Aigua d´agost posa corc a tot

Les darreres feines Amb el juliol s´acaben les feines derivades de la collita, i els pagesos i la terra viuen un temps de descans. El juliol era el millor temps per batre ja que, a més d´una temperatura càlida i seca, que li va bé al blat, al matí bufa el vent serè, que ajudava la rompuda de les espigues; al migdia, el sol, fortíssim, torrava la batuda a l´era, i a l´horabaixa, la marinada facilitava la feina de ventar. L´acció de ventar es feia quan s´havia acabat de batre i s´havia tret de l´era bona part de la palla. Llavors, el blat es tirava enlaire i l´acció del vent s´enduia el boll (la pellofa amb aresta, que cobreix el gra de blat o d´altres cereals; d´aquí l´expressió "Esser tot boll" (esser inútil o superflu), mentre que el gra més pesant queia aplomat.

Comença l´agost El nom d´aquest mes deriva de l´emperador romà Octavi August. Al calendari romà, l´agost s´anomenava "sextilis" -sisè mes- i constava de 29 dies. L´emperador, a qui el mes li era molt propici, li va afegir dos dies per igualar-lo al juliol, consagrat al seu antecessor Juli Cèsar. Aquest és el mes de calor i de secada. Les feines del camp ja estan totes enllestides i ve un període de repòs amb la finalització d´un altre cicle vegetal. És el mes de les festes patronals, de les vetllades fins altes hores, dels refrescos, i de les menjues estiuenques. Mallorca sembla una gran festa compartida. És considerat com el més calorós de tots els mesos -i dia 10 el punt àlgid-.

Nostra Senyora dels Àngels (2) L´església commemora l´advocació de la Mare de Déu als Àngels; aquesta devoció fou impulsada per l´orde dels franciscans. Són les festes de la Patrona de Pollença, amb el simulacre de moros i cristians, tot rememorant la batalla del 30 de maig de 1550 on els cristians, encapçalats per Joan Mas, aconseguiren la victòria sobre els pirates de Dragut. El primer acte comença a les cinc de la matinada a la plaça Major: la interpretació de l´Alborada a càrrec de la Banda de Música de Pollença. Després s´ofereix la missa en honor a la Patrona, amb els cossiers que ballen l´oferta. El moment més esperat es produeix a l´horabaixa, a la plaça de l´Almoina, on es representa la trobada entre Joan Mas i Dragut, quan Joan Mas alça la veu al cel i crida: "Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos. Pollencins, aixecau-vos, que els pirates ja són aquí!", i es produeix el xoc entre els dos bàndols. Des d´aquí els cristians fan retrocedir els invasors fins a l´Església de Sant Jordi, on apareix l´"Ajuntament Vella". Aquest segon combat representa l´alliberament de les dones i els nins. El tercer i darrer enfrontament té lloc al camp de futbol de Ca n´Escarrinxo; Joan Mas es fa amb la bandera enemiga i es dirigeix fins a la parròquia de Pollença: aquí canten el Tedèum i el Puix Patrona, en acció de gràcies.

Recomanacions Dimarts (29) és santa Marta, patrona de l´hosteleria. Dimecres (30) és sant Abdon i sant Senén, invocats contra les pedregades. Dijous (31) és sant Ignaci de Loyola, invocat per les febrades. Divendres (1) comença la setmana de l´Alletament Matern.

Dimecres (30), Revetlla Pollencina, presentada per Neus Albis i Felip Munar, al Claustre de Sant Domingo de Pollença, amb actuacions de: Xeremiers Orats, Ballugall, Aires de la Cala, Coral Arrels Pollencines, Pere Guillem, Martí de la Punta, Esteve Perich, Andreu Raconer i el seu grup, Martí Sáez, Mateu Vila, Toni Cerdà, Joan C. Munar, Marta Bauçà (soprano) entre d´altres, i es retrà un homenatge al glosador i inventor pollencí Amador Magraner Inachiti (Pollença 1896-1986), que va glosar la nevada del 56, a més d´inventar una màquina de batre, una màquina de fer cordeta o una màquina de posteta; també fou un gran artesà manual amb les estores, estormies, etc. de càrritx.