Totes les masses fan mal!

Comença el febrer (dimecres)

El nom deriva del llatí "februarius", que vol dir mes de les purificacions. Era el desè mes dels romans, el mes dels morts i dels sacrificis expiatoris, un temps amb una influència considerada com a nefasta. Era un més tengut com a dolent i negatiu, per això els romans trobaren que amb vint-i-vuit dies ja n´hi havia prou, enguany vint-i-nou. Aquesta mala fama ha arribat fins avui, amb una mescla d´evidència climatològica -febrer sempre ha estat el temps de més hivern, gelades i fred- amb la superstició heretada del món antic. D´aquí la dita: "Febreret curt, més mal que el turc".

La Purificació o Candelera (dijous, 2)

Es commemora la Presentació de Maria al Temple o Purificació -a la quarantena de Nadal, preceptiva després del part-, la primera festa mariana de l´any. Fou introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi, el 496, per contrarestar les paganes Parentalia, Lupercalia i Matronalia, festes romanes, tot i conservar-ne alguns rituals, com la benedicció de les candeles -d´on ve el nom-, bé que cristianitzats; les candeles es guardaven per encendre-les en cas de tempestes, perill de mort, agonia i parts. A l´ofici d´avui es reparteixen candeles que representen la llum i la claredat de Jesús i són fetes amb cera verge, per tal de simbolitzar la puresa de Maria. Hi havia llocs on al final de l´ofici s´organitzaven processons amb candeles enceses. Els cerers tenien per patrona la Mare de Déu de la Candelera. El cicle de Nadal s´obre amb la Puríssima (8 de desembre) i es clou amb la Candelera. Ja som a mig hivern, la Candelera és al bell mig de l´hivern; dels noranta dies que té l´estació, avui ja n´han transcorreguts quaranta-quatre. Per això es considera que a partir d´avui s´avança cap a la primavera i comencen els actes dirigits a l´exaltació de la fertilitat i al desvetllament de la natura; d´aquí la cristianització d´aquest despertar el dia de sant Valentí (14).

La Mare de Déu de la Llet (2)

Venerada en molts d´indrets, també se celebrava dia dos. Se la invocava perquè augmentàs el cabal de llet a les dones que criaven; les dides -avui ja, evidentment, desaparegudes- la tenien per patrona i advocada. Era creença estesa entre les mares que, per a ser bones lleteres, el dia d´avui havien de mostrar els pits a la Mare de Déu de la Llet. També avui es menjaven ametlles, avellanes i nous, i bevien molta d´aigua de fonoll, perquè segons deien això els feia augmentar el cabal de llet. Es podria establir un cert paral·lelisme entre aquesta advocació de la Mare de Déu i les festes romanes de les lupercàlies, celebrades cada any el 15 de febrer davant la gruta on s´havia trobat Ròmul i Rem amb la lloba que els alletava.

Sant Blai (divendres, 3)

"Mu mare em dugué a sant Blai/ perquè aprengués a xerrar,/ i ara m´hi vol tornar/ perquè diu que no call mai!" Advocat contra el mal de coll i de gargamella. Era costum dur a beneir caramels, però també fruites, i fins i tot menjar per al bestiar, per tal que no prenguessin cap mal, o també per curar el brom de l´aviram. Per la seua invocació amb el mal de gola, l´invocaven els cantaires, i tota classe de gent que per raó del seu ofici, hagués de cridar o xerrar molt. Es creia que les arengades i les figues seques afavorien la veu i, per això, també les duien a beneir. També el tenien per advocat del blat, per tal de poder tenir el pa assegurat; i protector dels alls, i era creença que els alls sembrats el dia d´avui eren els millors i els més coents -creença compartida amb dia 25 de gener-. Així mateix, també era invocat contra la pobresa i la fam. "Per sant Blai (s´allarga el dia) un pas de cavall"; ja hem traspassat la meitat de l´hivern i avançam cap a la primavera.

Lluna nova (28 de gener-3 de febrer)

Abans, per qualsevol activitat que s´havia de començar, es tenia en compte la lluna. Així, els cabells creixen manco si es tallen en lluna vella -quart minvant-, tot i que els cabells es reforcen. En canvi, tallats en lluna nova creixeran molt més. El fems s´han de treure de la bassa en lluna vella. La terra s´ha de cavar o llaurar en lluna vella, perquè en lluna nova la terra s´endureix i crivella. Les patates i les altres hortalisses i cereals se sembren en lluna vella. També s´hi ha d´exsecallar i empeltar. Si se sembra la civada en lluna nova surt blanca i en lluna vella surt negra. El vi es trasbalsa en lluna vella. Per fer llenya, perquè cremi millor, els arbres de fulla caduca es tallen en lluna nova i els de fulla perenne es tallen en lluna vella. Es fan els matalassos en lluna vella perquè no crien ni arnes ni puces. Si s´escura un pou, una bassa o una cisterna en lluna nova es perd l´aigua. Es pinta en lluna vella perquè no surtin teranyines. Feia molts d´anys que no plovia tant; per això la dita que encapçala el Costumari; tant es perd per saber massa com per saber massa poc

Suscríbete para seguir leyendo