Demà és sant Jaume. Apòstol que, segons la tradició va venir a evangelitzar Hispània. Va morir degollat a Jerusalem per ordre d'Herodes; els deixebles varen recollir-ne el cos i s'embarcaren -un 25 de juliol, d'aquí la seva diada- en una nau sense timó que providencialment els conduí a la fi del món, a Finisterre (Galícia). Allà, el seu sepulcre és visitat per pelegrins d'arreu d'Europa i del món, hi acuden guiats per la nebulosa o galàxia d'estrelles anomenada "Camí de Sant Jaume". Sant Jaume de Galícia -o de Compostel·la- és, junt amb Roma i Terra Santa, un dels tres principals llocs de pelegrinatge de la Cristiandat. És un sant transportador d'ànimes al Cel, com sant Miquel i sant Jordi -el cavall blanc fou, en l'Europa precristiana, emissari dels difunts-; la majoria de llegendes dels seus miracles són per salvar l'ànima dels seus devots de la mort. Avui ballen els cossiers a Algaida. Sant Jaume és el patró dels municipis d'Alcúdia, Algaida, Binissalem, Calvià, sa Pobla, Santanyí... Aquest dia també fan fira a Manacor, i festes a Muro i Sóller.
Sant Joaquim i santa Anna (26). Són els pares de la Verge Maria. Les primeres notícies que en tenim són d'un text apòcrif del Protoevangeli de Jaume, que narra la història de la infància de Maria i dels seus pares, Anna i Joaquim. L'any 1584, l'Església d'Occident -la d'Orient ja celebrava la festa al segle VI- va adoptar la devoció i el culte als dos sants, molt difosa a Nàpols, Anglaterra i Irlanda, malgrat l'atac ferotge de Luter tant cap al culte en el seu honor com cap a les imatges que la representaven acompanyant Maria i Jesús. Segons la tradició, santa Anna es va casar tres vegades i de cada matrimoni va tenir una filla. Per aquesta raó se l'havia considerat la protectora dels casats i el dia d'avui se celebraven molts de casaments. La tenien per patrona les puntaires de la costa perquè, segons la tradició, va ser la primera que va fer puntes de coixí i la que en va ensenyar a fer a la seva filla, la Mare de Déu. Santa Anna és la figura cristiana de la padrina, de l'àvia. La tradició oral sol ser patrimoni de la dona, de la padrina -dona i vella-: rondalles, cançons, refranys, moixaines, el culte familiar entorn de la llar... Recorda antigues situacions matriarcals. Avui se celebra la Festa del Fadrí a Moscari.
Santa Caterina Tomàs (28). Iconogràficament és representada vestida de pagesa mallorquina, amb un capell al cap damunt el rebosillo, o bé com a religiosa, amb el seu hàbit corresponent. Caterina Thomassa, amb el llinatge en femení, com era costum a l'època: així consta anomenada a la carta de professió, conservada fins a l'actualitat. Aquest costum de feminitzar Tomàs, ja no se segueix perquè actualment empram els llinatges de manera única per als dos sexes. Sí que continua en l'àmbit popular la denominació de sor Tomassa o bé sor Tomasseta per a referir-se popularment a la Santa amb un to d'afecte familiar, com qui és de casa entre els mallorquins. El seu nom, Caterina, que en grec vol dir "la pura", es refereix a la cèlebre màrtir d'Alexandria, i és un nom molt popular a Mallorca fins a l'actualitat. És festa grossa a Valldemossa, amb la cavalcada de la Beata, i també a Vilafranca.
Santa Marta (29). Apareix al Nou Testament. Germana de Maria i de Llàtzer de Betània. És venerada com a santa a totes les confessions cristianes. És esmentada a l'Evangeli de Lluc, quan acull Jesús a casa; a l'Evangeli de Joan, quan ressuscita Llàtzer, i quan conviden Jesús a sopar; i també a l'Evangeli de Mateu i Marc. És la patrona dels cuiners, hostalers, mestresses de casa i criades.
Recomanacions. Avui, a Can Llobera (Pollença) a les 19,30, presentació del llibre "Cap festa sense xeremies. 10 anys de Xeremiers Orats", de Miquel Amengual Bibiloni; hi haurà l'actuació del grup Ibarra-Kaldu, d'Euskal Herria, a més dels Xeremiers Orats. És la història del grup pollencí i la identificació de les xeremies i la festa. Enhorabona!
-.Divendres (29), Revetlla Pollencina, amb l'actuació d'artistes locals; es presentarà el llibret sobre el glosador Montserrat Amengual (Pollença 1853-1930, "La mort d'en Toni de Mina") en la col·lecció coordinada per Antoni Bisanyes sobre glosadors pollencins.
.Dissabte (30) celebració dels 40 anys de l'OCB de Búger, amb la participació d'escriptors (Gabriel Janer Manila, Joan Miralles, Sebastià Frau, Francesc Bujosa...) i pregoners de la festa bugerrona, amb sarau i bulla, i sopes mallorquines! Enhorabona!.
