Sant Albert Magne (15) i santa Gertrudis (16). Va conèixer sant Tomàs d'Aquino, del qual fou mestre i amic. És un dels més grans pensadors medievals. Va ingressar a l'orde dels dominics; intel·ligent i profund, va ensenyar en diferents universitats europees. No se sap per quina raó, a partir del s. XV se'l comença a invocar contra els terratrèmols, juntament amb santa Àgueda. També és el patró dels científics. Santa Gertrudis va morir rosegada per les rates després de vint anys de suportar-les pacientment. Per aquesta raó se la invocava contra aquests rosegadors i d'altres bestioles del bosc que destrueixen els conreus.
La feina de llaurar. Abans de sembrar, la terra s'ha de llaurar intensament per tal de remoure-la i que s'airegi i s'assolelli bé. En temps molt reculats, per sembrar, l'home removia la terra amb un bastó, tal com fan encara algunes cultures primitives. La utilització d'animals per al conreu va significar un avenç per a l'agricultura i va permetre fer servir l'arada: l'arada de fusta o romana, l'arada de mantí o braços, l'arada d'una i de dues pales, l'arada prima, l'arada amb rodes. Es creia que les rodes -circulars, com el Sol- fertilitzaven la terra. Una tradició diu que el primer llaurador va ser Nostre Senyor, i que va ensenyar-ne Adam, el primer home.
La sembra. Era considerada una de les tasques més importants del cicle agrícola, per això ha donat origen a molts de ritus i creences: abans de sembrar es descobrien, resaven i feien el senyal de la creu al terra, tot cercant el favor diví; a altres llocs escampaven cendra del foc de Sant Joan, amb la creença que s'afavoria la germinació; també es tenia en compte la lluna a l'hora de sembrar; molt enrere, els fadrins o els matrimonis festejaven pel camp, ja que es creia que la relació carnal augmentava la fecunditat de la terra. Aquesta idea va relacionada amb la dita "Ensenyar les vergonyes": Plutarc aconsellava fer la feina de sembrar i segar despullat; la dona, antigament, era la que s'encarregava de les tasques agrícoles i, per això mateix, d'estimular la fecunditat de la terra, motiu pel qual anaven sense roba interior; en canvi, l'aristocràcia no tenia necessitat "d'ensenyar les vergonyes" ja que no es dedicava a aquestes tasques.
Les cançons de llaurar. Hi ha un ric cançoner que acompanya aquesta tasca; els animals s'aturaven quan el pareller deixava de cantar, i reprenien la tasca quan sentien altra volta el cant. Les cançons solen ser de tonades lentes i planyívoles, que semblen més una queixa que no una cançó de treball. "M'ho deien i jo no ho creia,/ però ara ja ho creuré,/ que un pareier sempre té/ sa mort darrera s'oreia". "Mantí, llongues i camelles,/ cameta i dental té,/ espigó i retler, /coixí, jou, clavia, armelles". Jaume Ayats ha fet un extraordinari recull d'aquestes cançons, i també Francesc Vicens les ha estudiades.
Dijous Bo d'Inca (17). També és festa a Mancor de la Vall, a Caimari i Moscari. Han precedit aquest Dijous, tres fires anteriors plantejades de forma temàtica (gastronomia i productes agrícoles; oci, motor i esport; passat i història de la ciutat d'Inca). La primera fira se celebra el diumenge següent a la festa de sant Lluc (18 d'octubre), tot seguint una tradició que es remunta a l'Edat Mitjana. El dimecres (16) ha agafat tanta embranzida i és tan visitada que se li ha atorgat el nom de "Dimecres Bo". Enhorabona a l'Ajuntament d'Inca! I també a Gabriel Pieras, cronista oficial de la Ciutat d'Inca, que tant estima i coneix la Fira.
Sabíeu que? Els ous a la gelera es conserven millor amb la punta cap per avall. -Deim "mitjamèn" a un home que mostra ínfules o té pretensió de riquesa; també se li diu a l'home que dissimula la seva pobresa, prové del menorquí (és un mot d'origen anglès). L'aurora, o l'alba, és una medicina per als ulls i per a l'esperit: mirar com surt el Sol en el moment calmat de l'alba carrega d'energia tot el dia; per als grecs i els romans, l'Aurora és una deessa, germana del Sol i la Lluna, que cada dia vola anunciant la sortida del Sol; tot això m'ho va explicar el gran savi Carles Amengual, de Selva. "Es sebre no ocupa lloc,/ i es no sebre embarassa;/ tant se perd per sebre massa/ com per sebre massa poc."
Recomanacions Avui, a es Capdellà, se celebra la I Fira de Feines de Tardor. A Pollença és la Fira Artesana, i a Muro la Fira de la Carabassa.
Dimarts (15) és el Dia de la Filosofia. Dimecres (16) és el Dia Mundial de la Tolerància. Dijous (17) és el Dia Mundial de la Malaltia Pulmonar. Divendres (18) és el Dia Mundial de les Víctimes d'Accidents.
