Sant Climent (23).

Papa i màrtir. Segons la tradició era marbrista i treballava la pedra amb els dits, sense necessitat de servir-se de cap eina, i li sortien meravelles. Per aquest motiu el tenien per patró els marbristes, entre els quals era costum, quan volien qualificar de meritòria una obra, deien: "Sembla sortida dels dits de sant Climent". També diu la tradició que havia estat mestre vaixeller; per això el veneraven els mariners i altres oficis relacionats amb la navegació, com armadors de vaixells, velers i xarxadors.

Santa Caterina d´Alexandria (25).

Ja és ben curiós que celebrem més aquesta santa que l´única santa mallorquina (santa Caterina Tomàs), o l´esplèndida santa Caterina de Siena. La d´avui és d´Alexandria, de dubtosa existència. L´imaginari popular creu que fou una estudiosa del s. IV; és venerada com a santa per tota la cristiandat. Ens han arribat moltes llegendes amb poca base històrica. Una d´elles diu que va dir als seus pares que només es casaria amb una home que la superàs en tot. També va convertir a la fe cristiana l´esposa de l´emperador romà Maximí el Traci, així com molts savis que l´emperador li envià per fer-la canviar d´opinió. Aquest la va fer empresonar i la condemnà a morir a la roda que, segons la llegenda, es va rompre just quan la santa la va tocar; per això fou decapitada (d´aquí la creença que aquests dies surt al cel la "roda de santa Caterina" en forma de niguls).

Els àngels la dugueren al mont Sinaí, on al s. VI l´emperador bizantí Justinià va edificar-hi el monestir de Santa Caterina que avui pertany al municipi egipci de Santa Caterina.

Per mor del caràcter fabulós de la seva hagiografia i les incerteses sobre la seva existència, l´any 1969 l´Església Catòlica Romana retirà el dia de la seva festa del santoral, i va deixar el seu culte opcional als llocs on n´hi havia tradició. L´any 2002 la seva festa fou restaurada en el calendari com de lliure memòria (no obligatòria, com abans). És la patrona dels artesans que treballen amb rodes, arxivers, moribunds, educadors, juristes, advocats, llibreters, moliners, infermeres, filòsofs, fadrins i fadrines, estudiants, mestres... i de la Universitat de París.

Creences al voltant del dia d´avui.

Es creu que els nascuts tal dia com avui tenen gravada la roda de santa Caterina al paladar i posseeixen el do de curar, d´apagar incendis i curar les cremades només tocant-les. La gent de mar creu que al voltant d´aquesta diada apareix un nigul de forma circular anomenat "roda de santa Caterina" que desferma grans tempestes.

Abans era costum començar avui la collita d´olives, ja que es creia que la santa hi posava oli. Tantes creences al seu voltant ha comportat un bon refranyer: "De santa Caterina a Nadal, un mes cabal"; "Per santa Caterina, el fred entra dins la cuina"; "Per santa Caterina, proveeix de llenya i de farina"; "Per santa Caterina, a pescar sardina". Fan foguerons i celebren aquesta diada a Bunyola, Porreres, Campos i ses Salines.

Acaba el novembre.

S´han escampat els fems, s´ha llaurat i s´ha sembrat. També s´ha collit l´oliva, s´ha encetat el vi novell i ja és a punt el porc per a les matances. Els picornells -o cames seques- han brostat després de les darreres pluges: passats per la pella, amb una mica d´oli d´oliva, un botifarró tallat a trossos, o bé amb sobrassada i mel, són un menjar dels déus!

Temps enrere, els contractes dels collidors i collidores es feien davant el batlle que abans demanava si estaven conformes amb el pacte i així es donava fe i testimoniatge del que s´havia pactat.

Després de la trullada rebien una mesura d´oli, i també es podien quedar el paner que se´ls donava nou en acabar la feina. La vida corria a càrrec seu; podien menjar les olives pansides que trobaven al seu redol, pe`ro no anar a cercar-ne fora. Segons la distància de la possessió al poble començaven anar a cercar les collidores en carros o partien totes juntes del poble en estols, ben dematí.

N´hi havia d´altres que dormien en unes habitacions especials -les que venien de fora poble-. Per collir l´oliva duien uns didalets per tal de no congelar-se els dits. Solien fer una mica de foc, adesiara, per tal d´encalentir-se. La muntanya era dura i gelada!

Recomanacions.

La XX Trobada de Xeremiers a sa Pobla d´avui diumenge. Hi ha, a Mallorca, cinc-cents quaranta xeremiers censats. Enhorabona Antoni Torrens i Albopàs!