Avui és santa Àgueda
Patrona de les floristes. Aquest nom en grec significa "bona", tal vegada per assimilació a la divinitat pagana Agathé Thea, la Bona Deessa llatina, venerada a Enna com a deessa de la fecunditat. La santa visqué al s. III, a Sicília. Havia estat patrona de les dones, fet aquest que recorda temps llunyans de matriarcat. Aquest dia eren les dones les que manaven i podien provocar qualsevol home, i eren elles les que duien la iniciativa en tot. Aquesta festivitat s´integra dins el cicle de Carnaval en el qual la inversió de poder és una de les seves principals característiques. Santa Àgueda és invocada per tot allò que tengui a veure amb els pits i la lactància dels infants, també contra els incendis i els perills de foc. Això fa referència al turment que va patir: amb unes tenalles roents li varen arrancar els pits. El dia d´avui hi havia el costum entre les dones de posar-se brots d´alfabeguera al pit i entre els cabells. La creença popular diu que l´alfàbrega cura el mal de cor, fa minvar les penes i crida al goig i l´alegria; segons on i com es posaven els brots insinuaven diferents maneres de demanar o oferir el seu amor. És la patrona de Sencelles; s´hi conserva un relicari de la Santa en una capella del s. XVIII.
Santa Apol·lònia (9)
El nom d´Apol·lònia està vinculat al culte del déu Apol·lo. En una carta escrita pel bisbe Fabià d´Antioquia es descriu les persecucions contra els cristians quan manava l´emperador Filippo l´Àrab: a Apol·lònia li arrabassaren les dents i li romperen la mandíbula; la tragueren de la ciutat i l´obligaren a pronunciar frases blasfemes, sota l´amenaça de cremar-la viva. Ella demanà un moment de reflexió, s´alliberà de les cordes i es tirà al foc. Era invocada contra els mals de dents i queixals, per raons òbvies; la llegenda diu que abans de morir va prometre ajudar a tothom que patís de mal a la boca. És la patrona de les dones maltractades.
Ha entrat el creixent (4-11 de febrer)
Aquest mes és un parèntesi dins l´any agrícola: tot està sembrat, a punt de créixer -bé, enguany no sabem si creixerà res perquè l´aigua podrirà moltes arrels i llavors-, i és temps de fer netes les voreres -abans eren els animals que s´encarregaven de dur-les netes-, de llevar herbei; a la vinya és el temps d´empeltar i de cavar, i podar els ceps, ja que no fa cap fredorada. També es bon temps per sembrar figueres -el bon amic, i expert en el tema, Montserrat Pons, diu que se´n poden sembrar tot l´any, si es fa un bon clot-; diuen que, perquè suri bé, la figuera jove no ha de veure la figuera mare. També en aquesta lluna podeu plantar llorers, heures i murtes; trasplantar les vinyes de dos o tres anys de planter, tarongers, llimoneres. Cavau la vinya entre mitjan gener i mitjan febrer i així es complirà l´adagi: "Si mon senyor me poda de desembre o de gener i me cava de febrer, vergonya serà si no li umpl el celler". Es poden empeltar les pereres, pomeres, pruneres, cirerers i codonyers, i es poden començar a fer els planters d´hortalissa i guardar-los a lloc arrecerat i assolellat.
La Mare de Déu de Lourdes (11)
Avui l´Església commemora l´aparició de la Mare de Déu a la jove Bernardette Soubirous, a la cova de Masabièla, prop de la vila gascona de Lorda. Aquestes aparicions, reconegudes per les autoritats eclesiàstiques franceses i per les del Vaticà, varen convertir aquesta petita població del departament dels Alts Pirineus en un centre de pelegrinatge mundial, que anualment visiten milers de persones, moltes d´elles malaltes i que cerquen el guariment dels seus mals.
Els miracles
Vénen a ser infraccions de les lleis naturals per part d´una divinitat per tal d´afavorir un adepte seu. En una situació difícil, especialment relativa a la salut, quan tot sembla perdut, el fidel acut a la divinitat i li demana el seu guariment o la d´un ésser estimat. La sol·licitud del miracle se sol acompanyar d´un petit obsequi -un ciri, una almoina, una prometença-, per tal d´animar el sant o la Mare de Déu a fer-lo.
Els exvots
Si la divinitat escolta el prec i es produeix el miracle, el fidel n´acostuma a deixar testimoni, com a mostra del seu agraïment. Una de les maneres més comunes de mostrar-se agraït és fer pública la seva acció miraculosa mitjançant l´ofrena d´exvots. Cames de cera, orelles, caps, braços, mans, cors, són parts del cos que acostumen a trobar-se penjades a les capelles de les imatges amb forma de miracleres; també s´hi solen trobar retaulons, petits vaixells, vestits, fotografies, aparells ortopèdics i molts altres objectes amb un valor d´ofrena ritual.
