Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Aigua de febrer, odi al graner

Demà (22) entra la lluna plena. És bon temps per sembrar guixes i patates -aquesta és bona lluna-. Aquest mes és el millor per tondre les bísties, i per sanar els porcs. Augmenta la posta de l'aviram i comencen a covar les lloques. Des de finals de gener i durant tot el febrer sol ser el temps de néixer mens i és l'hora de formatjar -tot i que el temps no ha acompanyat per les pastures-.

És bon temps per arreglar els arbres fruiters: llevar-los els brancons secs o mals forjats, aquelles tanyades que xuclen la saba -esporgar- i que no donaran forma a l'arbre; això s'ha de fer amb prudència, amb criteri i amb gust, del contrari esguerrarem -o matarem- l'arbre.

També s'acaba la poda de les vinyes i parrals, dels rosers i altres plantes de flor que facin la flor en els tanys nous -si no és així hem d'esperar que floreixin, en cas contrari no tendrem ni poms ni flors-. És temps de fer esqueixos; s'ha d'aprofitar el descans vegetatiu per a esqueixos i transplantaments: quan la planta es desperti de la seva dormida hivernal, ja es trobarà en el

seu nom emplaçament.

També es poden sembrar parres de sarment i parra americana, i tota casta d'arbres de fruita; també sembrarem apis, xirivies, enciams, raves, pèsols i espinacs; cebes, cols, escaroles, bròquils, bledes, maduixes i, a més, alls.

Virginitat. Maria, la mare de Jesús, és la Verge per antonomàsia, el model exemplar de puresa virginal; concebuda immaculada, sense pecat, va fer ofrena a Déu de la seva virginitat i esdevingué Mare de Déu sense deixar de ser verge abans, durant ni després del part. Amb el cristianisme, la virginitat esdevé una virtut entesa com a ofrena a Déu, com un vot.

La castedat -confosa sovint amb la virginitat- és un dels tres vots religiosos, al costat dels de pobresa i obediència; popularment, es considera les monges com a dones verges "casades amb Déu". El color blanc és tengut com a símbol de virginitat; d'aquí el sentit de casar-se "de blanc".

Així també, la neu, blanca, intacta, immaculada, expressa la puresa i el candor femení.

El nombre vuit. Aquests dies ha estat molt comentat el "vuit" de la Seu. Dos quadrats o un octàgon, equilibri de forces espirituals i naturals. Símbol de regeneració espiritual -l'octàgon, intermediari entre el quadrat i el cercle-, a l'Edat Mitjana fou el nombre emblemàtic de les aigües baptismals -baptisteris i fonts o sortidors de planta octagonal-. Els quatre punts cardinals es subdivideixen en vuit vents principals, que formen la "rosa dels vents".

Les divisions de la unitat, en mesures i monedes, solen ser per meitats, quarts i vuitens o octaus: un octau de la unitat monetària -ochavo, en castellà- s'anomenava, popularment, un xavo. En música, una octava és l'interval que abraça vuit graus de l'escala, i una combinació harmònica simple.

En el calendari litúrgic, se celebren les octaves de les festes principals i els octavaris. Ja en els ritus jueus, la circumcisió es practicava al vuitè dia; així el Cap d'Any és vuit dies després de Nadal, la seva octava. La grafia del nombre vuit descriu el caràcter cíclic de l'infinit, l'etern retorn inacabable de la vida.

El signe del vuit en posició horitzontal significa, en expressió matemàtica, l'infinit. I molts de jocs de cartes es juguen sense els vuits i els nous, d'aquí les dites: "Vuits i nous i cartes que no lliguen"; "No em vénguis amb vuits i nous!". I d'altres: "Tots els sants tenen capvuitada!" "Llevant, xaloc i mitjorn,/ llebeig, ponent i mestral,/ tramuntana i gregal:/ vet aquí els vuits vents del món!"

Refranys del mes de febrer. "Febrer curt, més brau que un turc"; "El febrer, nou cares té"; "El febrer porta les febres a darrer"; "En sol matar més el febrer que el carnisser"; "Pel febrer, una estona al sol i una altra al foguer"; "Per la lluna nova de febrer esporga l'oliver"; "Pluges de febrer, any civader"; "De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer"; "Pel febrer floreix l'ametller".

Recomanacions:

-Combat de picat i sopar a Can Nofre, de Manacor (26) amb els glosadors Mateu "Xurí", Antoni Llull "Carnisser" i Antònia Nicolau "Pipiu" (reserves 871987249/667031714).

-Divendres (26), dins els actes de l'Any Moyà, organitzat per la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem, parlarem de gloses i vi, dos temes cabdals en la vida i l'obra de Llorenç Moyà (20 h).

-Menjau fruita entre àpats o a primera hora del matí, en dejú; això ajuda a absorbir millor els seus nutrients i en facilita la digestió.

Compartir el artículo

stats