Avui, quar6t diumenge de Quaresma
Aquest diumenge assenyala la meitat del període de Quaresma. L´Església i el poble el solien rebre amb alegria per haver assolit la meitat del temps d´austeritat i dejuni. L´Església celebrava el triomf de l´abstinència cap a la purificació; el poble, que ja havien passat vint dies dels quaranta que s´havien d´estar de tot. Es fa la romeria al Santuari de Consolació (Sant Joan), coneguda com la Festa del Pa i el Peix; es remunta al s. XVII, i consisteix en una romeria a peu fins a l´església dedicada a la Mare de Déu de la Consolació, el primer oratori al voltant del qual s´originà el poble, abans que es construís l´església del nucli urbà al s. XV. La llegenda conta que l´adoració en aquesta església a la Mare de Déu es va originar quan un pastor musulmà en va trobar una imatge. .
La Festa del Pa i el Peix
Es recorda la multiplicació de pans i peixos que va fer Jesús. Avui havia estat costum beneir els pans després de l´ofici i llavors es repartien entre els pobres. Com que se´ls atribuïen virtuts remeieres i de bona ventura, la gent els comprava als pobres, els quals aprofitaven l´ocasió; com que se celebrava el miracle de la multiplicació, la gent creia obligat menjar peixos i pa per dinar. Els pescadors creien que avui la pesquera, per raó del miracle, augmentava d´una manera extraordinària. Tres evangelistes del Nou Testament (Marc, Lluc i Mateu) conten aquesta multiplicació.
I comença l´abril (dissabte)
Com aquell qui no vol: el temps vola! És el mes que s´obren les flors. Tot i la manifestació joiosa de la naturalesa, l´abril té fama de ser un mes tan dolent i traïdor com el març. "D´abrils i de senyors, pocs que no siguin traïdors"; "L´abril cada cent anys hauria de venir"; "Els mals d´abril es compten per mils"; "Quan l´abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller". Molts animals senten despertar els seus instints reproductors i comences a deixar sentir la seva veu, que gairebé sempre constitueix un reclam amorós (les ovelles, les cabres, les eugues i les someres crien). És un temps on l´amor és excitat: la "pujada dels humors". Tota la natura és freturosa: les mosques ponen -"Matant una mosca a l´abril se´n maten deu mil"-, les rates crien, les aranyes fan teranyina, els ocells muden la ploma, i el bestiar, el pelatge. Així, idò, a l´abril vegetals animals inicien les accions que han d´assegurar la continuïtat de l´espècie -la floració i l´aparellament-. Aquest mes la lluna pren el nom de "lluna roja" en alguns indrets si pren un to rogenc. En aquests casos provoca gelades que maten els esplets i tenyeixen de vermell els brots de les plantes: "Lluna roja d´abril, porta gran perill"; "Lluna roja, gelada a la porta".
Entra la lluna nova (28)
Es pot acabar d´esporgar garrovers i oliveres, i també arreglar els cítrics i els arbres d´origen subtropical: alvocaters, xirimoiers, etc. arbres que començaran aviat a remoure la saba. A l´hort, a més de dur-lo ben entrecavat, es poden començar a trasplantar les hortalisses més primerenques i preparar els planters de les tardanes i de plantes de jardí: petúnies, alfabegueres, palometes, clavells de moro, perpètues, crestes de gall, etc.; podem plantar esqueixos de begònies, hibiscus, recaders, geranis i multiplicar plantes dividint la rabassa en porcions. Per fertilitzar ramells i plantes posau dins el cossiol una embosta de fems de coloms mesclats amb aigua, que no toquin, però, la planta. El refrany de l´encapçalament fa referència al fet que si fa molt de temps de bonança seguida i els arbres treuen flor, llavors vendrà una gelada i tanmateix la perdran.
La lluna i els empelts
Per empeltar bé, han de ser empelts tallats en lluna nova, i empeltar de lluna vella: "Tallats de lluna nova, de cap allà, a la quarta de la lluna; així tenen més força". S´han de posar en aigua i dins fang, sempre humit. Si no feis cas de les llunes, els empelts duren pocs anys; en canvi si els feis de lluna no els veureu morir. En l'empeltada s'han d'unir les zones del "càmbium" dels dos exemplars, i això s'aconsegueix amb diverses tècniques i en uns moments determinats de la vegetació, generalment quan entren en saba o quan la perden. De vegades, amb plantes del mateix gènere (prunera) no prospera l'empelt, i sí que ho fa entre espècies diferents (perera en codonyer, per exemple). L´objectiu dels empelts també és escurçar el temps que es tarda per produir fruits; per exemple, un albercoquer nascut de llavor està 6 o 7 anys a donar fruit, però un empelt només n´està dos.
Recomanacions
Dilluns (27) és el Dia Mundial del Teatre. Divendres (31) és el Dia internacional de prevenció del càncer de còlon. Dissabte (1) és el Dia mundial de la diversió a la feina.
