Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Pel juny, molt de sol i molta son

El juny tenim els dies amb més hores de sol de l´any.

Avui és Pentecosta, o Cinquagesma

És a dir: el cinquantè dia després de Pasqua (Diumenge de Resurrecció). Se celebra la davallada de l´Esperit Sant damunt el cap dels apòstols -"procedent del cel amb forma de llengües de foc que es posaren sobre ells"- i l´inici de l´activitat de l´Església, per això també se´l coneix com la celebració de l´Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua i el Nadal. Després de la mort de Jesús, els deixebles romangueren desconcertats; Jesús ressuscitat se´ls aparegué diverses vegades, però seguien sense rumb. Però un dia va succeir un fet que els donà força, valentia i saviesa. D´aquesta experiència va néixer l´Església. A l´Antic Testament era la festa de la collita i després, els israelites, l´uniren a l´Aliança del Sinaí, cinquanta dies després de la sortida d´Egipte. Moltes vegades es dibuixa una bombeta, o un raig a damunt el cap d´una persona quan li ha vengut, de sobte, una idea o una solució; potser tengui certa relació una cosa amb l´altra.

Entre el creixent i la plena

Si voleu fer empelts de garrover els heu de lligar fluix, en canvi els d´olivera s´estrenyen ben fort. Pensau a vigilar els empelts, ja que basta un caragol per fer-lo mal bé; si escampau una mica de sulfat de ferro al voltant de l´arbre no hi pujaran, o cendra eixuta o arena. Podeu collir fulles de camamil·la i d´herba cossiada. Al jardí és un goig veure els geranis ja florits, els rosers, les petúnies, els ibiscus, les clavellines, les valmes pensamenteres, les hortènsies. El sol dóna energia i força a tots els vegetals: caminam cap al solstici d´estiu, al voltant de sant Joan. Ja sabeu que la lluna té una gran influència sobre tot el que passa a la Terra. Les arrels de les plantes es recullen abans de la floració o quan la planta ja ha fructificat; s´agafen des de la tardor fins a l´hivern, en la fase minvant de la Lluna. Les flors es cullen abans de ser pol·linitzades pels insectes just quan baden; les flors que no estan pol·linitzades desprenen aroma -per atreure els insectes-. S´han de collir a ple sol, quan estan obertes, i amb la lluna en creixent. Les fulles es cullen en fase creixent, al migdia, quan ja no tenen aigua i abans de la floració de la planta. Els fruits o llavors es cullen totalment madurs, normalment a principis d´estiu o a finals de la tardor; convé collir-los en lluna plena, però en minvant es conserven millor.

Xisco Lillo

Respectat, valorat i estimat per moltíssimes persones, fou un pioner agent mediambiental, que va viure deu anys a l´Albufera de Mallorca -entre Alcúdia, Muro i sa Pobla-. A més a més és historiador i geògraf, amb una sàvia experiència en tot el que es refereix a la terra, la fauna i la flora, i la seva conservació. És la història viva de com es varen transformar molts dels aiguamolls en construccions i hotels -la fallida ´Ciudad de los Lagos´(!), i les lluites, amenaces i menyspreus que hagueren de suportar. Actualment, els hotels de la zona fan propaganda d´aquest lloc i ho venen com un reclam, quan, si haguessin pogut -i encara ara avui-, ho haguessin arrasat tot. Convendria que es autoritats escoltassin més sovint persones com Xisco Lillo, que defensa l´equilibri entre la terra i la gent, entre el benestar i el respecte, entre el seny i la conservació. Paga la pena que visiteu la seva pàgina web: cronicadesalbufera.com. Gràcies per la lliçó, Xisco!

La virtud curativa del color negre

El nostre amic Rafel Perelló, que ha trescat per tot Mallorca a la recerca de la saviesa de les persones majors, ens conta una història ben enigmàtica: "Hem safalcat un grapat de remeis de caire màgic on es manifesta la virtut curativa del color negre. Per saber si una persona està enfitada, certs curanders empren un mocador negre, mocador que s'allargarà per si mateix, és a dir, sense cap tipus d'intervenció humana, en cas d'enfitament. Aleshores el curander dirà la pertinent oració. Si una cabra sembla malalta, se li ha de passar per la gargamella un manyoc de llana negre. Per guarir la papera, cal embenar-se un mocador negre al coll un pic untat aquest de sagí de gallina. Per treure els "cucs" als infants s'emprava una agulla de cap negre. Si una figuera està atacada per copinyó (cert insecte), penjarem a les seves branques dos eriçons de la mar, que paradoxalment són negres. Per combatre l'erisipela (malaltia de la pell) ens hem d'aplicar un mocador negre que porti sang seca de llebre. Ben al contrari, el color negre en els animals, com el corb, el moix, el borino, etc., és auguri de mort o desgràcia imminent."

Recomanacions

Avui és el Dia dels Nins Víctimes de l´Agressió. Dilluns (5) és el Dia Mundial del Medi Ambient (PNUMA). Dimarts (6) és el Dia Mundial dels Transports. Dijous (8) és el Dia Mundial dels Oceans. Dissabte (10) és el Dia Mundial dels Alcohòlics Anònims. Avui és la Fira de la Sabata a Lloseta; i a s´Horta és la Fira Cinquagesma.

Compartir el artículo

stats