Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Sant Francesc serè, any de fruita

Sant Francesc serè, any de fruita

Sant Francesc serè, any de fruita

Sant Francesc de Padua (2)

Va ser frare franciscà, d´origen italià, que fa fundar la Congregació dels Germans Mínims i alguns monestirs, a França. Com a patró de la pobresa, tots els captaires els veneraven, especialment els coixos i els cecs. Sant Francesc de Padua, juntament amb sant Gaietà, eren invocats quan no se sabia com sortir d´algun problema. Aquests dos sants obren camí i fan llum en les adversitats de la vida. Sant Francesc també és reclamat perquè afavoreixi la fecundació a les dones que els costa quedar embarassades.

Sant Ricard (3)

Diu la llegenda que sant Ricard era rei, però que per servir millor Déu va deixar el tron i va posar-se a treballar en un ofici. Després de pensar-s´ho molt va decidir fer carros, perquè el seu era un país de molt tragí i feia falta que algú hi introduís aquell invent. Sant Ricard es va posar a fer carros i va ensenyar-ne la tècnica. Des de llavors, els seus súbdits varen deixar de traginar coses a pes de braços o a l´esquena i varen prosperar molt.

Sant Vivenç Ferrer (5)

Fou un dominic valencià (1350-1419) que va recórrer Europa predicant la seva moral i la visió del cristianisme. Va influir a la cort del Papa Benet XIII d´Avinyó i en l´elecció, l´any 1412, de la dinastia castellana del Trastàmara per regnar a la Corona d´Aragó, ja que el candidat Ferran I d´Aragó propugnava la fi del cisme papal. Va venir a predicar a Mallorca (1413) i predicà a Palma, Valldemossa, Sóller, Bunyola, Alaró, Binissalem, Inca, Pollença, Alcúdia, sa Pobla, Muro, Petra, Capdepera, Artà, Manacor, Felanitx, Santanyí, Campos, Porreres i Montuïri. Va deixar petjada per tot on va passar, enfervorint els ànims i les ànsies persecutòries dels considerats heretges. Caterina Valriu i Tomàs Vibot ens ho conten en l´excel·lent llibre "Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció" (El Gall Editor). Va morir el 1419 mentre predicava per terres de Bretanya. És el patró de la Comunitat Valenciana; i dels obrers de la construcció, llauners i lampistes.

Sabieu que...?

Ara és bon moment per sembrar melons, síndries, carbassons, cogombres o tomatigueres. -

Antigament el treball del camp es mesurava per jornals; un jornal és l´extensió que es pot llaurar diàriament amb un parell de mules; segons les característiques del terreny podia variar d´un lloc a un altre, és per això que de vegades se sentia: "Hi he fet tres jornals".

"Fa més renou un arbre que cau que no tot un bosc que creix"; convé centrar-se en allò important, positiu i decisiu; no ens hem de deixar dur per l´estridència i el renou.

Entre abril i maig reproduïm els geranis amb esqueixos de la mida d´un llapis; hem de retirar les fulles de la part de davall i plantar-los en terra humida; els hem de posar en un lloc de temperatura moderada i amb molta claror.

L´extracte de llavor d´aranja ("pomelo") és un antibiòtic natural; va molt bé contra paràsits i fongs com la candidiasi; glopejat, combat el mal alè i la placa bacteriana de les dents.

Durant l´abril és quan la saba de les plantes es mostra més activa; això ho sabien els antics empeltadors, que recomanaven fer els empelts durant l´abril, i en lluna creixent -que demà entra-.

La verdolaga, o llengua de moix, que ara creix esponerosa pel camp, és una planta medicinal, rica en omega 3, vitamines i antioxidants, i molt bona per la cuina, ja sigui amb una amanida -talment l´enciam i l´escarola-, o cuita com a verdura, guisada amb patates o amb llegums; també se´n poden fer truites i mesclar-la amb ceba i espinacs; i es pot conservar confitada amb vinagre i sal.

Recomanacions

Avui és el Dia Mundial sobre l´Autisme. Dimarts (4) és el Dia Mundial de la Lluita Antimines. Dijous (6) és el Dia Internacional d´Esport pel Desenvolupament i la Pau. Divendres (7) és el Dia Mundial de la Salut (OMS). Dissabte (8) és el Dia Internacional del poble gitano.

El llibre Estudis de literatura popular. Història i mètodes de la professora Carme Oriol; un excel·lent recull dels estudis sobre literatura popular que ens permeten aproximar-nos a la gran riquesa nostrada, amb treballs de camp, anàlisi sobre estudis publicats o un apropament a diverses perspectives d´estudi (comparativa, formalista, simbòlica...). Enhorabona!

Dijous (6), a partir de les 20 hores, a la Institució Pública mossèn Antoni Ma. Alcover de Manacor, presentarem el llibre La universalitat de la glosa. Gloses mallorquines de picat 1735-2011; la primera data marca l´inici de les gloses de Tià de sa Real, i la segona, la mort d´Antoni Socias, Teuler; es tracta de gloses de combats de picat, contextualitzades, de glosadors que ja no hi són. En faran la presentació M. Magdalena Gelabert, directora de la Institució; Antònia Llodrà, regidora de Cultura, Cosme Aguiló, membre de l´Institut d´Estudis Catalans i Mateu Matas, Xurí, president de l´Associació Cultural Glosadors de Mallorca.

Compartir el artículo

stats