aquell eixam ja tenia propietari. Davall de les grans pedres que servien de fites per delimitar la superfície d'una finca, es feien clots que era omplerts de caragols buits. Per demostrar que un veïnat havia desplaçat intencionadament aquella fita, aleshores es cercaven les closques de caragols enterrades per ubicar la correcta delimitació. No cal dir que aquests codis de la ruralia avui ja resten estojats dins la barxeta de la memòria popular.
Recomanacions (29)
L´extraordinària representació de l´alumnat de 6è del CEIP Llorenç Riber de Campanet sobre les Rondalles Mallorquines, en la Festa de les Acaballes. Enhorabona a Xesca Quirós, José M. Cantó, Llorenç Coll...!
Avui és el Dia dels Nòmades del Mar. ?Dilluns (26) és el Dia contra el Tràfic de Drogues; també és el Dia Internacional de les Víctimes de la Tortura.
Dimarts (27) és la festivitat de Ntra. Senyora del Perpetu Socors, patrona de la Sanitat.
Dimecres (28) és el Dia Mundial de l´Arbre; també és el Dia de l´Orgull Gai. ?Divendres (30) és sant Marçal, patró dels forners.
