Pluges de novembre omplen els barrals...

Avui, a la basílica de Santa Maria Nova, construïda l´any 543 a prop del temple de Jerusalem en temps de l´emperador Justinià en record de la Presentació, celebren juntament amb els cristians orientals, la "dedicació" que la Verge Maria va fer de si mateixa a Déu, moguda per l´Esperit Sant. Al segle XIV, la festa va passar a Occident, on la seva commemoració litúrgica es va fixar el 21 de novembre.

Santa Cecília (22). Va ser una dama romana, màrtir al s. III per la seva fe cristiana. Un bisbe medieval va dir d´ella que era la segona, després de la Mare de Déu, entre les verges, perquè va mantenir la virginitat fins i tot després del matrimoni. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, segons la llegenda, mentre s´estava morint a causa del martiri, pregava Déu tot cantant-li. Cap al segle XV es va fer popular i el papa Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música, i era festa preceptiva. En aquesta època, els músics no eren gaire ben vistos; de fet, quan s´organitzaven balls o festes, el pagament dels músics mai no es tenia en compte; si quedaven doblers després d´atendre totes les altres despeses se´ls pagava, si no, s´havien de conformar amb el menjar i jeure de franc.

Ara bé, aquesta actitud pot ser deguda al fet que la música i el teatre havien estat molt practicats per jueus i àrabs, i la gent, molt susceptible en qüestions de religió, ho tenia en compte.

L´olivera. A l´antiga Grècia l´oli d´oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d´abundància, glòria i pau i s´utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. D´acord amb la mitologia d´aquesta zona, l´olivera va ser un regal de la deessa Atenea al poble de l´Àtica.

També trobam l´olivera present a la cultura egípcia on les seves branques són un símbol de benedicció i purificació i les trobam presents a la tomba de Tutankhamon. L´olivera és esmentada a la Bíblia trenta vegades; va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s´havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres.

L´Alcorà també esmenta l'olivera. Es creu que les dugueren aquí els àrabs devers el s. XI; abans importàvem oli d´Al-Andalus, de manera que els tòpics d´oliveres mil·lenàries a les Illes no té gaire fonament històric.

Lluna vella. I els dies ja s´han escurçat: anam cap al solstici d´hivern. És temps de netejar les voreres, d´eixermar i acabar de collir l´oliva, i salar-les. A la vinya és hora de sembrar els ceps; i de fer guaret, i de sembrar: faves, blat, ordi i civada; diuen que després del Dijous Bo podem començar a sembrar blat. Aquest mes també se sembren patates, i qui en tengui, encara es pot collir safrà. A l´horta se sembren raves i pastanagó, espinacs i bledes; també és bon temps per fer el planter de juliverd.

El porquet matancer ja ha d´estar dins la soll: una embosta de faves o ciurons després del menjar corresponent li seran cent cavalls. Som a la plena dels moniatos, que es poden menjar torrats o bullits, de les magranes, nesples confitades, murtons i arboces. És la temporada de proveir el rebost de fruites hivernenques: atzeroles, serves, enfilolls de pomes, peres, magranes i raïms.

Sabíeu que...? La lluna també exerceix influència sobre el nostre metabolisme. Les persones amb un estómac delicat poden digerir i assimilar millor segons quins tipus d´aliments depenent de la lluna en què ens trobem: en lluna creixent els aliments s´assimilen millor; en lluna creixent i ascendent, la digestió necessita manco energia; les persones que tenen problemes d´estrenyiment han d´evitar els aliments amb poca aigua (cereals) en signes de foc i durant els nodes lunars.

Les verdures, en general són més digestives i conserven millor el seu valor nutritiu si es cuinen al vapor suaument i durant el temps just.