Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Pel maig, a tondre me´n vaig

La tosa es fa pel maig. G. Bosch

Demà (22) és santa Rita

Hipocorístic de Margalida. Un dels seus símbols és la rosa; el seu espòs no volia que donàs menjar als pobres i un dia que ella sortia amb un pa davall les robes, ell l´amonestà però el pa s´havia convertit en roses (aquesta mateixa història es conta de santa Isabel d´Hongria). Les "abelles de santa Rita": de petita les abelles entraven i sortien de la seva boca sense fer-li mal, es creia que hi dipositaven la seva mel; encara avui existeixen aquesta casta d´insectes que viuen al mur del monestir on visqué santa Rita. Quan va morir (22 de maig de 1457) el seu cos desprenia una intensa flaire de dolçor i es conserva -molt deshidratat- encara intacte. Era advocada de tota casta de malalties, ferides, problemes matrimonials, i de totes les causes desesperades, i per això, també, dels impossibles. La devoció a santa Rita a Mallorca és comparable a l´altra gran devoció, la de la Sang, a l´església de l´Anunciació; l´església de Ntra. Sra. del Socors de Palma és coneguda per l´església de Santa Rita. Lleó XIII la canonitzà l´any 1900. La veneració a santa Rita es remunta a la gran influència dels ordes agustinians que es varen establir a l´illa, bàsicament al Convent dels Socors de Palma, i al Convent de sant Agustí de Felanitx, al s. XIII, després de la Conquesta de Mallorca per Jaume I el 1229. Més endavant, amb la desamortització de Mendizábal foren els ordes de les monges agustines, com Santa Mònica, que varen mantenir viva la tradició de venerar la patrona de les causes perdudes. A principis del s. XX, els frares agustins obrien les portes del Socors a les quatre del dematí quan arribaven els carros plens de creients des de tots els indrets de Mallorca. Santa Rita també és la patrona dels Funcionaris de l´Administració Local (des de 1965).

La tosa

Aquest mes és el moment de treure el vestit de llana a les ovelles i deixar-les fresques per a l´estiu. La tosa podia durar uns quants dies; els tonedors eren gent alegre que solia cantar mentre treballava. Després dels tonedors passaven els paraires que preparaven la llana per poder-la fila. Els matalassos de llana eren un luxe; molta gent dormia damunt màrfegues o posts. Les tisores de tondre eren molt arcaiques, d´una sola peça. Hi havia artistes en la manera de llevar la llana: tondre de filera, que és quan es talla la llana seguit seguit, com si es llauràs, fent una filera; tondre de gra d´ordi, que consisteix a tallar la llana de manera que el tallat quedi fent una multitud de regruixos rombals; tondre de miralló, en què es talla de manera que el tallat formi regruixos quadrats. "Val més tondre una setmana/ que segar un pensament./ ¿No trobau que és diferent/ tocar cards o tocar llana?". Dites: "Haver-hi que tondre" (haver-hi un negoci a fer); "Tondre sense estisores" (enganyar qualcú); "Anar a tondre i venir tos" (enganyat aquell que intentava enganyar un altre); "Qui no ho vol pelut, que s´ho tongui" (per manifestar indiferència envers el que els altres poden censurar). I una endevinalla: "Des meu vestit se vesteixen/ també som bo per menjar,/ petits i grans me passegen/ per sa muntanya i es pla".

Ha entrat la lluna vella

I també arriben molts d´ocells que se n´havien anat a la tardor. Les orenetes arriben per aquest temps i les segueixen les falcies que, com les orenetes, fan els nius de fang a les parets. Després arriben les tórtores. Com que és època de zel, tots les ocells canten i el camp s´omple de refilets i de voladisses. També la mel de maig és la més apreciada ja que és quan les flors són més plenes de néctar: "Maig corrent, la mel rossa com l´or, blanca com l´argent". Les cireres ja són a la plena, i els albercocs. Convé esbrostar les parres i ensofrar els raïms just quan tenguin la grandària d´un granet de pèsol; convé talaiar-les per si agafen cendra, mildiu o polls. A l´hort, encara som a temps de trasplantar petúnies, roses místiques, clavells de moro, alfabagueres; també es poden fer esqueixos de cactus.

L´arc de Sant Martí o com canviar de sexe

Rafel Perelló ens conta que ha pellucat un bon raig de creences i pràctiques associades a fenòmens atmosfèrics. Per exemple, si hom passava per davall de l´Arc de Sant Martí, ja havia begut oli: indefectiblement canviava de sexe. Les dones aprofitaven la sobtada irrupció d´un estel amb coa per estirar-se els cabells, car així creixien més vigorosos. Per evitar la formació de mànegues, els mariners tallaven l´aire amb ganivets de plata mentre deien certa oració. Per impedir l´impacte dels llamps a una casa, era convenient treure a l´exterior les restes del tió de Nadal o una granera. Per cert, per dissuadir o acurçar una visita inoportuna al nostre domicili, era cosa efectiva posar una granera a l´inrevés, vora la porta d'entrada. Volem acabar aquesta espipellada tot recordant l´espant que va causar a molts l´observació d´una aurora boreal a les nostres Illes el 25 de gener de 1938, fet interpretat per alguns com a l´anunciació de l´acabament de la Guerra Civil Espanyola.

Recomanacions

Avui és el Dia Mundial de la Diversitat Cultural. Dilluns (22) és la Festa dels funcionaris de l´Administració local; també és el Dia de la Diversitat Biològica. Dimarts (23) comença la Setmana Solidària amb els Pobles de territori no autònom. Dimecres (24) és el Dia Europeu de les Aus i Parcs Naturals.

Compartir el artículo

stats