Sant Francesc de Padua (2)
Va ser frare franciscà, d´origen italià, que fa fundar la Congregació dels Germans Mínims i alguns monestirs, a França. Com a patró de la pobresa, tots els captaires els veneraven, especialment els coixos i els cecs. Sant Francesc de Padua, juntament amb sant Gaietà, eren invocats quan no se sabia com sortir d´algun problema. Aquests dos sants obren camí i fan llum en les adversitats de la vida. Sant Francesc també és reclamat perquè afavoreixi la fecundació a les dones que els costa quedar embarassades.
Sant Ricard (3)
Diu la llegenda que sant Ricard era rei, però que per servir millor Déu va deixar el tron i va posar-se a treballar en un ofici. Després de pensar-s´ho molt va decidir fer carros, perquè el seu era un país de molt tragí i feia falta que algú hi introduís aquell invent. Sant Ricard es va posar a fer carros i va ensenyar-ne la tècnica. Des de llavors, els seus súbdits varen deixar de traginar coses a pes de braços o a l´esquena i varen prosperar molt.
Sant Vivenç Ferrer (5)
Fou un dominic valencià (1350-1419) que va recórrer Europa predicant la seva moral i la visió del cristianisme. Va influir a la cort del Papa Benet XIII d´Avinyó i en l´elecció, l´any 1412, de la dinastia castellana del Trastàmara per regnar a la Corona d´Aragó, ja que el candidat Ferran I d´Aragó propugnava la fi del cisme papal. Va venir a predicar a Mallorca (1413) i predicà a Palma, Valldemossa, Sóller, Bunyola, Alaró, Binissalem, Inca, Pollença, Alcúdia, sa Pobla, Muro, Petra, Capdepera, Artà, Manacor, Felanitx, Santanyí, Campos, Porreres i Montuïri. Va deixar petjada per tot on va passar, enfervorint els ànims i les ànsies persecutòries dels considerats heretges. Caterina Valriu i Tomàs Vibot ens ho conten en l´excel·lent llibre "Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció" (El Gall Editor). Va morir el 1419 mentre predicava per terres de Bretanya. És el patró de la Comunitat Valenciana; i dels obrers de la construcció, llauners i lampistes.
Sabieu que...?
Ara és bon moment per sembrar melons, síndries, carbassons, cogombres o tomatigueres. -
Antigament el treball del camp es mesurava per jornals; un jornal és l´extensió que es pot llaurar diàriament amb un parell de mules; segons les característiques del terreny podia variar d´un lloc a un altre, és per això que de vegades se sentia: "Hi he fet tres jornals".
"Fa més renou un arbre que cau que no tot un bosc que creix"; convé centrar-se en allò important, positiu i decisiu; no ens hem de deixar dur per l´estridència i el renou.
Entre abril i maig reproduïm els geranis amb esqueixos de la mida d´un llapis; hem de retirar les fulles de la part de davall i plantar-los en terra humida; els hem de posar en un lloc de temperatura moderada i amb molta claror.
L´extracte de llavor d´aranja ("pomelo") és un antibiòtic natural; va molt bé contra paràsits i fongs com la candidiasi; glopejat, combat el mal alè i la placa bacteriana de les dents.
Durant l´abril és quan la saba de les plantes es mostra més activa; això ho sabien els antics empeltadors, que recomanaven fer els empelts durant l´abril, i en lluna creixent -que demà entra-.
La verdolaga, o llengua de moix, que ara creix esponerosa pel camp, és una planta medicinal, rica en omega 3, vitamines i antioxidants, i molt bona per la cuina, ja sigui amb una amanida -talment l´enciam i l´escarola-, o cuita com a verdura, guisada amb patates o amb llegums; també se´n poden fer truites i mesclar-la amb ceba i espinacs; i es pot conservar confitada amb vinagre i sal.
Recomanacions
Avui és el Dia Mundial sobre l´Autisme. Dimarts (4) és el Dia Mundial de la Lluita Antimines. Dijous (6) és el Dia Internacional d´Esport pel Desenvolupament i la Pau. Divendres (7) és el Dia Mundial de la Salut (OMS). Dissabte (8) és el Dia Internacional del poble gitano.
El llibre Estudis de literatura popular. Història i mètodes de la professora Carme Oriol; un excel·lent recull dels estudis sobre literatura popular que ens permeten aproximar-nos a la gran riquesa nostrada, amb treballs de camp, anàlisi sobre estudis publicats o un apropament a diverses perspectives d´estudi (comparativa, formalista, simbòlica...). Enhorabona!
Dijous (6), a partir de les 20 hores, a la Institució Pública mossèn Antoni Ma. Alcover de Manacor, presentarem el llibre La universalitat de la glosa. Gloses mallorquines de picat 1735-2011; la primera data marca l´inici de les gloses de Tià de sa Real, i la segona, la mort d´Antoni Socias, Teuler; es tracta de gloses de combats de picat, contextualitzades, de glosadors que ja no hi són. En faran la presentació M. Magdalena Gelabert, directora de la Institució; Antònia Llodrà, regidora de Cultura, Cosme Aguiló, membre de l´Institut d´Estudis Catalans i Mateu Matas, Xurí, president de l´Associació Cultural Glosadors de Mallorca.
