Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari Popular

Les bogeries de carnestoltes per Tots Sants surten a llum

Les bogeries de carnestoltes per Tots Sants surten a llum

Avui, diumenge de Carnaval

Rues, ruetes, disfresses... el món a l´inrevés! Els grans volen ser petits, els petits grans; els joves volen ser vells, els vells volen semblar joves; els rics, pobres, i els pobres rics; els homes de dones, i les dones d´homes. L´autoritat desapareix, és el reialme de l´ordre invers. "Pel Carnaval, tot s´hi val!", no hi ha excuses que valguin: era com el final d´una bullícia per entrar en un món de privacitats, de dejunis i abstinències, fins i tot de fam. I per això es tirava "la casa per la finestra" -quin absurd!-, es menjava tot allò que tanmateix es faria malbé al llarg dels quaranta dies d´estretor; es cremava el ninot vell perquè en ressorgís un de jove i esplendorós, es feien bromes i ningú no es podia enfadar. Ara bé, tot això que hem descrit, gairebé ho podem veure i viure cada dia, com si no importàs la vinguda del Carnaval per celebrar-ho. La follia col·lectiva ja no ha d´esperar cap data assenyalada perquè l´hem convertida en un espectacle quotidià. En queda, això sí, la bulla i la gresca de pensar que ho celebraven, fa temps, d´una manera molt més sentida.

Els darrers dies

I avui és el dia més important del Carnaval, els Darrers Dies. Ja han passat el dijous dels compares, els de les comares i el llarder. Aquest temps de llicència en els costums i d´amplíssima llibertat, integrat per costums i festes d´orígens molt remots i diversos, arrelats profundament en l´esperit de l´home. L´etnografia considera que són la pervivència de cerimònies i ritus de les religions més primitives de caire cinegètic, pastoral i agrari -les tres grans fases culturals de la nostra civilització abans de l´era industrial-, modificades per tal d´adaptar-se als corrents del moments, una vegada desapareguda la creença. El paper preeminent de les dones s´explica per la relació que es creia que hi havia entre la dona i la terra, entre la fecunditat femenina i la del sòl; és possible, idò, que la llicència en el xerrar i fer d´aquests dies es pensàs que podia influir en la fertilitat de la terra i fructificació de les llavors. L´enterrament de la sardina se celebrà per primera vegada a Mallorca l´any 1920, un costum d´influència castellana; era costum anar a berenar i enterrar la sardina o arengada al mateix lloc de l´any anterior. No se sap ben bé el significat d´aquest acte. Se sol celebrar a Pòrtol i Llucmajor.

Dimecres de Cendra (1)

És el dies cinerum, el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, protestant, i anglicà. Avui es confonen els costums austers propis del cicle que comença amb els alegres i bulliciosos del que acaba. La Quaresma és un període d´abstinència, d´una durada de quaranta dies -ja que no es compten els diumenges, per tant dura 7 setmanes-, que precedeix la Pasqua, la joia i renovació. Quaresma deriva del llatí "quadragesima", que fa al·lusió al nombre de dies que dura. Durant la Quaresma era prohibit menjar carn i això només es podia fer amb dispensa eclesiàstica; però això ja és una altra història. Esdevé 46 dies abans de Pasqua. Aquest dia pot variar anualment ja que la Pasqua ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març. La denominació prové d'època tardana (s X), quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra (obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any anterior) com a signe penitencial. La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial (utilitzat des de l'Antic Testament) i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma. Durant la imposició de la cendra als cristians el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar". Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència.

Primer divendres de quaresma (3)

Avui es feia a moltes poblacions el Via Crucis, el qual es repetia tots els divendres de Quaresma. Amb el Via Crucis es figurava el camí que va fer Jesús des de casa de Pilat fins al Calvari. El trajecte era dividit en catorze estacions, una per cada vegada que Jesús en va deturar en el seu camí de dolor. Encara avui, en segons quins pobles de Mallorca hi ha un senyal marcat en la paret de cada estació, després passaren a fer-se a l´interior de les esglésies.

Recomanacions

Dilluns (27), és la festa de la beata Francinaina Cirer, de Sencelles.

Dimarts (28) és el Dia Mundial de les malalties rares.

Dimecres (1) és el Dia de les Illes Balears.

Compartir el artículo

stats