Avui és sant Francesc. Va néixer a Assís (1182-1226). És un sant italià que va fundar l´orde franciscà -caracteritzat per la seva defensa de la pobresa i la relació personal amb Déu-, i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. Fou canonitzat per l´Església Catòlica el 1228 -dos anys després de la seva mort, cec i malalt!-. És conegut com "el pobret d´Assís"; deia que s´havia casat amb la "dama pobresa". És el patró dels animals -els parlava i l´entenien- i dels ecologistes, pel seu amor i respecte envers la natura. Es deu a sant Francesc la primera representació d´un betlem amb les figures de sant Josep, Maria i el Nin Jesús. Ell ho va deixà tot, ho donà als pobres o va renunciar a totes les riqueses materials, i visqué del captiri. La cordonada de Sant Francesc són uns temporals que solen produir-se al principi de la tardor (mes d'octubre) i que fan perillosa la navegació, molt temuts per pescadors i mariners: "La cordonada de Sant Francesc, si és dolenta per la terra, pel mar encara ho és més".
Sant Bru (6). Va néixer a Colònia (Alemanya, s. XI); va estudiar a París, va rebre l'ordenació sacerdotal i va ensenyar teologia. Freturós de solitud, es va retirar al desert de Chartreuse i va fundar l'orde dels cartoixans. La humilitat de l'orde va fer que no es canonitzàs mai el fundador; el culte n'estava autoritzat. Els cartoixans són un orde de vida contemplativa. Professa una austeritat extrema en la pràctica i durant tota la seva existència han continuat en aquesta pobresa i sense caure en luxes, per la qual cosa és l'únic dels ordes antics que no ha necessitat mai una reforma observant (normalment, els altres ordes les feien per recuperar l'ideal primitiu, ja perdut). Al retaule del Sant Crist del Davallament, de la Seu de Palma, hi ha una escena emmarcada per les escultures de Sant Ramon Nonat, Sant Blai, Sant Bru i Sant Joan Nepomucè. A Valldemossa, el conjunt de la Cartoixa es remunta al temps del rei Jaume II de Mallorca, el qual va edificar-hi un palau per al seu fill Sanç, conegut com el "Palau del rei Sanç". L'any 1399 Martí l´Humà cedí totes les possessions reials de Valldemossa als frares cartoixans. Aquests fundaren la Cartoixa i l'habitaren fins al 1835, quan passà a mans privades per la desamortització de Mendizábal.
La Mare de Déu del Roser (7). "Vostres goigs amb gran plaer/ cantarem Verge Maria/ puix la Vostra Senyoria/ és la Verge del Roser". La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. El seu nom prové del mot 'roser', que tant fa referència a la planta (roser) com al rosari en català medieval. El mot 'rosari' (del llatí 'rosari?m', ´roser') té la mateixa etimologia que el mot 'roser' (del llatí 'rosar?u'), és a dir, la rosa. Cal dir també que els rosaris primitius s'elaboraven en cercles amb roses, com a oferiment a la Mare de Déu. Aquesta festa del Roser d´octubre o "de tot el món", fou instituïda arran de la victòria de les forces cristianes sobre les turques a la batalla de Lepant, dia 1 d´octubre de 1571. A Palma, a més de la plaça Nostra Senyora del Roser, hi ha la parròquia del mateix nom. A l´església Mare de Déu d´Atotxa, d´Ariany, a les tres capelles de la dreta hi ha la Mare de Déu del Roser, el Cor de Jesús i la Puríssima Concepció. A l´església parroquial de la Mare de Déu, de Costitx, a la sagristia, hi ha un petit retaule de la Mare de Déu del Roser. A Manacor, coneguda amb el nom de Mare de Déu dels Goigs, iconogràficament és la representació de la Mare de Déu de la Rosa o del Roser, ja que presenta una rosa la mà esquerra; pareix ésser que era titular d´un retaule desaparegut de l´antiga parròquia, que estava sota patronatge municipal, ja que quan es construïren les darreres capelles del temple parroquial en el segle XVI els jurats de Manacor volgueren dedicar-ne una a la Mare de Déu del Roser.
Recomanacions -El combat de picat entre Maribel Servera i Mateu Matas al restaurant Sa Tasca d´en Rapinya de sa Pobla, dissabte (10). Reserves al 657-804767.
El llibre "Art de Conró. Mallorca, 1747"; es tracta de l´edició de les actes del Seminari dedicat a Montserrat Fontanet, inventor del carretó de batre o de la construcció de l´enginyosa canaleta de Massanella, coordinat per Andreu Ramis i Antoni Ginard; hi trobareu els treballs, molt interessants, d´Isabel Moll, Catalina Martínez, Margalida Bernat, Jaume Serra, Josep Lluís Pol, Josep Joan Bort, Maria Carbonell, Jaume Andreu, Gabriel Ordines... Molt ben editat per El Gall Editor.
El llibre "La premsa a Mallorca en el segle XX" d´Arnau Company, un assaig sobre la història i l´evolució de la premsa escrita a Mallorca; un llibre ben recomanable per copsar, des de la distància i amb ulls d´historiador primmirat, la premsa nostrada. Editat per Documenta Balear.
