Entra l´agost
Era conegut entre els romans com sixtilis, o sisè mes de l´any. Després es va canviar aquest nom pel d´Augustus, per honorar l´emperador August. Té trenta-un dies. Molt lentament, a l´agost el diva va minvant i la nit es fa cada vegada més llarga. Minut a minut el sol tarda cada dia un poquet més a sortir i també, minut a minut, cada dia avança la seua posta. Anam camí de l´equinocci de tardor, moment en què el dia i la nit tenen una idèntica durada de dotze hores; això és el que significa equinocci. Hi ha molta gent que té fe en ses Cabanelles, que és com anomenaven els dies primer, segon i tercer d´agost. Si en aquests tres dies el dematí hi ha rosada, no faltarà pluja durant tot l´any. Si el dia primer no n´hi ha, no plourà primerenc, i si no n´hi ha el darrer, no plourà tardà.
Temps de repòs
Aquest és un mes de calor i de secada. Les feines del camp ja estat totes enllestides i els pagesos es disposen a gaudir d´un temps de descans, i a celebrar que ja s´ha acomplit un altre cicle vegetal. És també el mes de les festes patronals o majors. Aquestes festes són comunes a gairebé tots els pobles europeus i la seva finalitat originària era la d´obtenir els favors de les divinitats agràries per tal que permetessin gaudir dels fruits de la collita. Després, amb el cristianisme, la festa va posar-se sota l´advocació d´un sant, que acostumava a ser el sant al qual estava dedicada la parròquia.
L´origen d´algunes festes
Hi ha casos en què una circumstància especial com la possessió d´unes relíquies o una veneració local determinada han donat peu a la celebració de les festes patronals. Aquestes festes sempre s´han adaptat a la col·lectivitat que les celebra i s´han situat en el calendari d´acord amb les necessitats de la gent. D´aquí ve la pervivència, als pobles de caràcter agrari, de la celebració de les festes a l´estiu, després de fer la collita i quan el pagès i la terra reposen.
Avui és la Mare de Déu de les Neus
Aquesta advocació mariana té un origen llegendari. Temps era temps tal dia com avui, va caure una gran nevada a Barcelona. Tot va quedar cobert de neu excepte una petita clapa, prop del que avui és la plaça de Sant Jaume, on es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Tothom va veure en aquell fenomen un signe celestial i a l´indret on es va trobar la imatge es va aixecar una església, que va ser dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Però també se celebra la dedicació de la basílica de Santa Maria, una de les quatre basíliques majors de Roma que la Mare de Déu indicà, amb una nevada en aquesta data, el redol on volia que fos edificada la basílica. "Mare de Déu de la Neu,/ Vós sou blanca que lluïu,/ per què no el me devertiu/ an aquest estimat meu?"
Sant Salvador (6)
Sant Salvador en realitat no és cap sant, sinó que es tracta de la denominació popular de la festa de la Transfiguració del Senyor. Amb aquesta festa l´Església commemora l´episodi de l´Evangeli en què Jesús es transfigura davant d´alguns dels seus deixebles. L´origen d´aquesta festa és molt antic a Occident va aparèixer a mitjan segle IX i ràpidament es va estendre arreu d´Europa. Els monjos benedictins de Cluny varen ser-ne els principals difusors. Arreu hi ha capelles, ermites i esglésies dedicades a sant Salvador, així com noms de pobles, fonts, muntanyes i altres paratges, la qual cosa dóna la mesura de la importància d´aquesta advocació. El santuari de Sant Salvador de Felanitx, o el recinte emmurallat de Sant Salvador d´Artà són testimonis d´aquesta denominació.
Entra el minvant
Continua la collita de prunes, peres i pomes. I a l´hort, tomàtigues, albergínies, pebres, mongetes, cogombres, espinats... Un bons trempons i verdura, i fruita fresca! És bon temps per eixermar i entrecavar les soques de les oliveres. Diuen que els dies d´agost que fa boira, els mateixos dies d´abril de l´any que ve sol ploure, i si plou el mes d´agost hi sol haver esclata-sangs. Per fer malbé el gram sense fer servir herbicides, per l´agost es passa una rella i, amb la calor i el foc del sol, es mor. Es poden sembrar les patates tardanes que s´arrancaran devers el desembre, prop de Nadal.
Sant Domènech (8), patró de Lloret
Va fundar l´orde de frares predicadors o dominics, i va instituir, també, la devoció del Sant Rosari. Segons la veu popular, sant Domènech era el patró de l´aigua i per això el tenien per patró els oficis que n´utilitzaven molta, com els paperers, els tintorers i els indianaires. També el veneraven els pagesos i els escombriaires. L´invocaven perquè protegís contra els missers, jutges i altres servidors de la justícia. Els seus atributs són: l´hàbit blanc de l´orde i el mantell negre, amb tonsura; una estrella al front, símbol de saviesa, i un ca amb una antorxa encesa a la boca; també du el llibre de la Regla.
