Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Pel setembre tot penja

El temps de la verema ja és aquí. La vinya i el raïm són els grans protagonistes del mes. s. tortella

Avui és sant Fèlix i demà (31) sant Ramon Nonat

Va ser prevere a Roma en temps de Dioclecià i Maximià. Va ser turmentat al poltre i, després, degollat. Conten que, quan anava camí del degollador, un altre cristià li va sortir a camí per reconfortar-lo i els soldats el varen prendre i el varen degollar amb ell. Com que ningú no sabia què nomia aquest pobre màrtir, l´Església li va posar Adaucte, que vol dir ´afegit´, perquè es va afegir al martiri de sant Fèlix. Conta la tradició que quan sant Ramon havia de néixer, la seva mare va morir, víctima d´unes febres. Vint-i-quatre hores després, el vescomte de Cardona, amb una acció digna del millor ginecòleg, va obrir el ventre de la mare amb una espasa i va treure l´infant. Se li posà el qualificatiu de Nonat, perquè va semblar que aquelles no eren maneres de néixer. Sant Ramon era l´advocat dels parts, i patró de les llevadores. També se l´invocava en casos de febre desesperades. Tanmateix és un personatge d´historicitat dubtosa; el seu culte fou escampat per l´orde de la Mercè. El papa Urbà VIII aprovà el culte el 1628. Possiblement es tracta d'un desdoblament de Ramon de Penyafort, que intervingué tan directament en la fundació de l'orde mercedari, a la vida del qual s'haurien afegit notícies de l'actuació d'un antic mercedari de nom Ramon de Blanes.

Comença el setembre

Com aquell qui no ho vol, qui dies passa anys empeny. Ja torna a començar el cicle natural i vegetal una altra vegada, l´etern i miraculós retorn de les coses. Acabarem de collir les ametlles i les garroves. Al mateix moment que s´espolsen els ametllers es pot aprofitar per llevar-los les tanyades que surten de la soca i el brancam, si és que en queda cap de viu. Tanmateix, la vinya i el raïm és el gran protagonista de tot el mes. A les terres de secà convé llaurar i preparar el guaret. Abans, al llarg del mes, s´escampava fems per llavor sembrar les faves. Tots els fruits pengen dels arbres.

La lluna de setembre

Setembre és un mes lunar, és a dir, un més en el qual la lluna compta, o comptava i molt, en les tasques de l´home del camp i de la mar. Ara és el moment final d´un cicle agrícola i l´inici d´un altre, la idea rítmica i ininterrompuda de mort i naixement que suggereix la naturalesa està estretament relacionada amb el ritme lunar. Es creia que fer les coses conforme la lluna de setembre comporta més profit.

Divinitats protectores i festes

Hi ha casos en què una circumstància especial com la possessió d´unes relíquies o una veneració local determinada han donat peu a la celebració de les festes patronals. Aquestes festes sempre s´han adaptat a la col·lectivitat que les celebra i s´han situat en el calendari d´acord amb les necessitats de la gent. D´aquí ve la pervivència, als pobles de caràcter agrari, de la celebració de les festes a l´estiu, després de fer la collita i quan el pagès i la terra reposen. Molts de sants del nostre calendari varen substituir els antics ídols o dimonis del paganisme, tot i que els varen seguir dedicant sacrificis, pregàries, exvots. Així, sant Marc i santa Bàrbara se sobreposarien a divinitats preromanes del tro i l´oratge; sant Antoni i sant Blai, als genis protectors del bestiar; sant Joan, a Janus, déu solar; sant Silvestre, a Pan o Silvà, esperits bosquetans; sant Sadurní, a Saturn; sant Martí, a Mart, déu soldat -per homonímia-; sant Galderic, a un geni de la terra; sant Llop, a un déu ibèric protector dels ramats; les maredéus sedents, a la deessa Mare i a la Reina del cel.

Curiositats

La malvasia és un vi blanc, d´alta graduació, que envelleix durant quatre anys en bótes de roure; aquesta beguda ja apareix unes quantes vegades a la gran novel·la de cavalleria de Joanot Martorell, "Tirant lo Blanc"; a Mallorca se´n produeix d´una qualitat excel·lent. -Provau d´assecar unes branques d´espígol o farigola; cremau-les i escampau el seu fum olorós per les estances de casa; aquest fum purifica i renova l´ambient.

Recomanacions

La Festa del Sequer a Lloret de Vistalegre, el proper dissabte (5), amb l´exposició de més de cent varietats de figues i productes elaborats amb aquest ingredient. El divendres (4) pregó del Sequer a càrrec de Llorenç Cloquell, Màgic Cloquell, i presentació dels llibres "Els glosadors de picat a Mallorca" i "Vi i cultura popular: veremar a Mallorca" de Felip Munar, a càrrec de Jordi Artiller (glosador) i Pere J. Munar (regidor de Cultura de l´Ajuntament de Lloret).

Compartir el artículo

stats